Pol¨ªtics presos

A Espanya hi ha pol¨ªtics presos, i m¨¦s concretament dos pol¨ªtics catalans que estan presos. Estan presos per les seves idees i s¨®n, per tant, presos de consci¨¨ncia? No sembla que sigui aquest el cas, segons es llegeix a la interlocut¨°ria de la jutgessa de l'Audi¨¨ncia Nacional que va dictar la pres¨® incondicional acusant de sedici¨® Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart.

A Espanya hi ha ara dos pol¨ªtics presos i hi va haver fa uns dies, despr¨¦s del 20 de setembre, alguns alts funcionaris del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat, 14 concretament, que van estar detinguts unes hores i a disposici¨® del jutge, acusats de prevaricaci¨®, malversaci¨® i desobedi¨¨ncia.

?Uns i altres s¨®n presos pol¨ªtics com han assegurat les m¨¤ximes autoritats catalanes i s'han ocupat de difondre els seus abundants mitjans propagand¨ªstics? ?s dubt¨®s, tot i la facilitat propagand¨ªstica amb qu¨¨ pot canviar l'ordre de les paraules per convertir els pol¨ªtics catalans presos en presos pol¨ªtics catalans.

Aquest joc sem¨¤ntic ¨¦s un dels trucs essencials del Proc¨¦s. Consisteix a confondre les llibertats pol¨ªtiques d'expressi¨®, manifestaci¨® i reuni¨® amb les accions pol¨ªtiques amb efectes pr¨¤ctics que realitzen les institucions o els individus. ?s com si els actors independentistes juguessin en un circ de dues pistes, una on es tracta ¨²nicament de manifestar els seus desitjos, anhels i pensaments, l¨°gicament protegits per les llibertats fonamentals constitucionals, i una altra en qu¨¨ les expressions verbals o escrites es converteixen en actes amb efectes legals vinculants i comminatius per a la resta dels ciutadans, que tamb¨¦ en bona l¨°gica es troben vigilats pels tribunals de cara a la seva adequaci¨® amb la Constituci¨®.

Aix¨ª ¨¦s com la presidenta o la Mesa del Parlament s'acullen a la llibertat d'expressi¨® per defensar-se quan prenen decisions per aprovar lleis que conduiran a un refer¨¨ndum i a la secessi¨® catalana, per¨° en cas que ning¨² impugni els seus actes parlamentaris, com ha fet el Tribunal Constitucional, ning¨² dubta que tindran resultats i desembocaran en passos decisius cap a la independ¨¨ncia.

El mateix passa amb els pol¨ªtics presos. L'autoritat judicial no s'ha interessat per les seves idees o per les seves manifestacions p¨²bliques. De fet, si alguna cosa t¨¦ el moment pol¨ªtic espanyol actual ¨¦s una sobreabund¨¤ncia de declaracions p¨²bliques i d'expressions de vegades molt vehements d'idees, desitjos, projectes i intencions. No ens falta en absolut llibertat d'expressi¨®. L'inter¨¨s de la just¨ªcia ha estat per les accions presumptament delictives d'aquests pol¨ªtics i funcionaris presos o detinguts per unes hores.

S'ent¨¦n perfectament que qui els dona suport en les seves activitats i en els seus prop¨°sits els defensi. Si no ho fan ells, qui ho far¨¤? Per¨° el m¨ªnim que es pot demanar ¨¦s que no els defensin per motius falsos. I l'¨²nica defensa que tenen i que tamb¨¦ mereixen ¨¦s com a persones que volen subvertir l'ordre legal establert, ¨¦s a dir, per dir-ho amb paraules antigues i fortes, com a revolucionaris.

Hannah Arendt fa una intel¡¤ligent distinci¨® entre desobedi¨¨ncia civil i revoluci¨® que ve com anell al dit per posar una mica d'ordre en les idees sobre aquest moviment que es presenta com a pacifista, innocent i feli? en els seus bons prop¨°sits i en els seus ben¨¨vols objectius. "Qui practica la desobedi¨¨ncia civil ¨Cdiu la fil¨°sofa¨C accepta, mentre que el revolucionari rebutja, el marc de l'autoritat establerta i la legitimitat general del sistema de lleis".

El desobedient civil, que s'acull a la constituci¨® per veure protegits els seus drets, s¨ª que pot esdevenir un pres pol¨ªtic quan l'autoritat el det¨¦ i empresona precisament per actuar en defensa de la legalitat, com va fer Rosa Parks el 1955 quan va vulnerar una legislaci¨® de l'estat d'Alabama discriminat¨°ria amb la poblaci¨® de color amb l'objectiu d'obtenir la protecci¨® de la Constituci¨® dels Estats Units. El que defensa el desobedient civil ¨¦s l'exercici d'una llibertat constitucional, limitada precisament per la llei de rang inferior democr¨¤ticament aprovada d'un Estat.

El revolucionari, en canvi, vulnera la llei per subvertir-la i canviar-la per una altra, la seva, i en el cas de la secessi¨® catalana intenta for?ar la creaci¨® d'un demos catal¨¤ que anul¡¤li i s'apoderi del demos espanyol a Catalunya fins a aconseguir el sorgiment d'una sobirania pr¨°pia efectiva i la conseq¨¹ent secessi¨® d'Espanya. Dif¨ªcil acollir-se, per tant, a la idea de desobedi¨¨ncia civil o a la de lliure expressi¨® de les idees, dos dels casos invocats pels militants del Proc¨¦s.

Els revolucionaris presos s¨®n presos pol¨ªtics? No ho s¨®n si s'ent¨¦n com ho entenem a Espanya, on pesa molt, l¨°gicament, la mem¨°ria viva del franquisme, quan no hi havia Estat de dret com ara, sin¨® merament un Estat autocr¨¤tic amb dret, ¨¦s a dir, amb lleis o decrets llei aprovats antidemocr¨¤ticament i sense atendre la divisi¨® de poders.

El problema amb el franquisme ¨¦s que ara som en una cerim¨°nia de la confusi¨® que pret¨¦n fer-lo reviure com si fos una etapa no superada de la nostra hist¨°ria. Amb les activitats clandestines dels que van organitzar astutament l'1-O i amb les patacades rebudes als col¡¤legis electorals per les brutals c¨¤rregues de la policia, una part de la poblaci¨® catalana ha tingut l'oportunitat de viure de nou en els seus caps, com si estiguessin en els anys setanta, aquella lluita antifranquista en la qual la majoria no va participar; i amb els pol¨ªtics presos t¨¦ ara l'oportunitat de reconstruir tamb¨¦ la victimitzaci¨® dels herois del Proc¨¦s com si fossin lluitadors per la democr¨¤cia i contra Franco.

Cal dir que s¨®n pol¨ªtics presos i no presos pol¨ªtics, ja que no n'hi ha en propietat en un Estat de dret constitucional i democr¨¤tic. Per¨° s¨ª que s¨®n pol¨ªtics revolucionaris presos. Presos en tant que pretenien anul¡¤lar l'ordre legal constitu?t i crear-ne un de nou i arriscaven per aix¨° que els pass¨¦s el que els est¨¤ passant. Tamb¨¦ estaria b¨¦ que ara no es fessin els despistats. No feien desobedi¨¨ncia civil ni estaven exercint la llibertat d'expressi¨® o de manifestaci¨®.

Ells fan b¨¦ a presentar-se com a v¨ªctimes de la suposada vulneraci¨® de les llibertats p¨²bliques protegides per la Constituci¨®, per¨° el Govern espanyol, el poder del qual s¡¯est¨¤ desafiant a Catalunya, fa molt malament a explicar de forma tan maldestra per qu¨¨ la just¨ªcia els det¨¦. El Govern ho fa tan malament que en el fons es mereix que li refreguin per la cara l'exist¨¨ncia de presos pol¨ªtics, perqu¨¨ s¨®n presos fabricats per la pol¨ªtica o, el que ¨¦s pitjor, per l'abs¨¨ncia de pol¨ªtica, especialment per part de Mariano Rajoy. Que ning¨² s'estranyi, per tant, de l'¨¨xit de l'operaci¨® propagand¨ªstica en curs.