Fil¨°sofs proposen una comissi¨® formada pels partits i experts en dret, ¨¨tica i resoluci¨® de conflictes
Una trentena de professors impulsen una declaraci¨® per establir el ¡°procediment que caldria seguir per reduir i resoldre un conflicte d¡¯aquestes caracter¨ªstiques"
Una trentena de fil¨°sofs de les universitats catalanes han publicat una declaraci¨® sobre la crisi a Catalunya que proposa als governs catal¨¤ i espanyol la creaci¨® d¡¯una comissi¨® formada per tots els partits pol¨ªtics a les cambres parlament¨¤ries espanyola i catalana, tamb¨¦ els que s¨®n a l¡¯oposici¨®, i per experts en dret nacional i internacional, ¨¨tica, filosofia pol¨ªtica i especialistes en resoluci¨® de conflictes. L¡¯objectiu de la comissi¨® hauria de ser establir ¡°el procediment que caldria seguir per reduir i resoldre un conflicte d¡¯aquestes caracter¨ªstiques¡±, quan les posicions dels dos governs en conflicte semblen lluny de qualsevol possibilitat d'acord. ?
Entre els firmants, hi ha professors de les Universitat de Barcelona, com Norbert Bilbeny; de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, com Vict¨°ria Camps; de la Universitat Pompeu Fabra, com Josep Joan Moreso; de la Universitat de Girona, com Josep Llu¨ªs Prades, o de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), com Maria Ramon Cubells. La declaraci¨®, oberta a l'adhesi¨® dels ciutadans, ¨¦s a Change.org i ja ha recollit un miler de firmes.
El text comen?a amb un rebuig clar de la viol¨¨ncia policial contra ciutadans no violents que es va viure l¡¯1 d¡¯octubre. ¡°Una viol¨¨ncia d¡¯aquesta mena no pot ser mai justificada, hi hagi o no hi hagi hagut una sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional d¡¯Espanya sobre la il¡¤legalitat del refer¨¨ndum¡±, afirmen. Citant Bertrand Russell, afegeix que aquests ¡°jocs del gallina¡± poden acabar molt malament. ¡°Si el conflicte continua, totes les parts poden patir p¨¨rdues molt greus i lamentables. ?s essencial aturar l¡¯escalada del conflicte¡±, alerten.
En la comissi¨® que proposen, els signants aposten per considerar ¡°no solament el marc jur¨ªdic de la legislaci¨® espanyola, sin¨® tamb¨¦ parts del dret internacional, com ara l¡¯Acord de H¨¨lsinki (article 1.III), el Tractat UE Maastricht (article 4.2), el Codi de Bones Pr¨¤ctiques del Consell d¡¯Europa sobre refer¨¨ndums, aix¨ª com la Carta de les Nacions Unides, el Pacte Civil de les Nacions Unides i la Resoluci¨® 2625 de l¡¯Assemblea General de les Nacions Unides¡±.
Defensen la possibilitat que ¡°un refer¨¨ndum negociat sobre la independ¨¨ncia catalana podria ser una sortida¡±, per¨° tamb¨¦ afegeixen que no ¨¦s l¡¯¨²nica. I en cas que s¡¯opt¨¦s pel refer¨¨ndum, deixen clar que ¡°els refer¨¨ndums s¡¯han de preparar b¨¦, requereixen un debat p¨²blic just, ben informat i imparcial, guiat pels ideals de la democr¨¤cia deliberativa¡±. En aquest debat, tamb¨¦ hi hauria d¡¯haver ¡°opcions alternatives¡±, com ara m¨¦s autonomia per a Catalunya o una reforma federal d¡¯Espanya.
Partint del sup¨°sit que ¨¦s ¡°improbable ¨Ctot i que no impossible- que tots els membres de la Comissi¨® acceptin un consens sobre procediments i altres normes per a la reducci¨® i resoluci¨® de conflictes¡±, la declaraci¨® estableix que la majoria requerida per a l¡¯acceptaci¨® de les normes de treball hauria de superar ¨¤mpliament el 50%. ¡°En democr¨¤cia, les decisions transcendentals, les que tenen un efecte a llarg termini sobre les generacions futures, requereixen acords per majories clares i significatives, tal com es fa a l¡¯hora d¡¯acceptar o revisar constitucions en molts pa?sos¡±, apunten.
Els signants es prenen ¡°seriosament¡± la declaraci¨® dels partidaris de la independ¨¨ncia catalana segons la qual es consideren proeuropeus, ¡°a difer¨¨ncia d¡¯altres moviments nacionalistes¡±, remarquen. Per aix¨°, consideren que s¡¯ha d¡¯abordar de manera que ¡°reconegui que Catalunya no ¨¦s l¡¯¨²nic lloc amb una moviment independentista a Europa i que l¡¯exig¨¨ncia de m¨¦s autodeterminaci¨® ha de ser equilibrada amb altres tasques i desafiaments importants que afronta la Uni¨® Europea¡±. ¡°Creiem que una actitud proeuropea ha de tenir en compte la consideraci¨® dels interessos rellevants de tota la Uni¨® Europea¡±, conclou. Els impulsors conviden tots els ciutadans de Catalunya, Espanya i Europa a sumar-se a la declaraci¨®.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
M¨¢s informaci¨®n
Arxivat A
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Universitats p¨²bliques
- Independentisme
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Refer¨¨ndum
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Autodeterminaci¨®
- Universitat
- Govern auton¨°mic
- Conflictes pol¨ªtics
- Eleccions
- Educaci¨® superior
- Sistema educatiu
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Comunitats aut¨°nomes
- Educaci¨®
- Administraci¨® auton¨°mica
- Espanya
- Pol¨ªtica
- Administraci¨® p¨²blica
- Legislaci¨®