L¡¯estelada, una bandera d¡¯inspiraci¨® colonial

La irrupci¨® de l¡¯estelada com a s¨ªmbol m¨¤xim de l¡¯independentisme catal¨¤ resulta relativament recent. Fa amb prou feines un lustre, eren poques les quadribarrades rematades per un triangle blau i un estel blanc ¡ªd¡¯aqu¨ª el seu nom, estelada¡ª de cinc puntes que es veien en les manifestacions i actes com la Diada. Des de llavors, les estelades han anat substituint a poc a poc les senyeres, la bandera oficial de Catalunya (article 8.2 de l¡¯Estatut), despla?ada a un segon lloc en la classificaci¨® del sentiment secessionista: onejar, portar sobre les espatlles o col¡¤locar al balc¨® una senyera s¡¯associa a menys entusiasme independentista que si ¨¦s una estelada. I des que la Generalitat es va embarcar en el desafiament separatista, la predominan?a de l¡¯estelada no ha parat de cr¨¦ixer.

L¡¯estelada no t¨¦ res a veure amb els s¨ªmbols nacionals sorgits a partir de l¡¯edat mitjana ¡ªla senyera deriva de les armes dels comtes de Barcelona¡ª, sin¨® amb una cosa tan aliena a Catalunya com la independ¨¨ncia de les col¨°nies americanes de Gran Bretanya a partir del 1774. Va ser el model que, m¨¦s d¡¯un segle despr¨¦s, quan els rebels cubans van plantar cara a l¡¯imperi espanyol, van adoptar per crear la seva bandera de lluita: un estel identificat amb la llibertat i el nou estat ¡ªa semblan?a dels EUA¡ª i un triangle com a s¨ªmbol d¡¯igualtat, segons la interpretaci¨® ma?¨°nica.

Quan el 1898 va acabar el domini espanyol a Cuba, la col¨°nia catalana de l¡¯illa identificada amb la independ¨¨ncia va adoptar els s¨ªmbols al seu discurs nacionalista. El Centre Catalanista de Santiago de Cuba va ser el primer que va col¡¤locar l¡¯estel sobre les tradicionals banderes quadribarrades que van comen?ar a onejar a la seva seu; ensenya que aviat va arribar a Catalunya.

L¡¯historiador Joan Esculies ha estudiat el periple d¡¯aquesta divisa que avui omple carrers, balcons i estadis de Catalunya a partir del fragment m¨¦s antic d¡¯estelada que es coneix. Datat del 1915, el 2015 es va afegir a la col¡¤lecci¨® del Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, donat per la fam¨ªlia que l¡¯havia conservat un segle. Esculies destaca que la seva difusi¨® com a s¨ªmbol va tenir molt a veure amb l¡¯acceptaci¨® de l¡¯estel lligat a la ma?oneria pel republicanisme i el nacionalisme catal¨¤ des del 1904.

La consolidaci¨® de l¡¯estelada com a emblema inequ¨ªvoc de l¡¯independentisme catal¨¤ no va arribar fins a la Primera Guerra Mundial. L¡¯11 de setembre del 1915, la Uni¨® Catalanista va lliurar la bandera, ara al museu, als voluntaris catalans allistats a la Legi¨® Estrangera, en aquells dies de perm¨ªs a Barcelona. La seva popularitat va cr¨¦ixer despr¨¦s que Francesc Maci¨¤ l¡¯adopt¨¦s el desembre del 1918 com a distintiu del seu partit Estat Catal¨¤.

Crescuda exponencialment en els ¨²ltims anys, fins a tres models de bandera coincideixen en les exhibicions separatistes: l¡¯estelada blava (triangle blau amb un estel blanc), la m¨¦s comuna; l¡¯estelada vermella (triangle groc amb l¡¯estel vermell), lligada a la defensa d¡¯un estat independent marxista, promoguda pel Partit Socialista d¡¯Alliberament Nacional dels Pa?sos Catalans (PSAN) als setanta, i l¡¯estelada verda (triangle verd amb l¡¯estel blanc), que reivindica els valors ecologistes. I n¡¯hi ha m¨¦s tipus, fins i tot les dissenyades per seguidors esportius amb els colors del seu club.

El fragment citat, amb taques de sang i estripat, s¨®n en realitat dues peces: les quatre barres vermelles i grogues estampades en una tela de llana i un triangle blau de cot¨® superposat amb l¡¯estel blanc. Esculies explica que la intenci¨® original era treure el triangle quan s¡¯aconsegu¨ªs la independ¨¨ncia. I, almenys ara com ara, del text de la llei de ruptura ¡ªl¡¯anomenada Llei de Transitorietat Jur¨ªdica i Fundacional de la Rep¨²blica¡ª, presentada el 28 d¡¯agost al Parlament per Junts pel S¨ª i la CUP, es dedueix que l¡¯independentisme vol que la bandera d¡¯aquesta hipot¨¨tica rep¨²blica sigui... la senyera.