La import¨¤ncia de gestionar les emocions

Quan a Piqu¨¦ li va tremolar la veu i se li van entelar els ulls explicant, la nit de l'1-O, com d'orgull¨®s se sentia de ser catal¨¤ i que li feia mal el tracte que tanta gent pac¨ªfica havia rebut de la policia, molta gent devia plorar davant del televisor. El sentiment ¨¦s molt contagi¨®s, i m¨¦s en un dia d'alt voltatge emocional com va ser l'1-O. La imatge del jugador del Bar?a plorant reflecteix un dels aspectes que expliquen la for?a que el moviment independentista ha aconseguit a Catalunya: el seu fort component emocional. Autors com Daniel Innerarity o Manuel Arias Maldonado han abordat en les seves obres la creixent sentimentalitzaci¨® de la pol¨ªtica. En una societat tan reactiva com la nostra, en la qual la informaci¨® i les imatges s'escampen a la velocitat de la llum, les emocions expliquen molt i no comptar-hi ¨¦s causa de molts errors de diagn¨°stic que despr¨¦s es paguen cars.

Els sobiranistes ho han sostingut moltes vegades: en el conflicte catal¨¤ hi subjeu un sentiment d'humiliaci¨®, de falta de reconeixement. Molts dels qui es mobilitzen viuen com un menyspreu que no s'atenguin unes reclamacions sobre l'encaix de Catalunya a Espanya que consideren justes. Se senten ferits en la seva dignitat i aquest sentiment compartit refor?a el vincle identitari. La mobilitzaci¨® a favor d'una causa compartida satisf¨¤ el sentiment de ¡°comuni¨®¡± de qu¨¨ parla el fil¨°sof franc¨¨s Andr¨¦ Comte-Sponville com una necessitat b¨¤sica de l'¨¦sser hum¨¤, i que en termes evolutius ¨¦s la necessitat de refor?ar els vincles de grup per assegurar la perviv¨¨ncia.

El problema ¨¦s que les emocions que sustenten la revolta a Catalunya estan generant sentiments i emocions igualment intenses en aquells que se senten interpel¡¤lats. Els qui creuen que Espanya ¨¦s un pa¨ªs acollidor, una democr¨¤cia que ni oprimeix ni persegueix, i que la unitat que consagra la Constituci¨® ¨¦s un valor a defensar, se senten ferits pels qui volen trencar-la. Estan dolguts perqu¨¨ molts catalans no ho senten aix¨ª. I ara, la materialitzaci¨® del desafiament en forma de ruptura genera, a m¨¦s, sentiments d'impot¨¨ncia i r¨¤bia. No ¨¦s dif¨ªcil imaginar quines emocions senten els policies que, de tornada a l'hotel despr¨¦s d'una jornada per oblidar, es veuen increpats pels ciutadans que creuen que estan defensant. Tamb¨¦ ells se senten rebutjats i amb ells molta altra gent que veu aquestes imatges a la televisi¨®. El sentiment de rebuig ¨¦s un dels m¨¦s corrosius i est¨¤ massa present en la pol¨ªtica espanyola. Tot aix¨° ¨¦s aqu¨ª, a flor de pell. I mentre uns s'afanyen a explotar pol¨ªticament aquests sentiments, d'altres els ignoren i fent-ho, els alimenten.

Molts fan una crida a la necessitat de recuperar la racionalitat. ?s cert. Per¨° no cal oblidar que la racionalitat i les emocions no s¨®n ens separats i inconnexos. Des que el neurocient¨ªfic Antonio Damasio se'n va anar a la recerca de Spinoza i va reivindicar, tenint en compte l'evid¨¨ncia cient¨ªfica, el paper clau de les emocions, tot est¨¤ m¨¦s clar: la millor racionalitat no ¨¦s aquella que nega les emocions, sin¨® aquella que les incorpora i les canalitza.