Arriben les ¡®pornorondalles¡¯

A Acorar, Toni Gomila (Manacor, 1973) es capficava en la matan?a del porc per bussejar en la tradici¨® de la seva terra, Mallorca. I denunciava la p¨¨rdua d'aquesta hist¨°ria oral que tantes generacions s'han encarregat de perpetrar. Ara, Gomila s'embolica de nou en els costums dels seus avantpassats a Peccatum (La Seca, fins al 8 d'octubre), una selecci¨® de les rondalles mallorquines m¨¦s ¡°perverses¡± que va recopilar, a la fi del segle XIX, el pare Antoni Maria Alcover. ¡°S¨®n pornorondalles¡±, diu, sense embuts, l'autor i actor. ¡°De les 400 que va publicar el religi¨®s, hem recollit algunes de les m¨¦s incorrectes, que parlen de sexe, de viol¨¨ncia, de racisme¡­ sempre fidels al car¨¤cter de la societat de l'¨¨poca¡±. Inconscientment, sorgeix la pregunta inc¨°moda: Estem parlant de finals del 1800 o de l'actualitat? ¡°?s la reflexi¨® que li plantegem al p¨²blic. Fa 130 anys, certs comportaments eren el pa de cada dia. Desgraciadament, no hem prosperat molt, m¨¦s aviat gens¡±, respon Gomila.

Aquests contes tradicionals mallorquins es transmetien de pares a fills. ¡°Han estat la literatura popular de cap?alera per a tantes generacions¡±, diu l'actor, ¡°el regal de comuni¨® per excel¡¤l¨¨ncia, per sobre dels llibres de Baltasar Porcel, per citar a alg¨². Total que, sense voler, m'he tornat a embolicar en la Mallorca entranyable i perversa de la tradici¨®, la que he mamat, clar¡±, reconeix el director, assegurant, amb humor, que ja procurar¨¤ fer tamb¨¦ altres coses.

Hi ha qui diu que la tradici¨® oral s'est¨¤ perdent. Gomila no ho nega, per¨° ho matisa: ¡°La manera antiga de la tradici¨® oral s¨ª que s'ha perdut, tal vegada trepitjada pel m¨®n audiovisual. Per¨° quan expliquem un conte als nostres fills, aix¨° ¨¦s absolutament hist¨°ria oral. Per aix¨° estic esperan?at: crec que nom¨¦s quan un poble es quedi mut perdr¨¤ la seva tradici¨® oral¡±.

Hi ha rondalles fant¨¤stiques i meravelloses, per¨° tamb¨¦ n'hi ha amb episodis molt pujats de to o pol¨ªticament molt incorrectes, pornogr¨¤fics (per molt que Alcover pretengu¨¦s amagar alguns passatges) o de viol¨¨ncia de g¨¨nere en tota regla, com quan es diu que ¡°la dona t¨¦ poc cervell¡±¡­. Aquests s¨®n els que Gomila porta anys estudiant i que ja el gener de l'any passat va avan?ar al Mald¨¤, convidat per l'actriu Catalina Florit (amb qui comparteix ara escenari) a una sessi¨® del cicle de rondalles mallorquines. Ara, elaborades, repassades, reinterpretades amb la mateixa Florit despr¨¦s de passar per Mallorca, Menorca o la Fira Mediterr¨¤nia de Manresa, recalen a Barcelona, en un espai com La Seca, en el qual el dramaturg se sent com a casa.

Alcover aut¨¨ntic

Gomila destaca com un dels valors principals de l'obra el respecte al text original: ¡°Totes les paraules s¨®n d'Alcover¡±, assegura, orgull¨®s. ¡°No hi ha cap adulteraci¨® per la nostra banda. No fa falta, perqu¨¨ el que buscava el pare Alcover era la bellesa est¨¨tica per¨° tamb¨¦ la bellesa de la profunditat, del significat d'aquestes paraules. Simplement hem decidit recuperar la paraula perqu¨¨ t¨¦ un valor enorme¡±. L'encaramel¡¤lat i delici¨®s accent balear, tan musical com dur, quan cal, ajuda a fer elegant el gest m¨¦s groller.

Florit i Gomila es mouen en un espai gaireb¨¦ nu. ¡°L'escenografia ¨¦s senzill¨ªssima¡±, explica l'autor, ¡°com el croma en un plat¨® de televisi¨®, en el qual pot passar de tot¡±. Ni m¨¦s ni menys que la recreaci¨® simple d'aquelles reunions familiars als capvespres. ¡°Ve a ser la llar on les fam¨ªlies passaven vetllades entranyables a la llum i a la calor del foc, representat aqu¨ª per un t¨°tem central. ?s un acte tel¡¤l¨²ric tribal¡±.

El p¨²blic, que envolta l'espai situant-se a molt poca dist¨¤ncia dels actors, es converteix en un element important de l'obra: ¡°No individualment sin¨® com a conjunt, els espectadors donen sentit al que expliquem en l'escenari¡±, explica Gomila.

A m¨¦s de la paraula, el moviment corporal dels actors i la il¡¤luminaci¨® juguen un paper fonamental en una coreografia ¨¤gil, vertiginosa, trepidant que recrea ¡°una muntanya de pecats¡± (¡°en mallorqu¨ª utilitzem la paraula peccatorum¡±, precisa Toni Gomila) que m¨¦s que plantejar el que ¨¦s o deixa de ser el pecat, il¡¤lustra sense censura la hist¨°ria de tota una societat ¡°sense cap intenci¨® moral o religiosa, nom¨¦s social i real¡±.