A favor de l¡¯Oriol

Un amic meu d¡¯ERC em deia fa uns dies que li dolia que l¡¯Oriol hagu¨¦s mentit tant durant els darrers mesos, perqu¨¨ aix¨° ¨¦s indigne d¡¯un pol¨ªtic d¡¯ERC. Li vaig respondre que no tenia ra¨®, i que, encara que l¡¯Oriol hagu¨¦s dit tantes garrofes, ell, de fet, no mentia, sin¨® que estava conven?ut que deia la veritat. Nom¨¦s cal escoltar-li dir, a cada moment, que ell, abans que independentista, ¨¦s una bona persona, un bon creient, un cristi¨¤ de missa i comuni¨® setmanal, que viu i es desviu pel b¨¦ del poble. ¡°Per¨° tot el que deia ja ha quedat desmentit¡±, continuava dient el meu amic; ¡°segur que mentia amb totes les de la llei, ni que fos des de fora de la llei!¡±. Jo vaig continuar insistint en la seva innoc¨¨ncia. Al cap i a la fi, la seva corpul¨¨ncia f¨ªsica, sobretot d¡¯en?¨¤ que ¨¦s vicepresident, no ha pas d¡¯anar acompanyada de corpul¨¨ncia mental, i en aquest cas, potser menys i tot. S¨®n dues corpul¨¨ncies que no van necess¨¤riament juntes.

No el vaig conv¨¨ncer. I aleshores li vaig haver de confessar que jo sentia per ell una gran simpatia. Tenia tot els n¨²meros per ser elegit, segons totes les enquestes, president de la Generalitat a les pr¨°ximes eleccions, i aix¨ª ho reflectia l¡¯alegria del seu rostre, per¨° ¡ªai las!¡ª aquesta alegria se li va transformar en una profunda tristesa despr¨¦s del 6 i el 7 de setembre, perqu¨¨ la seva corpul¨¨ncia mental va endevinar que, en lloc de viure al Palau de la Generalitat, viuria a la m¨¦s obscura de les garjoles. I tot per culpa de la seva bondat, que desitjava que tots els catalans fossin lliures i sentissin el gaudi de no formar part d¡¯Espanya. Pobre Oriol, en dos dies ell tamb¨¦ va contribuir, sense una majoria autoritzada, a esmicolar l¡¯Estatut, l¡¯Estat de dret i la Constituci¨®! Per¨° compte!, ho va fer a fi de b¨¦ i carregat de bones intencions.

Una altra cosa a favor seu ¨¦s el fet d¡¯haver estat independentista de tota la vida; no com en Mas, que se¡¯n va fer per no perdre m¨¦s vots i per aconseguir que la independ¨¨ncia esborr¨¦s del tot la corrupci¨® de Converg¨¨ncia. En Mas se¡¯n va fer per interessos, i, com que les CUP no el van deixar ser president, va triar un independentista embalat i disposat a deixar-se moure els fils. L¡¯Oriol, en canvi, no. L¡¯Oriol ¨¦s dels de tota la vida.

I ¨¦s per la simpatia que li tinc que li vull donar un bon consell. Li vull aconsellar que dimiteixi de tot, que abandoni la pol¨ªtica, cosa que li permetr¨¤ dedicar m¨¦s hores a resar perqu¨¨ Nostre Senyor li concedeixi no creure¡¯s m¨¦s mentides. De fet, l¡¯Oriol, si dimiteix de tot, se n¡¯anir¨¤ amb un t¨ªtol impressionant, gr¨¤cies a la seva bondat. Se n¡¯anir¨¤ amb el t¨ªtol d¡¯exfutur president de la Generalitat de Catalunya. D¨¦u n¡¯hi do! Molts de nosaltres no hem pas arribat tan amunt. I si el dest¨ª li t¨¦ destinada la garjola, sempre es podr¨¤ reconfortar meditant (oh cruel coincid¨¨ncia!) que un altre Oriol, fill d¡¯en Jordi Pujol, per culpa de la ITV es va guanyar el mateix t¨ªtol. Qui no es consola ¨¦s perqu¨¨ no vol.