Les claus de l¡¯esborrany de la llei catalana de desconnexi¨®

Junts pel S¨ª i la CUP han explicat aquest dilluns el text de ¡°Llei de Transitorietat i fundacional de la Rep¨²blica", la norma que pret¨¦n donar aixopluc a la desconnexi¨® amb la resta d'Espanya si el s¨ª guanya en el refer¨¨ndum il¡¤legal independentista anunciat per a l'1 d'octubre. El projecte normatiu, els esborranys del qual van ser avan?ats per EL PA?S, ja ha estat registrat al Parlament i est¨¤ a l'espera de ser tramitat per la mesa de la Cambra, moment en el qual ja podria ser objecte de judicialitzaci¨® per part del Govern central, que el considera anticonstitucional. ?

L'esborrany consta de 89 articles i tres disposicions finals. Per acabar de desenvolupar aquesta llei, el Govern catal¨¤ hauria d'aprovar cinc decrets complementaris, que el seu contingut no ha transcendit. La llei de transitorietat seria la norma m¨¤xima fins que se celebri l'assemblea constituent, que redacti una nova Carta Magna.

Cap dels dos grups independentistes ha aclarit quin ser¨¤ el calendari d'aprovaci¨® o el m¨¨tode per ser votat a la Cambra. No obstant aix¨°, s¨ª que s'han comprom¨¨s al fet que tot el tr¨¤mit es completi abans de l'1-O. Aquestes s¨®n les claus del text.

La rep¨²blica catalana. El projecte de llei de transitorietat estableix que l'hipot¨¨tic Estat catal¨¤ ser¨¤ ¡°una rep¨²blica de dret, democr¨¤tica i social¡± en qu¨¨ es respectar¨¤ el dret europeu i internacional. Catalunya, diu l'esborrany, integrar¨¤ autom¨¤ticament les noves normatives europees que es dictin despr¨¦s de l'aprovaci¨® de la nova norma. Fins que s'aprovi la Constituci¨®, explica el projecte, aquest text ser¨¤ ¡°la norma suprema¡± de l'ordenament jur¨ªdic. La Vall d'Aran mantindr¨¤ el seu estatus pol¨ªtic i la seva organitzaci¨® institucional pr¨°pia.

La nacionalitat catalana. Els catalans d'origen seran aquells que, una vegada entri en vigor la llei, posseeixin la nacionalitat espanyola i estiguin empadronats en qualsevol municipi de Catalunya abans del 31 de desembre del 2016. Tamb¨¦ podran sol¡¤licitar la nacionalitat de l'hipot¨¨tic nou Estat els nascuts a Catalunya per¨° que visquin en un altre lloc o els descendents en primer grau d'un posse?dor de la nacionalitat catalana.

¡°L'atribuci¨® de la nacionalitat catalana no exigeix la ren¨²ncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra¡±, explica l'esborrany de la llei. En el cas d'estrangers, la nacionalitat es podr¨¤ adquirir ¡°per resid¨¨ncia legal i continuada a Catalunya per un per¨ªode de cinc anys immediatament anterior a la petici¨®¡±. Es computar¨¤ el temps anterior a l'aprovaci¨® de la llei de transitorietat.

Continu?tat legal. L'esborrany opta per garantir la m¨¤xima continu?tat de les normes locals, auton¨°miques, estatals i europees. Es continuaran aplicant els actes administratius com les llic¨¨ncies, permisos, i titulacions adoptades d'acord al dret vigent. Catalunya tamb¨¦ vol seguir aplicant els tractats internacionals signats per Espanya, encara que es reserva la possibilitat de deixar-ho de fer si els considera incompatibles.

Subrogaci¨® de funcionaris. L'Administraci¨® de la Generalitat substituir¨¤ l'Administraci¨® de l'Estat, explica l'esborrany. El personal de l'Estat espanyol podr¨¤ optar a integrar-se a l'Administraci¨® catalana ¡°en les mateixes condicions retributives i d'ocupaci¨®¡±. No ser¨¤ el cas dels militars. El diputat Jordi Orobitg (Junts pel S¨ª) ha aclarit que com que no est¨¤ prevista d'entrada la creaci¨® d'un Ex¨¨rcit no hi hauria una subrogaci¨® immediata.

Assumpci¨® d'obligacions contractuals i b¨¦ns. L'esborrany de la llei preveu que l'Estat catal¨¤ subrogui els contractes del sector p¨²blic referits a obres, subministrament o prestaci¨® de serveis que t¨¦ Espanya a Catalunya. La Generalitat, a m¨¦s, tindr¨¤ la titularitat de qualsevol classe de dret real sobre tot tipus de b¨¦ a Catalunya.

Protecci¨® Social. L'esborrany mant¨¦ d'entrada la cartera actual de prestacions socials p¨²bliques i reconeix els per¨ªodes de cotitzaci¨® al Sistema de Seguretat Social realitzats tant a Catalunya com en altres Estats de la Uni¨® Europea o de tercers, segons els acords internacionals vigents.

Catal¨¤, castell¨¤ i aran¨¨s. El projecte de llei de transitorietat estableix el ¡°dret a opci¨® en relaci¨® amb les lleng¨¹es catalana, occitana i castellana¡± i dona per bona la llei de pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica del 1998. D'entrada, les tres lleng¨¹es tenen el mateix estatus.

Cap d'Estat. D'entrada, el president o presidenta de la Generalitat ser¨¤ el cap d'Estat catal¨¤. Aix¨° ser¨¤ provisional, ha explicat el diputat Bernat Salellas (CUP), fins que l'Assemblea Constituent determini quin ser¨¤ el model d'organitzaci¨® del nou Estat.

Un Tribunal Constitucional Catal¨¤. El text tamb¨¦ proposa la creaci¨® del Consell de Garanties Democr¨¤tiques, que reempla?aria l'actual Consell de Garanties Estatut¨¤ries. Aquest ¨°rgan, una esp¨¨cie de Tribunal Constitucional, s'encarregaria d'emetre dict¨¤mens vinculants sobre els projectes de llei que es tramitin i la seva adequaci¨® a la llei de transitorietat. No ser¨¤ aix¨ª en el cas dels decrets.

Poder Judicial. L'articulat planteja mantenir l'actual planta judicial fins que s'elabori una Constituci¨® de la nova rep¨²blica. Admet dues excepcions: l'eliminaci¨® de la sala de jurisdicci¨® militar i la creaci¨® d'una sala Superior de Garanties, encarregada de drets fonamentals. El Superior de Just¨ªcia de Catalunya es converteix en el Tribunal Suprem Catal¨¤. El seu nomenament ¨¦s a c¨¤rrec del president de la Generalitat. El Fiscal General ¨¦s escollit pel Parlament. Els jutges que hagin ocupat els ¨²ltims tres anys una pla?a podran seguir en la mateixa.

Amnistia per a independentistes. Un dels articles preveu la possibilitat d'arxivar o anul¡¤lar aquells processos penals contra investigats o condemnats per conductes que ¡°busquessin el pronunciament democr¨¤tic sobre la independ¨¨ncia de Catalunya o la creaci¨® d'un nou Estat".

Finances. La Generalitat es responsabilitza de tots els tributs i taxes que es paguen a Catalunya, incloses les cotitzacions socials i les de tipus duaner. L'Administraci¨® catalana substitueix l'Estat espanyol en els drets i obligacions de car¨¤cter econ¨°mic i financer ¡°en els termes que s'acordin amb aquest¡±, per la qual cosa aquest element es deixa en mans d'una negociaci¨®.

Proc¨¦s constituent. Si guanya el s¨ª en el refer¨¨ndum independentista il¡¤legal, s'activar¨¤ un proc¨¦s constituent, marcat per tres fases: proc¨¦s participatiu per proposar com ha de ser la Constituci¨® a trav¨¦s d'un F¨°rum Social Constituent i un consell assessor del Govern; eleccions constituents per conformar l'Assemblea constituent, encarregada de la redacci¨®; i ratificaci¨® de la Constituci¨® en un refer¨¨ndum. Aquesta aprovaci¨® requerir¨¤ de 3 cinquenes parts del Parlament, una proporci¨® molt menor a l'actual (2/3) per reformar l'Estatut. Tot el proc¨¦s es pot perllongar durant un any. Si no s'aprova, s'haur¨¤ de fer una nova proposta.

Entrada en vigor de la llei. L'estableix la disposici¨® final tercera, que es refereix a l'article 4.4 de la llei del Refer¨¨ndum, que decreta que es declarar¨¤ la independ¨¨ncia l'endem¨¤ passat del refer¨¨ndum en el cas que en la consulta s'imposi el s¨ª, encara que sigui per nom¨¦s un vot.