La tensi¨® sociopol¨ªtica a Catalunya tamb¨¦ perjudica la salut mental

La situaci¨® sociopol¨ªtica de Catalunya, des de les c¨¤rregues policials de l'1 d'octubre fins a la inestabilitat econ¨°mica que reflecteix la fugida d'empreses, est¨¤ passant factura a la salut mental d'alguns catalans. Els metges reconeixen que ja hi ha ¡°evid¨¨ncies¡± pel que fa a les consultes d'un increment de trastorns d'estr¨¨s agut o sensacions d'angoixa i ansietat que, si no es tracten, poden derivar en una patologia de salut mental.

M¨¦s enll¨¤ del debat pol¨ªtic sobre la situaci¨® que viu Catalunya, fonts del Departament de Salut reconeixen que els esdeveniments de les ¨²ltimes setmanes estan afectant l'estat de salut mental d'alguns ciutadans. ¡°La gent ha viscut dos impactes d'alta conflictivitat social, els atemptats de les Rambles i l'1 d'octubre, que alteren la percepci¨® de seguretat de comunitat que tenim. La proximitat en el temps d'aquests dos esdeveniments refor?a la sensaci¨® d'angoixa¡±, expliquen aquestes fonts.

Encara ¨¦s d¡¯hora, diuen els experts, per disposar de dades objectives sobre un potencial increment del consum de psicof¨¤rmacs o un repunt de les visites a consultes de salut mental. Amb prou feines han passat un parell de setmanes. No obstant aix¨°, agreguen, la sospita que existeix una situaci¨® de risc per a la salut mental dels catalans ja s'ha fet palesa. ¡°Hi ha una esp¨¨cie de trastorn adaptatiu col¡¤lectiu, que es caracteritza per un rendiment cognitiu pitjor, insomni, m¨¦s irritabilitat¡­¡±, apunta el doctor Enric ?lvarez, responsable del servei de psiquiatria de l'hospital de Sant Pau de Barcelona. ¡°Aquestes situacions tenen repercussions emocionals sobre la poblaci¨® general. Jo ho he vist a la meva consulta. En algun moment, tothom parla d¡¯aquesta angoixa, de com els afecta, encara que no sigui el tema de la visita¡±, afegeix Josep Maria Pan¨¦s, del Col¡¤legi de Psic¨°legs de Catalunya.

D¡¯en?¨¤ de les c¨¤rregues policials, que es van televisar gaireb¨¦ en directe, el Consorci Sanitari de Barcelona va activar un pla per a incidents amb m¨²ltiples v¨ªctimes, una alerta per a tots els serveis sanitaris. ¡°Es van detectar visites de persones amb un trastorn mental previ, amb depressi¨® i ansietat pr¨¨via, que es van descompensar. I a nivell subagut, entre la gent que no t¨¦ una patologia diagnosticada, percebem en les visites m¨¦s preocupaci¨® i ansietat, per¨° aix¨° ¨¦s un sentiment normal, no vol dir que estiguis malalt¡±, apunta el doctor Josep Antoni Ramos Quiroga, cap del servei de psiquiatria de l'hospital Vall d¡¯Hebron de Barcelona.

Amb tot, fonts de Salut concreten que, malgrat que el sentiment d'angoixa ¨¦s ¡°normal, pot arribar a esdevenir una patologia¡±. Posen un parell d'exemples: d'una banda, pacients que van ser atesos per estr¨¨s agut i han de tornar a ser atesos perqu¨¨ les imatges de les c¨¤rregues policials els evoca el que han viscut i altera la seva recuperaci¨®; d'altra banda, afegeixen, en algunes zones rurals on tamb¨¦ es van produir incidents amb els cossos de seguretat, els responsables sanitaris ¡°han comen?at a captar un augment de l'angoixa i la incertesa¡±.

¡°S¨®n emocions que han de situar el professional en alerta perqu¨¨ poden desembocar en trastorns d'estr¨¨s agut o estr¨¨s posttraum¨¤tic, que s¨®n expressions patol¨°giques d'una angoixa mal controlada despr¨¦s de viure una situaci¨® cr¨ªtica que es caracteritza per la p¨¨rdua de la teva seguretat personal o la dels teus afins¡±, assenyalen aquestes fonts. Nerviosisme, taquic¨¤rdia, insomni o conductes irritatives s¨®n la simptomatologia comuna de l'estr¨¨s agut, del qual, ¡°si es controla correctament¡±, hom pot recuperar-se en quatre o sis setmanes. El trastorn d'estr¨¨s posttraum¨¤tic, en canvi, pot tenir una aparici¨® m¨¦s tardana en relaci¨® al moment que el va provocar, per¨° el seu per¨ªode de recuperaci¨® ¨¦s molt m¨¦s llarg i el s¨ªmptoma m¨¦s t¨ªpic s¨®n les anomenades intrusions (en qu¨¨ tornen a la ment de forma incontrolada records i imatges de l¡¯esdeveniment que et causa malestar).

Els metges insisteixen que, en general, les persones que pateixen aquestes situacions d'ansietat o angoixa creixent ¡°no s¨®n malalts¡±, per¨° han de buscar estrat¨¨gies per gestionar aquestes emocions de forma correcta. ¡°La immensa majoria de la poblaci¨® t¨¦ estrat¨¨gies socials, grupals i individuals per disminuir els s¨ªmptomes, per¨° hi ha un percentatge petit que ¨¦s m¨¦s sensible o que ja t¨¦ alguna patologia de base, que necessitar¨¤ ter¨¤pia i f¨¤rmacs, per¨° aix¨° no passar¨¤ de forma generalitzada¡±, declara el doctor V¨ªctor P¨¦rez, cap de la unitat de psiquiatria de l'Hospital del Mar.

Per abordar aquests casos, el Departament de Salut ha desplegat diverses consignes per conscienciar a la poblaci¨®: ¡°Cal normalitzar aquestes emocions, aprendre a gestionar-les perqu¨¨ ens poden desbordar i, en cas que ens desbordin, cal saber on demanar ajuda¡±, expliquen fonts de Salut. Deixar de veure les imatges de les c¨¤rregues en televisi¨®, distreure's, fer activitats o riure s¨®n les millors medicines, asseguren els metges. A m¨¦s, des de la Generalitat han activat un programa de formaci¨® per a sanitaris per identificar r¨¤pid les situacions d'estr¨¨s i refor?ar els consells assistencials i mantenir a punt tota la xarxa de salut mental per facilitar les derivacions que siguin necess¨¤ries.