La manifestaci¨® que ho va canviar tot

La realitat va fer una clatellada a m¨¦s d¡¯un aquell 11 de setembre del 2012. Han seguit cinc anys de mobilitzacions massives independentistes, cadascuna m¨¦s espectacular i millor orquestrada que l¡¯anterior, per¨° no es va repetir la mateixa sensaci¨® de sorpresa de la Diada del 2012. Alguna cosa molt grossa, un fenomen de primer ordre, irrompia al m¨®n. Un mili¨® i mig de persones es van concentrar a Barcelona, segons la Gu¨¤rdia Urbana -600.000 segons la Delegaci¨® del Govern. A la Diada del 2011, la policia municipal va calcular que 10.000 persones van assistir a la marxa de sempre i amb els independentistes de pedra picada de sempre. L¡¯¨¨xit de la concentraci¨® de l¡¯11 de setembre del 2012 no va ser un fet espontani: des del 2009 s¡¯anava coent el naixement de l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el canvi de paradigma pol¨ªtic a Catalunya.

El periodista Pere Mart¨ª, avui cap de premsa del president de la Generalitat, va publicar el 2013 El dia que Catalunya va dir prou, un llibre sobre la fundaci¨® de l¡¯ANC. ¡°Els responsables de l¡¯ANC s¨®n conscients que avui faran hist¨°ria¡±, escrivia Mart¨ª. ¡°En total han d¡¯arribar a Barcelona 1.111 autocars de tota Catalunya organitzats per l¡¯ANC, a m¨¦s dels que han muntat pel seu compte CiU, ERC, Reagrupament o ?mnium Cultural. En total, uns 1.500¡±. Hi va haver una acci¨® coordinada mai vista abans, tot i que sembla poca cosa comparat amb les diades posteriors i les seves uniformades posades en escena ¨C¡°fer mosaics a la coreana¡±, com ho va descriure el productor de televisi¨® i periodista Toni Soler el 2016 al diari Ara-. Per¨° nom¨¦s la organitzaci¨® no explica la enorme convocat¨°ria de la manifestaci¨® del 2012. Gemma Barrufet, propiet¨¤ria de la llibreria A peu de p¨¤gina de Sarri¨¤, recorda l¡¯angoixa per la gentada qui hi havia i que li va impedir moure¡¯s del mateix espai durant les hores que la manifestaci¨® va durar. Tamb¨¦ evoca aquell bloqueig f¨ªsic Titon La?lla, diputada de Junts Pel S¨ª i membre de Dem¨°crates, la formaci¨® dels independentistes escindits d¡¯Uni¨®. A difer¨¨ncia de les diades posteriors, la del 2012 va tenir un gran component d¡¯aglomeraci¨® inesperada, per aix¨° els centenars de milers d¡¯assistents no aconseguien avan?ar, ni al Passeig de Gr¨¤cia ¨Cla ruta oficial de la marxa- ni als carrers laterals, bloquejats perqu¨¨ s¡¯havia la capacitat de l¡¯organitzaci¨®.

¡°Gent no polititzada¡±

Barrufet, com La?lla, ¨¦s una independentista ¡°de sempre¡± tot i que afegeix que ¡°sense ser extremista¡±. Els seus 11 de setembre fins aleshores havien estat jornades familiars. Per La?lla era un dia d¡¯actes institucionals; ¡°molt puntualment¡± assistia a les marxes que s¡¯hi organitzaven. Si el proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia ha arribat tan lluny ¨¦s perqu¨¨ ha sumat un gruix social que ni estava polititzat ni havia tingut fins al 2012 cap impuls de separar-se d¡¯Espanya. ?s el cas de Llu¨ªs Ros¨¦s, un empresari de 39 anys de Barcelona que admet que des de la seva ¨¨poca universit¨¤ria no havia assistit a cap manifestaci¨®, fins la diada del 2012. Tampoc havia assistit a cap concentraci¨® de l¡¯11 de setembre. Ros¨¦s va anar-hi amb amics, ¡°gent no polititzada¡±, com ell, que aquell any vivien per primer cop ¡°amb indignaci¨®¡± especial la sensaci¨® que l¡¯autogovern de Catalunya havia estat trepitjat masses vegades. Ros¨¦s afegeix que tamb¨¦ era un factor important que aquell 2012 el pitjor moment de la crisi econ¨°mica. Ros¨¦s creu que les diades posteriors han estat ¡°m¨¦s festives¡±.

Del mateix parer ¨¦s Mireia Torroella, filla de Gemma Barrufet i estudiant de magisteri. Torroella tenia 18 anys el 2012 i descriu la manifestaci¨® com ¡°m¨¦s real i amb m¨¦s euf¨°ria¡±. La que m¨¦s la va impactar ¨C¡°all¨° em va posar la pell de gallina¡±- va ser la cadena humana del 2013, que va unir tot el litoral catal¨¤. Per¨°, com Ros¨¦s, Torroella opina que ja era una cosa m¨¦s organitzada i no comptava amb un factor sorpresa tan fort. Torroella admet avui dubtes sobre el refer¨¨ndum de l¡¯1-O, un canvi que s¡¯ha produ?t, explica, despr¨¦s de viure un any a Chicago: ¡°?s una experi¨¨ncia que m¡¯ha obert a d¡¯altres coses; ara no s¨¦ si la independ¨¨ncia ¨¦s la soluci¨®¡±.

La manifestaci¨® del 2012 va ser la culminaci¨® d¡¯una llarga transici¨® en qu¨¨ l¡¯independentisme, despr¨¦s d¡¯anys fracturat, es va unir a l¡¯ANC. Representants de partits, hist¨°rics referents del nacionalisme catal¨¤, periodistes i agents culturals van comen?ar a idear aquesta plataforma unit¨¤ria a partir de les consultes populars sobre la independ¨¨ncia que van iniciar-se el 2009 al municipi d¡¯Arenys de Munt. Aquell mateix any, segons relata Mart¨ª, va ser creat el primer grup impulsor del que seria l¡¯ANC. Entre els seus 40 membres inicials destaquen pol¨ªtics d¡¯ERC com Oriol Junqueras, Joan Tard¨¤ o Miquel Sellar¨¨s; de l¡¯antiga CDC hi van ser Ramon Tremosa, Antoni Vives o ?ngel Colom. Tamb¨¦ s¡¯hi afegien acad¨¨mics com Elisenda Paluzie i Salvador Card¨²s o el periodista, avui director de Catalunya R¨¤dio, Sa¨¹l Gordillo. Paluzie va explicar aquesta setmana a Cr¨ªtic que ¡°l¡¯estructura inicial de l¡¯ANC beu en bona part de les coordinadores locals de les consultes [del 2009 i del 2010] que no es van dissoldre¡±.

La majoria d¡¯an¨¤lisis sobre la situaci¨® present a Catalunya coincideixen en que el punt d¡¯inflexi¨® es va produir el 2010. El catalanisme en la seva totalitat, independentistes o no, van desfilar-hi per rebutjar la sent¨¨ncia del Tribunal contra el nou Estatut, aprovat en refer¨¨ndum el 2006 amb el 73,9% de vots favorables ¨Cper¨° amb una participaci¨® que no va arribar al 50%. El lema de la concentraci¨® del 2010 va ser ¡°Som una naci¨®. Nosaltres decidim¡±. Nom¨¦s dos anys despr¨¦s, la diada que ho va canviar tot es feia un espai a la hist¨°ria sota el lema ¡°Catalunya, nou Estat d¡¯Europa¡±.