Ron Wood, el quart Rolling, ¨¦s ve¨ª de l¡¯Eixample des del 2013: ¡°M¡¯agraden el clima i l¡¯ambient de llibertat¡±

¡°Des del moment que em llevo ho veig tot com un pintor¡±. ¡°Soc un pintor que toca la guitarra¡±. Aquestes afirmacions sorprenen venint de Ron Wood, membre dels Rolling Stone des del 1989 i un dels guitarristes m¨¦s destacats de la hist¨°ria del rock. Aquest angl¨¨s prim i actiu, nascut fa 70 anys, que actua amb els seus companys dimecres a l'Estadi Ol¨ªmpic de Barcelona en el marc de la gira No Filter Tour, ¨¦s tamb¨¦ pintor d'olis des de fa d¨¨cades.

De fet, dilluns va presentar al Museu Picasso d'aquesta ciutat?Ronnie Wood artist, el seu primer llibre, que inclou m¨¦s de 320 obres realitzades en les ¨²ltimes cinc d¨¨cades, des dels seus primers treballs, com un retrat de Rembrandt, fins als ¨²ltims, plens de color i pinzellades r¨¤pides. ¡°Soc bess¨® i per aix¨° el meu tra? ¨¦s r¨¤pid, tinc poca concentraci¨®¡±, assegurava dilluns en una sala amb mitja dotzena d'obres seves, diversos interiors dom¨¨stics, escenes de concerts amb els seus companys Mick Jagger, Keith Richards i Charlie Watts i un autoretrat. ¡°?s l'¨²ltim que he fet, aqu¨ª a Barcelona¡±, va confessar, despr¨¦s de dir que es va apropar a la pintura gr¨¤cies als seus germans grans: ¡°Volia assemblar-m'hi, tamb¨¦ volia pintar. Per aix¨°, des que en tinc record m'he expressat a trav¨¦s de la pintura¡±.

Wood va descobrir el Museu Picasso despr¨¦s que el convid¨¦s a visitar-lo el seu ve¨ª d'escala, el director del centre,?Emmanuel Guigon. ¡°A partir d'aquesta trobada el vaig convidar a venir a veure el museu, perqu¨¨ em va semblar b¨¦ barrejar aquests dos mons, ja que tant Picasso com els Rolling s¨®n creadors de mons¡±, va assenyalar Guigon.

¡°?s una gran casualitat¡±, va dir el m¨²sic i pintor, que passa temporades a la casa que t¨¦ a l'Eixample barcelon¨ª des del 2013. ¡°M'agraden molt les bogeries de Gaud¨ª i l'obra de Mir¨®, el clima i l'ambient de llibertat que es viu en aquesta ciutat¡±, en la qual tamb¨¦ gaudeix de l'anonimat.

Wood va recon¨¨ixer que Picasso sempre l'ha influenciat: ¡°Sobretot les primeres obres, la seva cruesa i la manera delicada que tenia de pintar les coses de la vida di¨¤ria, com els seus pares¡±. Tamb¨¦ va assegurar que li agrada la pintura m¨¦s que la m¨²sica ¡°perqu¨¨ li permet fer un art tangible¡±. De fet, va confessar que pinta fins i tot moments abans de sortir a un concert i que ho fa per concentrar-se. ¡°Al principi els meus companys es ficaven amb mi, i em deien que deix¨¦s estar les pintures i em dediqu¨¦s a la guitarra. Ara em respecten i estan molt orgullosos de mi. El Keith acostuma a dir-me Ronnie Rembrandt¡±.

En aquest context, Wood va explicar que per a ell si hi ha un equivalent a Picasso al m¨®n de la m¨²sica ¨¦s Bob Dylan: ¡°Amb la difer¨¨ncia que el Bob no sap que ¨¦s un geni i Picasso s¨ª que ho sabia. Tots dos s¨®n incre?bles¡±.

A m¨¦s, va dir que en els moments m¨¦s dif¨ªcils de la seva vida l'art li ha perm¨¨s ¡°buscar solucions per tirar endavant i cicatritzar¡±. En bona sintonia amb el director Guigon, no va descartar la possibilitat de poder comissariar una exposici¨® al centre: ¡°Tinc bones idees de com penjar els quadres¡±. En finalitzar l'acte, com a bon angl¨¨s va demanar a tothom: ¡°I ara a prendre's una bona tassa de te¡±.