L¡¯Esgl¨¦sia catalana es bolca amb la Generalitat

La comunitat cat¨°lica de Catalunya ha generat desenes de manifestos en els ¨²ltims dies condemnant les accions judicials contra els membres de la Generalitat investigats per l'organitzaci¨® de l'1-O i a favor que es pugui celebrar un refer¨¨ndum. Alguns espec¨ªficament partidaris de l'1-O i uns altres de l'autodeterminaci¨®, s'han posicionat en aquest sentit des de les m¨¦s altes inst¨¤ncies de les di¨°cesis, passant per rectors i entitats cristianes educatives. La Conferencia Episcopal Tarraconense, que aplega els bisbes catalans, va fer p¨²blica dimecres passat una nota demanant que, ¡°en aquest moment de la hist¨°ria de Catalunya¡±, ¡°es respectin els drets i les institucions¡±.

Els bisbes catalans van difondre el maig passat un altre comunicat en el qual assenyalaven que ¡°conv¨¦ que siguin escoltades les leg¨ªtimes aspiracions del poble catal¨¤, perqu¨¨ sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional¡±. La Comissi¨® Permanent de la Confer¨¨ncia Episcopal Espanyola (CEE) celebrar¨¤ la setmana que ve una reuni¨® que ¡°podria definir una postura com a instituci¨®¡±, si aix¨ª es consensua i es considera pertinent, segons fonts de la CEE. La Comissi¨® Permanent est¨¤ formada per 24 membres, entre ells el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan Jos¨¦ Omella, l'arquebisbe de Urgell, Joan Enric Vives, i el bisbe de Tortosa, Enric Benavent.

Aquest divendres es va fer p¨²blic un manifest signat per 300 capellans i diaques que crida els cat¨°lics catalans a votar l'1-O: ¡°Davant la impossibilitat de pactar les condicions per portar-ho a terme de forma acordada, considerem leg¨ªtima i necess¨¤ria la realitzaci¨® d'aquest refer¨¨ndum¡±. Unes trenta institucions cristianes catalanes tamb¨¦ s'han solidaritzat aquesta setmana amb les protestes contra la detenci¨® de catorze c¨¤rrecs de la Generalitat i els registres en diverses depend¨¨ncies del govern catal¨¤.

El dimecres, el mateix dia de l'operaci¨® ordenada pel jutge Ram¨ªrez Sunyer, catorze entitats cat¨°liques van difondre una carta en qu¨¨ mostraven el seu ¡°suport a les institucions catalanes, i el rebuig a les ¨²ltimes actuacions de l¡¯Estat espanyol contra la democr¨¤cia i l¡¯estat de dret¡±. Entre els signants hi ha l¡¯Escola Pia de Catalunya, la Congregaci¨® Vedruna i la Fundaci¨® Claret, de la Congregaci¨® dels Claretians de Catalunya. Els missioners claretians tamb¨¦ han defensat que, ¡°d'acord amb la doctrina social de l¡¯Esgl¨¦sia, Catalunya t¨¦ el dret a decidir lliurement el seu futur¡±.

Els escolapis catalans han condemnat per la seva banda el que consideren una acci¨® ¡°contra les institucions catalanes i contra membres del nostre poble¡±, i han defensat la necessitat que la ciutadania es manifesti en contra de les accions judicials. Els maristes i La Salle Catalunya van coincidir dijous passat en demanar respecte per a totes les opinions pol¨ªtiques i que ¡°la ciutadania sigui escoltada¡±. La Fundaci¨® Jesu?tes Educaci¨® ¡ªvinculada als centres educatius de la Companyia de Jes¨²s¡ª va expressar ¡°el seu desenc¨ªs davant la situaci¨® pol¨ªtica que es viu a Catalunya amb reiterats episodis que posen en joc la llibertat d'expressi¨® de tots els catalans¡±. Els darrers a sumar-se a la protesta van ser aquest divendres cinc monestirs femenins benedictins i cistercencs, que van reclamar l'autodeterminaci¨® i van condemnar "la vulneraci¨® dels drets del govern i del poble catal¨¤".

Malestar amb Omella

Omella ¡ªaragon¨¨s¡ª i Benavent ¡ªvalenci¨¤¡ª, representants de les di¨°cesis catalanes a la Comissi¨® Permanent de la CEE, s¨®n dos dels referents de les veus m¨¦s moderades sobre l'exig¨¨ncia d'un refer¨¨ndum. Omella va causar malestar entre l'independentisme arran de la missa dedicada a les v¨ªctimes per l'atemptat gihadista de la Rambla. Omella no va parlar en cap moment en catal¨¤ i es va referir als representants pol¨ªtics catalans com a ¡°autoritats auton¨°miques¡±, mentre que s¨ª que es va dirigir espec¨ªficament al rei, al president i a la vicepresidenta del govern. Diversos mitjans de comunicaci¨® van assegurar que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va increpar Omella despr¨¦s de la cerim¨°nia. L¡¯Arquebisbat de Barcelona va negar que s¡¯hagu¨¦s produ?t aquesta discussi¨®.

El Vatic¨¤ ha estat cautel¨®s amb el proc¨¦s d'independ¨¨ncia a Catalunya. El Papa Francesc va valorar el 2014 en una entrevista al diari La Vanguardia que ¡°hi ha casos que seran justs i casos que no seran justs, per¨° la secessi¨® d'una naci¨® sense un antecedent d'unitat for?osa cal agafar-la amb moltes pinces i analitzar-la cas per cas¡±.