Colau afronta l¡¯any clau amb els reptes del tramvia i Gl¨°ries

L¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, afronta l¡¯any clau del seu mandat amb alguns dels grans temes de ciutat encara sobre la taula i pendents de resoldre. Entre d¡¯altres, la connexi¨® del tramvia per la Diagonal (una promesa electoral) i les obres del t¨²nel de Gl¨°ries, l¡¯obra p¨²blica m¨¦s important de la ciutat. L¡¯equip de govern presumeix d¡¯haver ¡°marcat agenda¡±, tot i que admet que s¡¯enfronten al repte de ¡°concretar i acabar¡± algunes actuacions. La municipalitzaci¨® de l¡¯aigua i la creaci¨® d¡¯empreses p¨²bliques (funer¨¤ria, el¨¨ctrica) s¨®n altres assumptes per afrontar en els propers mesos.

El govern de l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, afronta el segon curs complet del seu mandat. Deixant de banda el front del refer¨¨ndum independentista convocat per a l¡¯1 d¡¯octubre, si ¨¦s que es pot, en el terreny estrictament municipal aquesta setmana arrenca l¡¯activitat amb les comissions de plenari i al govern municipal l¡¯espera una llarga llista de projectes per encarrilar. Amb l¡¯equador del mandat ja superat, aquest curs ¨¦s determinant, perqu¨¨ l¡¯¨²ltim, els alcaldes solen tenir la mirada posada m¨¦s en la campanya i a ensenyar la seva obra de govern que a iniciar nous projectes.

Des de l¡¯alcaldia de Barcelona, llegeixen aix¨ª la feina feta i la que queda per fer: ¡°Primer hem marcat agenda i ara toca concretar i acabar¡±. Es refereixen a una llista de realitzacions que defensen que ¡°¨¦s tremenda¡±, ¡°Tot i que el que m¨¦s focus tingui sigui el que va al ple¡±, lamenten, ¡°en global la llista ¨¦s molt llarga¡±, assenyalen. A l¡¯equip de Colau divideixen els fronts que s¡¯han d¡¯abordar entre els que nom¨¦s depenen del govern i els que necessitaran aval pol¨ªtic.

Pressupost i ordenances. Malgrat que Colau podria prorrogar l¡¯actual pressupost, que va aprovar gr¨¤cies a una q¨¹esti¨® de confian?a, el govern ja treballa amb els n¨²meros, de les empreses i de l¡¯Ajuntament, 2018 i en breu comen?ar¨¤ a parlar amb els grups. Fonts de l¡¯executiu asseguren que ¡°no preveuen altra alternativa que negociar i aprovar¡± el projecte que negoci?n per al 2018.

El tramvia. El govern admet que la uni¨® dels dos trams del tramvia existents per la Diagonal, una promesa electoral, ¨¦s un acord ¡°molt dif¨ªcil per¨° no impossible¡±. Les dues sessions celebrades de la comissi¨® d¡¯estudi sobre la uni¨® han constatat la falta de consens pol¨ªtic i t¨¨cnic. A l¡¯Ajuntament, el grup municipal del PDeCAT rebutja el projecte, per¨° des de la Generalitat el partit hi sona suport. Els grups que s¡¯han de conv¨¨ncer s¨®n ERC i la CUP, sense oblidar el regidor adscrit, Gerard Ardanuy, el vot del qual podria ser clau. El projecte executiu hauria d¡¯estar llest aquesta tardor.

La llarga hist¨°ria de les terrasses. Ni el soci de Colau, el socialista Jaume Collboni, que es va estrenar com a tinent d¡¯alcalde amb un missatge conciliador cap als restauradors, ha aconseguit tancar abans de l¡¯estiu el llarg conflicte de l¡¯ordenan?a. Els autors de l¡¯actual ordenan?a, PDeCAT i PP, van pactar al juliol amb el Gremi de Restauradors un text m¨¦s flexible amb les q¨¹estions m¨¦s pol¨¨miques, com els horaris o les dist¨¤ncies del mobiliari dels bars amb el mobiliari urb¨¤. Est¨¤ pendent de ser adm¨¨s per ser debatut en comissi¨®.

La societat de pisos de lloguer i el cens dels pisos buits. L¡¯ambici¨®s Pla d¡¯habitatge, aprovat amb el PDeCAT i Ciutadans, t¨¦ q¨¹estions pendents, com el cens de pisos buits i la creaci¨® d¡¯una societat mixta per construir i gestionar lloguer. L¡¯empresa, inspirada en les Housing Associations europees, tindr¨¤ capital p¨²blic (el s¨°l), inversors o financers privats disposats a construir i gestionar els pisos i particulars que vulguin comprar accions.

Municipalitzar l'aigua. La municipalitzaci¨® de la gesti¨® de l¡¯aigua ¡°per fer-la p¨²blica i democr¨¤tica¡± va ser una altra de les grans promeses electorals de BCom¨². Al novembre passat Colau va aconseguir l¡¯aval pol¨ªtic del ple per iniciar els estudis per remunicipalitzar l¡¯aigua i el consistori est¨¤ fent estudis t¨¨cnics en l¡¯¨¤mbit metropolit¨¤ sobre com seria el servei p¨²blic. I trava aliances amb altres municipis. Tot pendent de la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem que ha de resoldre el recurs a la sent¨¨ncia que va anul¡¤lar la concessi¨® de l¡¯?rea Metropolitana a Aig¨¹es de Barcelona.

La funer¨¤ria municipal. Un altre tema complicat per al Govern per aconseguir suport. D¡¯entrada, la idea de crear un tanatori municipal per abaratir els enterraments va obtenir el suport de l¡¯oposici¨®. Per¨° en entrar-hi amb detall i despr¨¦s d¡¯una forta campanya de pressi¨® de les dues funer¨¤ries que controlen el mercat (Memora i ?ltima) els grups van fer marxa enrere. L¡¯executiu ha estudiat, com li va reclamar l¡¯oposici¨®, dues alternatives a la del tanatori municipal. La recuperaci¨® del 85% de Memora que va privatitzar el mateix Ajuntament ¨¦s inviable despr¨¦s que la compr¨¦s Ontario (500 milions). Una altra alternativa era el rescat de sales, per¨° els serveis jur¨ªdics del consistori diuen que no es pot apel¡¤lar a l¡¯inter¨¨s general per executar una expropiaci¨® for?osa perqu¨¨, des que es va liberalitzar el sector, no ¨¦s un servei p¨²blic. Ho explica el regidor de Presid¨¨ncia, Eloi Badia, que assenyala que ja no hi ha arguments per rebutjar el projecte de funer¨¤ria municipal, per¨° que est¨¤ en mans de la voluntat de l¡¯oposici¨®.

L¡¯el¨¨ctrica. Aquest negociat tamb¨¦ dep¨¨n d¡¯Eloi Badia, tamb¨¦ regidor d¡¯Energia i Aigua. La creaci¨® de l¡¯empresa p¨²blica Barcelona Energia es va aprovar el mar?. Amb aquesta el consistori pret¨¦n autoabastir-se d¡¯electricitat i deixar de dependre de les grans el¨¨ctriques per al consum municipal. Aquest hivern, el tribunal de contractes va anul¡¤lar el que va treure a concurs l¡¯Ajuntament, al qual ni Endesa ni Gas Natural es van presentar al¡¤legant que les cl¨¤usules de responsabilitat sobre la pobresa energ¨¨tica eren discriminat¨°ries. Com a generadora i distribu?dora, la futura empresa municipal permetr¨¤ a m¨¦s a 20.000 fam¨ªlies contractar la llum a l¡¯Ajuntament, per a la qual cosa s¡¯obrir¨¤ un per¨ªode per apuntar-s¡¯hi. Perqu¨¨ sigui realitat falten nom¨¦s tr¨¤mits administratius.

Gl¨°ries, dos en un. El t¨²nel per soterrar la Gran Via al seu pas per Gl¨°ries, l¡¯obra m¨¦s important de la ciutat, est¨¤ parada. Colau va optar per aturar-la pel retard i sobrecost que acumulava com a conseq¨¹¨¨ncia de dificultats t¨¨cniques que van enfrontar Urbanisme amb la UTE que les executa. Unes obres, a m¨¦s, que estan sota sospita en el Cas 3% de corrupci¨®. El juliol, el govern va anunciar que, quan surti a concurs el tram que falta, aprofitar¨¤ per licitar tamb¨¦ el tram previst en una segona fase, entre Badajoz i la rambla del Poblenou.

El futur de la Model. El govern de Colau no esperava que la Generalitat tanqu¨¦s la pres¨® aquest any. Els ha enxampat desprevinguts i la reconversi¨® de l¡¯espai que recuperaran l¡¯1 de gener del 2018 va per llarg. I no ser¨¤ fins al proper mandat, a mitjan 2019, que comen?aran les obres. Al mig, un proc¨¦s participatiu per decidir si se n¡¯enderroca una part, quins usos s¡¯instal¡¤laran al recinte i com es convertir¨¤ en memorial. El punt de partida ser¨¤ el pla de l¡¯exalcalde Jordi Hereu (2009).

El contracte de la neteja. El de neteja urbana i recollida d¡¯escombraries ¨¦s un megacontracte que toca treure a concurs l¡¯any que ve i que haur¨¤ de passar pel ple. La recollida d¡¯escombraries costa cada any 260 milions d¡¯euros, el 10% del pressupost de tot l¡¯Ajuntament. La licitaci¨® es realitzar¨¤ despr¨¦s de les evid¨¨ncies de frau per part de FCC revelades per aquest diari. Malgrat els indicis de frau, Colau descarta municipalitzar la neteja pel volum i complexitat del servei. Sobre la participaci¨® de FCC en el futur contracte, el govern espera el pronunciament de la Fiscalia. El que es dona per descomptat ¨¦s que els lots (ara la ciutat est¨¤ dividida en tres zones) seran menors i es provar¨¤ la recollida porta a porta en alguns barris.

El Bicing 2.0. Els plecs del nou contracte del Bicing (227 milions per 10 anys) ja estan publicats i les empreses tenen fins a final de mes per presentar ofertes. El servei, que des que s¡¯adjudiqui fins que entri en funcionament passar¨¤ un any, t¨¦ tres potes (la tecnologia vinculada a la log¨ªstica, la mobilitat i la fabricaci¨® de bicicletes), per la qual cosa amb tota seguretat seran UTES els qui s¡¯hi presentaran. Aquesta setmana s¡¯ha tancat el conflicte laboral obert en el servei, que actualment gestiona Clear Chanel.

La participaci¨® i la setmana de les consultes. La participaci¨® ¨¦s sobre el paper un dels puntals del govern de Colau. Les noves Normes de Participaci¨® Ciutadana, una reivindicaci¨® ve?nal hist¨°rica, estan en exposici¨® p¨²blica. Sobre les consultes, i malgrat les promeses electorals, Colau no n¡¯ha fet cap i ha anunciat que les concentrar¨¤ totes en una setmana de maig: la de la multiconsulta. Es preguntar¨¤ als ve?ns per les q¨¹estions que hagi aprovat pr¨¨viament el ple, tant si s¨®n d¡¯iniciativa ve?nal, de l¡¯oposici¨® o del govern.

La llic¨¨ncia de la Sagrada Fam¨ªlia. El temple m¨¦s gran de Barcelona i el m¨¦s visitat, la Sagrada Fam¨ªlia d¡¯Antoni Gaud¨ª, es construeix des de fa 134 anys sense perm¨ªs d¡¯obres. L¡¯any passat, en anunciar-se la construcci¨® de les ¨²ltimes sis torres, d¡¯entre 135 i 170 metres d¡¯altura, va irrompre amb for?a la pol¨¨mica sobre una obra que no t¨¦ llic¨¨ncia. El novembre, l¡¯Ajuntament i la Junta Constructora van acordar crear una comissi¨® t¨¨cnica per estudiar la regularitzaci¨® de les obres. El consistori va afirmar que hauria de tenir llic¨¨ncia i pagar-la abans de desembre. La negociaci¨® no ¨¦s f¨¤cil, com no ho ¨¦s calcular la volumetria o el ¡°sostre edificat¡± d¡¯un edifici tan singular.