La mediaci¨® possible
El deure dels dirigents ¨¦s intentar-ho, sabent que es requeriran sacrificis i la incomprensi¨® dels m¨¦s bel¡¤ligerants
Des del punt de vista de la teoria de la negociaci¨®, un dels elements que sobresurt en el conflicte catal¨¤ ¨¦s que s'han anat simplificant els missatges a mesura que ha crescut la tensi¨®, fins a caure en la pura guerra d'esl¨°gans. Johan Galtung, el mediador noruec que ¨¦s un gran coneixedor de la hist¨°ria d¡¯Espanya, sost¨¦ que la societat espanyola no superar¨¤ les seq¨¹eles de la guerra civil fins que la generaci¨® dels joves d'avui siguin capa?os d'asseure's i pensar sobre com s'hauria pogut evitar.
Els ¨²ltims dies ha aparegut la paraula ¡°mediaci¨®¡±, per¨° tinc la impressi¨® que s'utilitza com a arma llanc¨ªvola i no per aconseguir la conc¨°rdia. Els uns i els altres l¡¯invoquen per intentar demostrar que sempre han apostat pel di¨¤leg, quan ¨¦s evident que mai ho han volgut. El que cada b¨¤ndol vol, en ess¨¨ncia, ¨¦s aconseguir la rendici¨® de l'altre. Traslladat al moment present, uns proposen com a soluci¨® innegociable el compliment de la llei (dura lex, sed lege) i per als altres l'¨²nica soluci¨® ¨¦s la independ¨¨ncia, ja que ja ¨¦s tard per a una altra alternativa.
?s possible, en el punt al qual s'ha arribat en l'escalada del conflicte fer una mediaci¨®? Malgrat la bona voluntat que hi ha en els que la proposen, ¨¦s molt dif¨ªcil. No es donen les condicions m¨ªnimes per ¡°negociar en positiu¡±, encara que els analistes insisteixen que aqu¨ª i ara encara ¨¦s possible encendre la ¡°pipa de la pau¡± abans que estiguem en un atzucac.
Quin ¨¦s el cam¨ª? Fisher i Ury, mediadors en els acords de pau de Camp David entre Israel i Egipte, assenyalen que el pas m¨¦s dif¨ªcil ¨¦s el d'iniciar-la de manera discreta. Per a aix¨° ¨¦s necessari un comprom¨ªs de ¡°secret¡± entre les dues parts. ?s impossible negociar sota el focus de les tert¨²lies enceses amb l'esl¨°gan ¡°no en el meu nom¡± i de la premsa militant marcant cada pas.
El segon requisit ¨¦s que no s'imposin unes condicions que ja se sap que no es podran acceptar per l'altre. Cada part pot tenir les seves posicions m¨ªnimes molt clares, per¨° sempre hi haur¨¤ ocasi¨® d'explicitar-les al llarg del proc¨¦s o, arribat el cas, al final del mateix certificant que no ¨¦s possible cap consens.
El tercer requisit ¨¦s estar disposat a escoltar la narraci¨® de l'altre. ?s dif¨ªcil quan s'ha dimonitzat el contrari, s'han proferit amenaces verbals i la realitat dels fets consumats no t¨¦ marxa enrere sense conseq¨¹¨¨ncies greus. Per aquesta ra¨® ¨¦s essencial que els l¨ªders no participin directament en el proc¨¦s negociador. L'estil parlamentari els inhabilita. Han de ser altres persones, negociadors de la seva absoluta confian?a, els que discretament intervinguin en la mediaci¨®.
En contrast amb el que es manifesta p¨²blicament, les ¡°sortides del conflicte¡± no poden ser mai condici¨® b¨¤sica per comen?ar a negociar. La soluci¨® ser¨¤ el resultat d'una reflexi¨® conjunta i respectuosa despr¨¦s d'haver sospesat totes les possibles opcions. ?nicament s'aconseguir¨¤ l'acord si hi ha un reconeixement mutu de la legitimitat de l'altre. La mediaci¨® ¨¦s un instrument alternatiu a la lluita per la vict¨°ria, ja que es parteix de la base que el triomf per la for?a, o pel poder m¨¦s gran d'una de les parts, significa la derrota i la humiliaci¨® de l'altra.
En el contenci¨®s plantejat a Catalunya ¨¦s realment dif¨ªcil que s'arribi a un acord en una mediaci¨® a la vista del bloqueig rec¨ªproc en les posicions que ens ha condu?t al punt en el qual estem. Per¨°, tot i saber que requerir¨¤ sacrificis personals i la incomprensi¨® dels sectors m¨¦s bel¡¤ligerants d'una i una altra part, el deure dels dirigents ¨¦s intentar-ho.
Despr¨¦s vindr¨¤ probablement el m¨¦s dif¨ªcil, la necessitat que la ciutadania tamb¨¦ es reconcili? un cop fet aquest proc¨¦s de "centrifugaci¨® de les posicions". Seria necessari, com deia Johan Galtung, que com a ciutadans del segle XXI, pogu¨¦ssim mirar cap a enrere per veure amb claredat com podr¨ªem haver evitat tot aquest cap¨ªtol, tan trist ja, de la nostra hist¨°ria col¡¤lectiva. Perqu¨¨ no es repeteixi.
Pascual Ortu?o ¨¦s magistrat de l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona i professor de Resoluci¨® Alternativa de Conflictes de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.