La bandera espanyola a la tintoreria

Ramon Llum¨¤ era un independentista conven?ut en els temps en qu¨¨ el separatisme era una minoria. Va ser el primer alcalde de Solsona (Solson¨¨s) despr¨¦s de la dictadura, i va romandre en el c¨¤rrec durant 23 anys per Converg¨¨ncia i Uni¨®. Rebel i, segons expliquen, ¡°un home molt especial¡±, cada 11 de setembre, per la Diada, responia de la mateixa manera als gu¨¤rdies civils que li preguntaven on era la bandera espanyola que havia d'onejar al balc¨® de l'Ajuntament: ¡°La tinc a la tintoreria¡±. Aquest gest, reivindicat ara pels ve?ns, s'emmarca en les profundes arrels que l'independentisme ha establert a Solsona i en la majoria dels pobles de la Catalunya central, on el refer¨¨ndum de l'1 d'octubre es viu com un simple tr¨¤mit per aconseguir all¨° per al que ja estan preparats mentalment.

No sempre ha estat aix¨ª. A l'Ajuntament de Solsona, una casa del segle XVI amb gruixudes parets de pedra on l'abs¨¨ncia de la bandera espanyola ¨¦s ara permanent, hi ha una exposici¨® sobre Llum¨¤, que va morir l'any passat. Al seu despatx, l'alcalde actual, David Rodr¨ªguez, d'Esquerra Republicana de Catalunya, recorda el que li va dir el primer alcalde independentista fa uns anys: ¡°Em va dir ¡®no t'equivoquis, Solsona no ¨¦s independentista¡±.

En aquest municipi de gaireb¨¦ 9.000 habitants ha regnat sempre el catalanisme, per¨°, segons Rodr¨ªguez, tenia menys pes que el car¨¤cter conservador i tradicional que li conferia el bisbat de Solsona: ¡°A la gent li feia por l'independentisme; ara, amb tot el que est¨¤ passant, estan canviant d'opini¨®¡±.

El pas a l'independentisme es va veure reflectit en les ¨²ltimes eleccions municipals: tots els grups al ple ho s¨®n (ERC, CiU i la CUP), menys una regidora, del PSC, que no obstant aix¨°, segons l'alcalde, ¡°ent¨¦n que la gent hauria de votar¡±. Rodr¨ªguez ¨¦s un dels m¨¦s de 700 alcaldes que van signar l'adhesi¨® a la convocat¨°ria del refer¨¨ndum de l'1 d'octubre susp¨¨s pel Tribunal Constitucional i est¨¤ citat a declarar: ¡°Obrirem els col¡¤legis peti qui peti¡±.

A Solsona, tradicionalment molt conservadora, ja no fa por la independ¨¨ncia

Solsona, plena d'estelades als balcons, est¨¤ poblada per uns ve?ns que donen per fet no nom¨¦s que es far¨¤ l'1-O, sin¨® que a partir d'aqu¨ª vindr¨¤ la independ¨¨ncia. La pluja ha aigualit el mercat setmanal, per¨° en una parada de verdures Anna Maria Espelt, de 50 anys, conversa amb Mateu Roure, de 53. ¡°?s clar que anirem a votar. I saps qu¨¨? La policia no podr¨¤ fer res contra aix¨°, perqu¨¨ serem molts¡±, assegura l'Anna Maria. ¡°La nostra virtut ¨¦s que mai hi ha hagut cap problema, cap insult¡±, respon el Mateu, que es queda un moment rumiant: ¡°B¨¦, els de la CUP de vegades es passen tres pobles¡±.

¡°Obrirem els col¡¤legis peti qui peti¡±, afirma l'alcalde

Uns carrers m¨¦s avall, Joan Bard¨¦s ven fuets i llonganisses en una parada del mercat. ¡°Est¨¤ tot molt espatllat¡±, afirma sobre les relacions entre Catalunya i Espanya: "Com a m¨ªnim hauriem de conservar una mica d'amistat".

Al poble ¨¦s molt dif¨ªcil trobar alg¨² no independentista i, si s'aconsegueix, ¨¦s dif¨ªcil recollir la seva opini¨®. Els del s¨ª, en canvi, estan plet¨°rics. ?s el cas de N¨²ria Casserras, la Nuri de ca la Carme, una centen¨¤ria botiga de roba. Ella t¨¦ 87 anys, ¨¦s membre de l'Assemblea Nacional Catalana i ha anat a totes les manifestacions. M¨¦s enll¨¤ del que pugui passar l'1 d'octubre, que no li fa cap por, la N¨²ria tampoc est¨¤ inquieta sobre el futur: ¡°Si som un altre pa¨ªs tindrem m¨¦s diners, i jo confio molt en el president i en la Generalitat¡±.

Aquesta veterana independentista recorda que Solsona i els altres pobles de la zona es van posicionar a favor del s¨ª ja fa molt de temps, i per a ella ¨¦s molt important que els capellans del bisbat tamb¨¦ s'hi hagin mostrat a favor. ¡°Mira, aqu¨ª des de fa molt que volem ser un pa¨ªs diferent: els meus pares ja eren independentistes, jo ho soc molt, i el meu fill encara m¨¦s, ¨¦s una cosa que es contagia¡±, conclou amb un somriure d'orella a orella.