El patriarca proscrit

Es deu sentir orgull¨®s i frustrat alhora Artur Mas (Barcelona, 1956) respecte a la fita plebiscit¨¤ria o activista de l'1 d'octubre. Orgull¨®s perqu¨¨ el recorregut del proc¨¦s hauria estat inconcebible sense l'impuls embrionari que ell mateix li va concedir. I frustrat perqu¨¨ se l¡¯ha relegat a un espai clandest¨ª. La CUP l¡¯ha declarat persona non grata pels esc¨¤ndols de corrupci¨®. I els aliats de Junts pel S¨ª reneguen del patriarca convergent per la incongru¨¨ncia est¨¨tica que suposa inaugurar la nova p¨¤tria amb el pecat original del 3%.

M¨¢s informaci¨®n

El refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia de Catalunya, ¨²ltimes not¨ªcies

L¡¯ANC diu ara que un mili¨® seria ¡°un ¨¨xit desbordant¡±

La toxicitat de Mas, de fet, el constreny a emprar-se no en la campanya del refer¨¨ndum sin¨® en la campanya de recaptaci¨® de fons per sufragar la fian?a de 5,2 milions que li ha reclamat el Tribunal de Comptes per haver desviat recursos p¨²blics a la consulta del 9-N. Comparteixen i prorrategen el mateix c¨¤stig altres autoritats del martirologi ¡ªJoana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs¡ª per¨° ¨¦s Mas el principal requerit i tamb¨¦ el m¨¦s implicat en la raspallada, fins a l'extrem que el constrenyeran amb l'embargament dels seus b¨¦ns.

L'emerg¨¨ncia va predisposar que dimarts passat fes una crida a la solidaritat dels seus compatriotes. Ja es van col¡¤locar urnes i guardioles per al sufragi de la fian?a en la jornada de l'¨²ltima Diada, per¨° no acaba de reunir-se la xifra ni sembla que les pen¨²ries de Mas hagin sensibilitzat el ¡°poble catal¨¤¡±. Ni tan sols exhortant-lo des de posicions llastimoses: ¡°No pot ser que molt pocs ho perdem tot. Ajudar ¨¦s molt f¨¤cil¡±, concedia a l'emissora RAC1.

Pensar¨¤ Mas que s'est¨¤ cometent un exercici d'ingratitut? Ens consta que acudeix a les reunions del ¡°Govern a l'ombra¡±, que en la seva targeta de visita posa ¡°president del PDeCAT¡± ¡ªmutaci¨® cat¨¤rtica de Converg¨¨ncia¡ª i que se li atorga la paraula en sentit oracular, per¨° tamb¨¦ Puigdemont eludeix la temptaci¨® de reanimar-lo p¨²blicament, desmentint aix¨ª la teoria d'ombres segons la qual l'actual president es convertiria en una marioneta d¡¯Artur Mas.

Rigorosament, no hauria esdevingut la hip¨¨rbole sobiranista sense la posici¨® mosaica d¡¯Artur Mas. Perqu¨¨ va ser ell qui va treballar l¡¯Estatut (2006) amb Rodr¨ªguez Zapatero en temps del tripartit ¡ªMas exercia el lideratge de l'oposici¨®¡ª; va ser ell qui va instrumentar la indignaci¨® de carrer (2012); va ser ell qui va trencar la vaixella constitucional improvisant la convocat¨°ria del refer¨¨ndum del 9-N (2014); i va ser ell qui va concitar 400 alcaldes, bast¨® en m¨¤, quan va haver de respondre als tribunals per haver incorregut en un delicte de desobedi¨¨ncia (2015).

Havia descobert un fervor separatista que no estava en l¡¯ADN de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya ni que tampoc formava part de les seves antigues conviccions ¡ªla religi¨® m¨¦s s¨°lida de Mas ha estat el Bar?a¡ª, per¨° sobretot va tenir l'habilitat i l'oportunisme d'encobrir-se en l'estelada quan les retallades econ¨°miques i els esc¨¤ndols de corrupci¨® van indignar l'opini¨® p¨²blica i van engendrar un assetjament massiu a la seu del Parlament.

Tant s'havia complicat aquell mat¨ª del 15 de juny (2011) l'acc¨¦s a la Cambra catalana i tant bullia la indignaci¨® que Mas va rec¨®rrer a l'escorta dels Mossos i al privilegi de l'helic¨°pter per arribar al seu propi esc¨®. Va sobrevolar aix¨ª la marea que el repudiava. I que amena?ava la seva presid¨¨ncia. L'havia estrenat un any abans i la va perllongar fins al 2016 amb un objectiu tot¨¨mic: la independ¨¨ncia.

En renegava fins a l'extrem d'haver declarat p¨²blicament que mai fomentaria la divisi¨® dels catalans, per¨° la va abra?ar com un mecanisme de superviv¨¨ncia quan es va adonar del fervor sobiranista que va atreure la Diada maj¨²scula del 2012.

I no tenia pensat adherir-s¡¯hi el president, per¨° ho va fer in extremis amb temps d'aprofitar-se de la in¨¨rcia victimista. I va ser en aquest prec¨ªs instant quan va caure del cavall i va veure la llum. No era la llibertat guiant el poble, com el quadre de Delacroix, sin¨® el poble guiant Artur Mas, indicant-li el cam¨ª i sotmetent-lo al dogma separatista.

El pacte obligava el president a for?ar el seu credo i a maltractar les responsabilitats d'estadista, per¨° li convenia perqu¨¨ l'adopci¨® de l'estelada com a aixovar polifac¨¨tic encobria la gesti¨® pol¨ªtica i li proporcionava tota la reputaci¨® de la qual l¡¯havien despullat les urnes i l'opini¨® p¨²blica. Mas va convertir el cuirassat pujolista de Converg¨¨ncia ¡ªsant Jordi va ser el seu padr¨ª i ha estat tamb¨¦ la seva perdici¨®¡ª en un partit minvant, subordinat a la ferocitat de Junqueras, consumit en la corrupci¨®, obligat a canviar de sigles i de nom per fer-se tolerar.

I aspirava fins i tot Mas a sobreviure una vegada m¨¦s des de pressupostos com aquests. Demostrant-se a si mateix que era immortal. O creient-se que serien incapa?os de fer-lo fora uns trotskistes desmanegats que no creuen ni en D¨¦u, ni en el capital, ni en els falsos profetes.