El carrer on esclata la viol¨¨ncia de la hist¨°ria

Si la Rambla est¨¤ tranquil¡¤la, la ciutat est¨¤ tranquil¡¤la. I quan hi ha algun problema, es nota sempre a la Rambla¡±. Maria Teresa Vald¨¦s, la propiet¨¤ria de l¡¯administraci¨® de Loteria Vald¨¦s, ubicada des del 1905 al passeig m¨¦s important de Barcelona, exposava el 2011 d¡¯aquesta manera tan planera el paper d¡¯apuntador de la hist¨°ria moderna i contempor¨¤nia que ha tingut el carrer m¨¦s emblem¨¤tic de Barcelona. Eren paraules de Vald¨¦s per al documental La Rambla, secrets d¡¯un escenari,presentat pel gran cronista de la ciutat Llu¨ªs Permanyer. No totes les ciutats tenen un escenari on s¡¯hagin reprodu?t amb tanta insist¨¨ncia els moments convulsos dels darrers 170 anys de la ciutat i d¡¯Europa. Tot ¨¦s nou i vell alhora; de viol¨¨ncia terrorista, institucional o popular, la Rambla n¡¯ha vist sense aturador des del 1835, any que assenyala la fi de l¡¯espai p¨²blic fora de les muralles i deixat de la m¨¤ de D¨¦u que era, propici per a les mis¨¨ries que les ciutats prefereixen arraconar.

¡°Cr¨¦ixer com els arbres de la Rambla¡± era una dita que, com defineix el diccionari d¡¯Enciclop¨¨dia Catalana, volia dir ¡°criar-se abandonat, sense cura de cap superior¡±. El 1835, amb la primera guerra carlina, les mil¨ªcies populars es van revoltar contra els poders conservadors de la ciutat. La destrucci¨® que va patir la vella rambla damunt d¡¯una riera, sobretot els seus convents, i la posterior desamortitzaci¨® de Mendiz¨¢bal de b¨¦ns eclesi¨¤stics, el 1836, van emp¨¨nyer les autoritats a reurbanitzar la zona.

El mateix naixement de la Rambla va ser batejat amb foc i sang. Fins i tot el redisseny i integraci¨® de la Rambla en el que seria el centre de Barcelona ¡ªamb la caiguda de les muralles i la construcci¨® del Raval¡ª, explica el periodista i historiador Enric Calpena, van ser plantejats amb la necessitat que hi pogu¨¦s haver c¨¤rregues de cavalleria. Un segle despr¨¦s, el novembre del 1930, Josep Maria de Sagarra explicava amb la ironia de la seva columna L¡¯aperitiu una d¡¯aquestes accions dels avalots del moment arran d¡¯una vaga motivada pels moviments per abolir el r¨¨gim mon¨¤rquic: ¡°La gu¨¤rdia civil i la policia fan una representaci¨® magn¨ªficament teatral de qualsevol passatge de l¡¯Apocalipsi, fent petar els cavalls damunt les voreres amb un trot de concurs h¨ªpic honorable i enraonat. En aquestes c¨¤rregues excel¡¤lents, la pacotilla espiritual del badoc i de l¡¯home que ha sortit de casa per anar a comprar una ter?a de peix a la Boqueria, s¡¯enfila per les escales privades¡±.

¡°La Rambla de les bombes¡±

Permanyer narrava en aquell documental del 2011 els fets que van envoltar un altre atemptat produ?t a la Rambla, el 1905, m¨¦s d¡¯un segle abans que la desgr¨¤cia causada aquest agost pel terrorisme islamista. El relat de Permanyer esfereeix per les similituds que guarda amb la reacci¨® ciutadana vista aquests darrers dies: ¡°Imaginen un atemptat al cor de la Rambla? Una bomba abandonada en una parada de flors, en el moment en qu¨¨ hi havia m¨¦s gent, va provocar la trag¨¨dia que buscaven els anarquistes. Dues floristes mortes i for?a ciutadans ferits. La reacci¨® dels barcelonins va ser espectacular i el lloc dels fets es va convertir en un territori de solidaritat i de condol¡±. Van ser multitudin¨¤ries les ofrenes florals i les reunions de dol al lloc on van morir les germanes Josefa i Rosita Raf¨¤, segons els documents gr¨¤fics que es conserven de l¡¯¨¨poca. ¡°L¡¯Ajuntament s¡¯ha constitu?t en sessi¨® extraordin¨¤ria, i en ella s¡¯ha acordat revestir de gran solemnitat l¡¯enterrament de les v¨ªctimes¡±, va informar l¡¯ABC en una not¨ªcia titulada Dinamita en Barcelona. La Vanguardia va dedicar una p¨¤gina a l¡¯enterrament, amb nombroses notes de rebuig per part d¡¯institucions de la ciutat i el condol d¡¯altres municipis catalans: ¡°[AL FUNERAL]tamb¨¦ van assistir-hi representacions de la Federaci¨® de cors de Clav¨¦, de la junta local de Reformes Socials, l¡¯Ateneu Autonomista del districte set¨¨, de la Uni¨® Radical Revolucion¨¤ria, de la col¨°nia andalusa i de la majoria de les societats de Barcelona¡±.

Els atemptats de finals del segle XIX i principis de segle XX, anarquistes o falsos atemptats anarquistes encarregats per la policia, s¨®n el referent m¨¦s similar a l¡¯atac terrorista d¡¯aquest agost. Era l¡¯¨¨poca en qu¨¨ Barcelona era ¡°la ciutat de les bombes¡± i el seu carrer m¨¦s representatiu, definit com ¡°la Rambla de les bombes¡±. Recorda Gaziel a les seves mem¨°ries que els seus pares van salvar-se miraculosament de no morir a l¡¯atemptat anarquista del Liceu, el 1893, i que va matar 20 persones: ¡°Feia nom¨¦s unes set setmanes que ¨¦rem a Barcelona, i un mes i mig esc¨¤s de l¡¯altre atemptat anarquista. Per¨° llavors ning¨² em podia dir que els anys vinents em tocaria sentir-ne petar a dotzenes d¡¯altres, amb una const¨¤ncia gaireb¨¦ cr¨°nica, que acabaria per fer a Barcelona, arreu del m¨®n, una fama sinistra, de ¡®ciutat de les bombes¡¯¡±. N¡¯hi va haver als urinaris de la Rambla de les Flors, a tocar de pla?a Catalunya, a la Boqueria... El periodista i cronista barcelon¨ª Xavier Theros hi estableix importants difer¨¨ncies respecte als atacs del terrorisme islamista, no nom¨¦s pel que fa l¡¯autoria o el rerefons ideol¨°gic, sin¨® tamb¨¦ pel fet que llavors ¡°hi havia pocs morts i eren fets que es produ?en a tota la ciutat¡±. Calpena i Theros incideixen en la poca claredat sobre l¡¯autoria de molts atemptats que les autoritats atorgaven als anarquistes, tamb¨¦ el de les germanes Raf¨¤.

Els atemptats de finals del segle XIX s¨®n el referent m¨¦s similar a l¡¯atac terrorista d¡¯aquest agost

Aquella d¨¨cada d¡¯atemptats i de Barcelona coneguda com la Rosa de Foc de l¡¯anarquisme va cloure amb la Setmana Tr¨¤gica (1909). ¡°La Setmana Tr¨¤gica va tancar aquella d¨¨cada sangonosa. Cap grup pol¨ªtic no va voler fer-se c¨¤rrec de la direcci¨® del moviment revolucionari i el balan? de la intervenci¨® de l¡¯ex¨¨rcit va ser de cent morts, cinc-cents ferits i milers de detinguts¡±, explicava el n¨²mero 45 de la revista Barcelona Metr¨°polis Mediterr¨¤nia, de l¡¯Ajuntament de Barcelona. La Setmana Tr¨¤gica ¡ªl¡¯aixecament dels proletaris i les forces d¡¯esquerres contra l¡¯allistament de tropes per a la guerra al Marroc¡ª tamb¨¦ va tenir la Rambla com a escenari de sang. De nou, els estralls de la geopol¨ªtica global ¡ªen aquest cas, el xoc dels imperialismes europeus i els moviments anticolonialistes com a reacci¨®¡ª es van mostrar ben aviat a Barcelona. Les c¨¤rregues de la cavalleria, els enfrontaments entre unitats militars, franctiradors i les manifestacions pacifistes i republicanes hi van ser intensament presents. En un document de commemoraci¨® del centenari de la Setmana Tr¨¤gica, l¡¯Ajuntament de Barcelona recollia aquestes paraules de Josep Maria de Nadal i Ferrer, qui fou cronista oficial de la ciutat i pol¨ªtic mon¨¤rquic en aquella ¨¨poca, i despr¨¦s diputat de la Lliga Regionalista: ¡°Al carrer del Marqu¨¨s del Duero hi hagu¨¦ una vertadera batalla contra les forces de l¡¯ex¨¨rcit, que havien entrat pels carrers del Comte de l¡¯Asalto, Uni¨® i Sant Pau; des de les barricades aixecades, des dels balcons i des dels terrats del carrer de l¡¯Hospital i del carrer del Carme, hom disparava contra les tropes que venien de la part de la Rambla, i calgu¨¦ rec¨®rrer a l¡¯Artilleria i disparar contra les cases on s¡¯havien fet forts els revolucionaris, mentre els ve?ns pac¨ªfics d¡¯aquells carrers arboraven en balcons i finestres banderes blanques, algunes de les quals portaven la paraula ¡®paz¡¯ escrita amb lletres vermelles¡±. Joan Maragall va deixar aquests versos de poema Oda nova a Barcelona sobre els fets del 1909: ¡°I all¨ª, a quatre passes, febrosa de sobres, / m¨¦s ampla que l¡¯altra, la Rambla dels pobres / tremola en la fosca ses llums infernals¡±.

L¡¯ag¨¨ncia del Bar¨® von Koenig

Barcelona va convertir-se en refugi econ¨°mic i de fugitius de tota mena durant la Primera Guerra Mundial. Theros recordava en un article recent al diari Ara que a la Rambla hi tenia la seva empresa de detectius el fosc personatge Bar¨® von Koenig, personatge cabdal en la inspiraci¨® de Lepprince, un dels protagonistes de la novel¡¤la La verdad del caso Savolta, d¡¯Eduardo Mendoza. De Koenig ¡ªel nom real era Rudolf o Fritz Stallman, segons les fonts que es consultin, i conegut amb multitud de noms falsos durant la seva vida¡ª era alemany, estafador de primera, i estava embolicat en negocis bruts de tota mena amb pol¨ªtics, patronal, policia i arist¨°crates. El 1915 va aterrar a Espanya per Sant Sebasti¨¤ i quan acabava la Primera Guerra Mundial es va establir a Barcelona. El 1919 va obrir la seva ag¨¨ncia de detectius, a la Rambla de les Flors, 6, una empresa que servia b¨¤sicament ¡°com a ag¨¨ncia de col¡¤locaci¨® de pinxos [GA]per a enc¨¤rrecs de tota mena¡±, tamb¨¦ per fer de pistolers del Sindicat Lliure de la patronal i del comissari Bravo Portillo. Theros creu que si Von Koenig va establir-se a la Rambla no va ser perqu¨¨ la viol¨¨ncia de la patronal contra els l¨ªders obrers es produ¨ªs al G¨°tic o al Raval ¡ªaquesta era m¨¦s aviat a la sortida de les f¨¤briques, segons apunta Theros¡ª sin¨® perqu¨¨ era el lloc de la ciutat on era m¨¦s f¨¤cil fer-se con¨¨ixer.

Theros concedeix la significaci¨® d¡¯apuntador hist¨°ric de la Rambla, per¨° no creu que la seva actualitat hagi estat especialment violenta comparada amb el conjunt de la ciutat, i ressalta que els bombardejos no s¡¯hi van acarnissar ni tan sols durant la Guerra Civil, respecte d¡¯altres zones de la ciutat. La Rambla ha estat sobretot un lloc de protesta i de confrontaci¨® ideol¨°gica, diu Theros, en conson¨¤ncia amb el seu perfil d¡¯espai de teatres i d¡¯exhibici¨® social i cultural. Hi ha hagut moments, per¨°, en qu¨¨ la viol¨¨ncia militar ha tocat directament aquest carrer. Durant els Fets d¡¯Octubre del 1934, les accions de l¡¯ex¨¨rcit per aturar la proclamaci¨® de la rep¨²blica catalana van plasmar-se a la Rambla amb el setge de la seu del sindicat CADCI (Centre Autonomista de Dependents de Comer? i de la Ind¨²stria), a la Rambla de Santa M¨°nica. L¡¯edifici va ser objectiu de l¡¯artilleria i hi van morir el l¨ªder del CADCI i dirigent d¡¯Estat Catal¨¤ Jaume Compte, el militant del Partit Comunista de Catalunya Amadeu Bardina, i Manuel Gonz¨¢lez, del Bloc Obrer i Camperol. Artur Cuss¨®, company de Compte a Estat Catal¨¤ i integrant del grup de cinquanta que es van fer forts a la seu del CADCI, descrivia aquells fets en un article del 1936 a La Veu de Catalunya: ¡°Acab¨¤vem de situar la gent per a l¡¯atac quan venia Rambla amunt una companyia del Regiment n¨²mero 34 d¡¯Infanteria, sota el comandament del capit¨¤ Lechuga, per tal de proclamar l¡¯estat de guerra. La banda i el piquet s¡¯aturaren gaireb¨¦ davant de l¡¯edifici del Centre. Uns soldats es destacaren en direcci¨® a l¡¯entitat i trucaren a la porta per tal que obr¨ªssim. Mentre succe?a aix¨° van fer la seva aparici¨® unes peces d¡¯artilleria que foren empla?ades davant la parada de llibres de la Rambla de Santa M¨°nica, avui Jaume Compte [durant la Segona Rep¨²blica, aquest tram de la Rambla va ser rebatejat amb el nom de Compte]. Encara, unes altres peces d¡¯artilleria venien de Colom, Rambla amunt. I al terrat de les Drassanes hi havia instal¡¤lades des de les cinc de la tarda unes metralladores curosament parapetades¡±.

La Setmana Tr¨¤gica de 1909 tamb¨¦ va tenir la Rambla com a escenari de sang

Probablement, l¡¯episodi b¨¨l¡¤lic m¨¦s fam¨®s de la Rambla ¨¦s el xoc de maig del 1937 de les forces de la Generalitat, ERC, UGT i el PSUC contra els anarquistes de la CNT-FAI i els trotskistes del POUM. Prop de 500 persones van morir i un miler van resultar ferides en uns combats fratricides que el m¨®n va con¨¨ixer per l¡¯Homenatge a Catalunya de George Orwell. L¡¯escriptor angl¨¨s va ser destinat a la torre del Teatre Poliorama per assegurar la seu del POUM i per mantenir a ratlla una unitat de la Gu¨¤rdia Civil atrinxerada a l¡¯antic Caf¨¨ Moka. Orwell detallava els enfrontaments, la rutina i sobretot la sensaci¨® d¡¯absurditat que tenia observant la ciutat des del Poliorama: ¡°La gent de Barcelona est¨¤ tan acostumada i familiaritzada amb la geografia local que saben instintivament quin partit pol¨ªtic controlar¨¤ uns carrers o uns edificis. Un estranger est¨¤ en desavantatge i sense soluci¨®. Mirant des de l¡¯observatori [GA]podia copsar que les Rambles, un dels principals carrers de la ciutat, formaven una l¨ªnia divis¨°ria. A la dreta de les Rambles, els barris obrers eren d¡¯hegemonia anarquista; a l¡¯esquerra es produ?a una lluita confusa entre els carrers tortuosos, per¨° en aquell costat, el PSUC i la Gu¨¤rdia Civil tenien m¨¦s o menys el control. Amunt al final de les Rambles, als voltants de la pla?a Catalunya, la situaci¨® era tan complicada que hauria estat impossible d¡¯interpretar qu¨¨ passava si nos fos perqu¨¨ a cada edifici hi onejava una bandera de partit¡±.

El soroll de la guerra freda

La llarga nit del franquisme va imposar una calma tensa. La viol¨¨ncia pol¨ªtica dels cent anys anteriors no es va reproduir, per¨° la Rambla va ser ocupada peri¨°dicament pels representants d¡¯una altra mena d¡¯imperialisme i de guerra: l¡¯enfrontament entre els Estats Units i la Uni¨® Sovi¨¨tica. L¡¯alian?a de Franco amb els EUA va permetre que a partir del 1951 la Sisena Flota nord-americana fes parada al Port de Barcelona. Les armes es quedaven als vaixells i els seus espetecs eren substitu?ts pel de la gresca nocturna dels mariners i les seves acompanyants de pagament. Theros, autor del llibre La sisena flota a Barcelona, recorda que a partir de la Transici¨® i fins a la fi de la pres¨¨ncia de la Sisena Flota a la ciutat, el 1987, l¡¯arribada dels vaixells militars nord-americans era rebuda amb protestes de grups pacifistes que fins i tot dificultaven el desembarcament de les tripulacions. La US Navy va deixar d¡¯atracar a Barcelona despr¨¦s de l¡¯atemptat que es va produir en un club de la pla?a del Duc de Medinaceli en qu¨¨ va morir un soldat.

Amb la Transici¨®, les protestes van tornar a ser el pa nostre de cada dia. ¡°Quan sort¨ªem de la feina mir¨¤vem amunt o avall, sempre venia una manifestaci¨®¡±, deia Maria Teresa Vald¨¦s. El ball de bastons a la Rambla tamb¨¦ era freq¨¹ent i sovint coincidia amb les m¨¦s assenyalades, com la primera marxa a favor dels drets dels gais celebrada mai a Espanya, el 26 de juny del 1977. Uns 4.000 manifestants van rec¨®rrer l¡¯avinguda fins que els grisos van dispersar els concentrats a cops de porra. Tres persones van resultar greument ferides per bales de goma i un dels organitzadors, Oriol Mart¨ª, va estar dos mesos a la Model. ¡°L¡¯endem¨¤ dels successos de Barcelona tots els diaris de Nova York parlaven d¡¯aquest fet ins¨°lit, que una s¨¨rie d¡¯homosexuals sortissin al carrer en una manifestaci¨®. Un esc¨¤ndol per a l¡¯Espanya cat¨°lica, era una ¨¨poca en qu¨¨ era molt dif¨ªcil ser homosexual, perqu¨¨ a m¨¦s de ser un perill social, ¨¦rem per definici¨® uns corruptors de menors¡±, explicava Armand de Fluvi¨¤ el juny passat a EL PA?S.

La normalitat democr¨¤tica va donar pas a la viol¨¨ncia absurda dels br¨¨tols del futbol amb les celebracions blaugrana a Canaletes, fins avui, quan el terror gihadista global ha irromput al carrer m¨¦s emblem¨¤tic de Barcelona. Per qu¨¨ la Rambla? Theros opina que ¨¦s perqu¨¨ ha mantingut el seu s¨ªmbol de connexi¨® entre la Barcelona vella i la nova: ¡°?s un carrer amb una for?a i una capacitat enorme per adaptar-se als moments, per reflectir el que passa a la ciutat, tamb¨¦ del debat sobre el turisme o d¡¯altres fen¨°mens. ?s el carrer que et defineix com a barcelon¨ª¡±.