Jazz sota la mirada de la patrona

A la dreta de l¡¯escenari el gat de Botero mirava el p¨²blic, mentre el seu poder¨®s llom aguantava uns nois ¨¤rabs que somreien. El seu entrecuix, a prop dels genitals, llu?a un grafit. M¨¦s enll¨¤, com a prova inequ¨ªvoca del cosmopolitisme del lloc, un restaurant indi llu?a en les seves ombrel¡¤les una oferta mestissa a base de tandoori, tapes i sangria, mentrestant dels plats dels seus comensals brollava l¡¯olor de mil esp¨¨cies que es barrejaven amb bafarades de marihuana. S¨ª, la Merc¨¨, de la m¨¤ del BAM, ha tornat a la Rambla del Raval, i el concert del duo jamaic¨¤ Equiknoxx amb la veu de Shanique com a mascar¨® de proa inaugurava les festes i de passada tenia l¡¯honor de ser el primer concert de la tardor. Dancehall i reggae amb bases electr¨°niques per a entreteniment d¡¯un p¨²blic que a aquelles hores comen?ava a entrar en calor amb uns ritmes tan contundents com la rodonesa del gat met¨¤l¡¤lic. Barcelona ja est¨¤ de festa.

A tots els racons. Tamb¨¦ fora de programaci¨®. A la pla?a de Sant Felip Neri, gaireb¨¦ buida abans que la m¨²sica arrib¨¦s a la catedral, el so de la font, el silenci de la nit i les converses en veu baixa dels pocs que hi eren presents, es barrejaven amb la guitarra i veu d¡¯un afric¨¤ que probablement parlava de la seva terra, segur en el seu idioma. Una estampa delicada que m¨¦s tard contrastaria amb el rebombori dels dracs de la festa travessant el G¨°tic, que amb els seus tambors van provocar que el concert de la catedral comenc¨¦s mitja hora tard i va fer la sensaci¨® que l¡¯Ajuntament encara no sap, i li passa cada any, que programa simult¨¤niament dos actes incompatibles. Un cop passada la batucada, el jazz va regnar en un concert amb el qual Barcelona va voler homenatjar-lo.

L¡¯excel¡¤lent idea era senzilla: si la ciutat presumeix d¡¯escena jazz¨ªstica, res millor que tocar a sometent i ajuntar tots els artistes que poguessin ser all¨¤ aquella nit. I a prop d¡¯aquesta Rambla que va ser l¡¯art¨¨ria per on es va irradiar per la resta de la ciutat. I aix¨ª va ser. En un concert per a la celebraci¨®, unes catorze formacions van anar desfilant davant el p¨²blic que omplia l¡¯espai, presentades pel radiof¨°nic ?scar Dalmau en qualitat de mestre de cerim¨°nies i animador dels temps morts requerits per cada canvi d¡¯instruments. L¡¯inici va ser sensacional, amb els grups de Raynald Colom i Giulia Valle i el duo a piano i trompeta de Marco Mezquida i F¨¦lix Rossy mostrant la varietat del jazz que es fa a Barcelona. Despr¨¦s, una heterog¨¨nia quadrilla d¡¯artistes ¨CGorka Ben¨ªtez, David Mengual, Agust¨ª Fern¨¢ndez, Elisabet Raspall, Ismael Due?as, Laura Sim¨® i Juan Chamorro entre d¡¯altres¨C van deixar clares dues coses: que Barcelona t¨¦ una escena potent¨ªssima i que el seu nivell est¨¤ molt per sobre de la precarietat en la qual viuen els seus m¨²sics. Mostrar que existeixen fora dels seus clubs i portar-los a les festes ¨¦s una manera de recordar que tamb¨¦ s¨®n a la ciutat la resta de l¡¯any. Tots els colors del jazz en una nit per il¡¤luminar-los.

L¡¯altre pol d¡¯aquesta primera jornada va ser en la parella que formen la pla?a dels ?ngels i de Joan Coromines. All¨¤, rematant les seves programacions, dues sorpreses: la delicada m¨²sica de Nil¨¹fer Yanya, anglesa d¡¯origen turc, que en un imaginatiu trio, menys ¨¦s m¨¦s, de dues guitarres i saxo, va fer mitja hora deliciosa de pop acolorit en negre amb accent de cantautora i esquem¨¤tic com l¡¯espina d¡¯un peix. M¨¦s expansiva i sorollosa, el seu quintet portava tuba, es va mostrar l¡¯anglesa Anna Meredith amb la seva curiosa barreja de pop i desenvolupaments amb traces de m¨²sica contempor¨¤nia. Malgrat el cas estrany de la formaci¨®, que inclo?a cello i bateria, clarinet i percussions, quan un ritme es disparava, per retor?ada que fos la pe?a, el p¨²blic ballava, portant a la mem¨°ria en aquest final de nit el gos de Pavlov. Aix¨ª s¨®n les festes.