M¨¤xima pressi¨® sobre Puigdemont perqu¨¨ eviti una declaraci¨® unilateral

El president de la Generalitat,?Carles Puigdemont, compareixer¨¤ dimarts al Parlament per ¡°informar sobre la situaci¨® pol¨ªtica actual¡±. Una vegada la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, doni per iniciada la sessi¨®, qualsevol cosa ¨¦s possible, fins i tot una declaraci¨® d'independ¨¨ncia mitjan?ant una modificaci¨® de l'ordre del dia. Totes les mirades cauen sobre Puigdemont, que t¨¦ l'¨²ltima paraula i intenta modular la decisi¨® d'aplicar el resultat del refer¨¨ndum il¡¤legal sota la pressi¨® de part de la seva formaci¨® i del m¨®n econ¨°mic perqu¨¨ no ho faci.

El president de la Generalitat sempre ha estat independentista i pocs dubten del seu comprom¨ªs amb l'aplicaci¨® dels resultats de la consulta de l'1 d'octubre. En el programa 30 minuts de TV3, em¨¨s ahir a la nit, no dona detalls sobre els seus plans immediats despr¨¦s del refer¨¨ndum, ni tampoc sobre si ser¨¤ al ple del Parlament de dimarts on declarar¨¤ la independ¨¨ncia. TV3 va emetre un avan?ament del reportatge en el qual el president s¨ª que parlava d'aquesta declaraci¨®: "La declaraci¨® d'independ¨¨ncia est¨¤ prevista en la llei del refer¨¨ndum com a aplicaci¨® dels resultats. Per tant, aplicarem all¨° que preveu la llei". No obstant aix¨°, aquesta frase no apareix en el reportatge final. El programa em¨¨s es tanca amb una apel¡¤laci¨® de Puigdemont al Govern de Rajoy perqu¨¨ accepti una mediaci¨®. "Hem obert la porta de la mediaci¨® i hem dit s¨ª a tantes opcions de mediaci¨® com ens han plantejat. Per¨° passen els dies i si l'Estat espanyol no respon positivament, nosaltres farem el que hem vingut a fer".

La manifestaci¨® de diumenge a Barcelona en defensa de la Constituci¨® i la unitat d'Espanya va posar sobre la taula m¨¦s pressi¨® per evitar la declaraci¨® d'independ¨¨ncia. El Govern va mirar ¡°des del respecte¡± la demostraci¨® de for?a m¨¦s gran que els contraris a la secessi¨® han aconseguit organitzar des que el repte independentista domina l'agenda p¨²blica. En for?a ocasions es va sentir el crit de ¡°Puigdemont a pres¨®¡±, cants hostils als quals el l¨ªder catal¨¤ no est¨¤ gens acostumat. En la manifestaci¨® va quedar demostrat que el carrer no ¨¦s nom¨¦s dels independentistes.

Els plans de Puigdemont per al ple de dimarts, a les sis de la tarda, segueixen en construcci¨®. El PDeCAT, Esquerra i la CUP ultimen una f¨®rmula que permeti donar un reconeixement als resultats del refer¨¨ndum per¨° al mateix temps ajorni d'alguna manera l'execuci¨® pr¨¤ctica de la independ¨¨ncia. Es reconeixeria per¨° no s'aplicaria. Ja va passar amb la declaraci¨® de sobirania aprovada al Parlament el 2013. La materialitzaci¨® va ser el refer¨¨ndum del dia 1 d¡¯octubre.

Les pressions perqu¨¨ el ple de dem¨¤ no sigui m¨¦s que una declaraci¨® d'intencions arriben de tot arreu. El mateix expresident Artur Mas va admetre divendres en una entrevista al Financial Times que Catalunya no estava a punt per ser independent perqu¨¨ no tenia estructures b¨¤siques d¡¯Estat, com una Hisenda pr¨°pia.

El pla no ¨¦s senzill d'apuntalar i dins del mateix PDeCAT hi ha dubtes sobre els tempos. El Govern va aconseguir arrencar alguns dies de la setmana passada per reorganitzar el gui¨®, alhora que advocava per una mediaci¨® internacional que permet¨¦s restituir la normalitat institucional entre el Govern central i el catal¨¤. De moment aquesta via segueix sense donar fruits. Al Govern de la Generalitat tamb¨¦ estan insatisfets amb la resposta de Brussel¡¤les respecte al conflicte catal¨¤, encara que no la donen per perduda. Hi ha el convenciment que tot est¨¤ ¡°a tocar¡±, que ¡°mai hav¨ªem arribat tan lluny¡± per¨° tamb¨¦ que cal anar amb compte.

Aquesta determinaci¨® ha xocat amb la resposta del poder econ¨°mic. Fa una setmana, a l¡¯Ibex35 hi havia sis empreses catalanes i molt possiblement aquest dilluns acabi amb nom¨¦s una. Abertis, Colonial i Cellnex defineixen aquest dilluns si canvien la seu social de Catalunya, seguint el cam¨ª de Gas Natural, CaixaBank i Banc Sabadell. Una fugida de limitat impacte impositiu o en llocs de treball per¨° un missatge demolidor de cara a inversors i de p¨¨rdua de centre de decisi¨®.

La situaci¨® ¨¦s tan delicada que Puigdemont es va reunir dissabte a Girona amb Juan Jos¨¦ Brugera, el president del Cercle d¡¯Economia, el lobby empresarial que reuneix les grans empreses i economistes i acad¨¨mics catalans. Brugera, que tamb¨¦ presideix Colonial, va expressar al president la seva preocupaci¨® per la situaci¨® i el va advertir que si seguia endavant amb els seus plans d'una declaraci¨® d'independ¨¨ncia seguiria la cascada d'empreses catalanes que optin per canviar la seu social.

Fonts coneixedores de la trobada asseguren que Puigdemont es va mostrar conscient de la situaci¨®, una posici¨® contraposada a la del vicepresident Oriol Junqueras, que la setmana passada va negar que empreses de Catalunya es preparessin per marxar si es produ?a la ruptura amb Espanya. Puigdemont no es va comprometre a res davant dels empresaris.