La irrupci¨® dels diners

L'economia entra en escena i el conflicte catal¨¤ rep un bany de principi de realitat. Despr¨¦s d'uns dies espessos, carregats de sentiments forts, dolor, humiliaci¨®, orgull, dignitat, i de solemnes discursos de confrontaci¨® ¨Cdel Rei a Puigdemont¨C, que semblava conduir inexorablement a l'episodi decisiu de l'acci¨®-reacci¨® (declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia i suspensi¨® de l'autonomia), els primers signes de deteriorament de la situaci¨® econ¨°mica i la resposta dels bancs als avisos de la borsa, que queia des de diumenge, han traslladat la inquietud a un altre territori: les conseq¨¹¨¨ncies per a les butxaques. En la llarga i desaprofitada espera que va antecedir a l'1-O es deia que les portes de la negociaci¨® comen?arien a obrir-se si a totes dues parts els entrava la por de les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques d'aquesta topada i s'insistia que nom¨¦s l'alarma financera podria fer que la Uni¨® Europa hi intervingu¨¦s. No som encara aqu¨ª, per¨° de sobte els diners s'han obert pas en una escena que estava completament dominada per la dial¨¨ctica de l'amena?a i del joc de bons i dolents. I, es vulgui o no, alguna cosa s'ha mogut. Ser¨¤ un simple descens de la temperatura despr¨¦s d'uns dies d'alta tensi¨® o l'inici d'un canvi de clima? Aviat ho veurem.

En la societat de la comunicaci¨® els missatges tenen moltes cares. I segueix sent cert que qualsevol imatge dep¨¨n en ¨²ltima inst¨¤ncia de com la veu qui la mira, i les percepcions varien segons el context de cadasc¨². Les imatges de les c¨¤rregues policials de l'1 d'octubre que va difondre la premsa mundial van danyar la imatge del Govern espanyol i van fer destacar el sobiranisme. I aix¨° va ser el que va quedar per al debat pol¨ªtic. Ara constatem que van tenir altres efectes: per exemple, la propagaci¨® de la por. I les primeres dades assenyalen que les reserves hoteleres han caigut considerablement a Barcelona, una cosa que no va passar despr¨¦s dels atemptats de l'agost. Per descomptat, cal restar-hi el factor estacional. Per¨° el turista tem m¨¦s el conflicte pol¨ªtic, que se sap quan comen?a per¨° no quan s'acaba, que no pas un atemptat que ¨¦s ocasional i que es pot donar en qualsevol altra destinaci¨® tur¨ªstica. Un inversor veient a la portada del Financial Times unes imatges de vidres trencats i policies pegant ¨¦s raonable que pensi en altres destinacions per als seus diners.

Servir¨¤ aix¨° per canviar la din¨¤mica pol¨ªtica? Apropen aquestes pors la negociaci¨®? Entraran en joc els poders econ¨°mics que fins ara semblava que es miraven els toros des de la barrera? Perqu¨¨ s'avanci, cal que l'independentisme prengui consci¨¨ncia que el deteriorament de l'economia desmobilitzaria els seus i que el Govern espanyol moderi la resposta. Cap de les dues coses ¨¦s evident. Encara que, casualitat o no, el debat sobre els perills de la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia han estat dominant des de dijous l'escenari medi¨¤tic independentista. Amb veus poderoses reclamant que no es caigui en una temptaci¨® que seria su?cida, perqu¨¨, per la seva futilitat, no evitaria la frustraci¨® dels m¨¦s aguerrits (que constatarien que no canvia res pel fet de proclamar la rep¨²blica, tret que la suspensi¨® de l'autonomia s'acceleraria) i perqu¨¨ els riscos de desmantellament del proc¨¦s serien considerables. Com es pot canviar el pas sense desmotivar els votants? Existeixen les discrep¨¤ncies entre els qui creuen que no cal aturar-se, fidels a l'infantilisme de com pitjor vagi, millor per a l'independentisme, i els realistes que, encara amb dolor, pensen que toca frenar. Cal esperar que el principi de realitat les decanti.

Des de l'altra banda, cal pensar que des de la intervenci¨® del Rei el programa de m¨¤xims est¨¤ llan?at. I la pregunta ¨¦s si hi ha temps i manera d'aturar-ho. Els errors en l'intent d'evitar que es vot¨¦s l'1-O han tensat el Govern espanyol. Per descomptat ¨¦s dif¨ªcil d'entendre que els serveis d'informaci¨® no detectessin el pla b del refer¨¨ndum. I la pressi¨® d'unes bases que demanen m¨¦s segueix empenyent. Els recels entre les dues parts s¨®n tan grans que pot ser que una abaixi el pist¨® i l'altra no se'n vulgui assabentar. I pot ser tamb¨¦ que el Govern espanyol decideixi que, amb declaraci¨® d'independ¨¨ncia o sense, no cal desaprofitar l'ocasi¨® de fer-se amb l'autonomia i fer neteja. Ho evitar¨¤ la por del descarrilament econ¨°mic?