Esclafar l¡¯altre

El proc¨¦s catal¨¤ va cam¨ª d'eternitzar-se. Mentrestant, es va cobrant v¨ªctimes. Ning¨² sap com ni quan es recompondr¨¤ el mirall trencat en qu¨¨ s'ha convertit la societat catalana. La lapidaci¨® de l'heterod¨°xia ha sembrat sal all¨¤ on abans creixia diversitat. Els mitjans, com si aix¨° fos la Gran Guerra, han ocupat el seu espai a la trinxera. I, ja se sap, la primera v¨ªctima d'aquest gran exercici militar i militant ¨¦s la llibertat d'expressi¨®.

Preval esclafar l'altre, sense aturar-se a pensar com cal administrar la diversitat en termes de conviv¨¨ncia, segons apuntava fa uns dies Joan Subirats en aquestes p¨¤gines. D'una banda, el Govern catal¨¤ viu amb intensitat les ¨²ltimes hores d'ambig¨¹itat que li queden. Intenta insuflar vida a un full de ruta que va n¨¦ixer amb el pecat original de tenir el suport del 47,8% de l'electorat que va votar en les eleccions catalanes del 27-S del 2015. Ara l'opci¨® independentista, esperonada per un refer¨¨ndum legalment susp¨¨s i amb alguns dels seus votants apallissats, pret¨¦n donar carta de naturalesa a la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia (DUI). Enmig d'un gran desconcert ¨Camb el PDeCAT i la CUP tirant-se els plats pel cap, i Esquerra fent d'observador internacional¨C, queda espai per a l'humor. L'¨²ltim episodi viscut ha estat aquest gran homenatge a Una nit a l'¨°pera, dels Germans Marx, singularment amb el remake de la seq¨¹¨¨ncia en qu¨¨ Groucho i Chico es refereixen al fet que ¡°la part contractant de la primera part ser¨¤ considerada com la part contractant de la primera part¡±. Aquesta ¨¦s almenys la impressi¨® causada per la carta que Carles Puigdemont va enviar dilluns a Mariano Rajoy, en la qual no responia a la pregunta de si havia declarat o no aquesta independ¨¨ncia que el Parlament mai va votar per¨° que va ser subscrita per la porta del darrere entre les formacions partid¨¤ries de la independ¨¨ncia. En s¨ªntesi, Puigdemont assegura que la DUI podria aguantar dos mesos a la nevera si hi ha di¨¤leg amb el poder central.

A l'altre extrem del quadril¨¤ter, Mariano Rajoy respon a la carta de Puigdemont donant-li quatre dies de termini perqu¨¨ digui si va proclamar o no la independ¨¨ncia. Amb l'espasa de Damocles de l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®, l'Executiu central segueix optant per obviar la naturalesa pol¨ªtica del conflicte. Alguns especialistes sostenen que l'article 92 de la Constituci¨® permetria fer un refer¨¨ndum no vinculant. Per¨° ja ¨¦s molt tard i per qu¨¨ s'ha d'anar amb subtileses si el Govern central ja ha optat per una altra interpretaci¨® de la Llei de Lleis, amb uns resultats perfectament descriptibles. Per si aix¨° no fos poc, l'empresonament ¨Cja anticipat en cercles period¨ªstics des del passat 12 d'octubre¨C de Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart, els dirigents de l'ANC i ?mnium, respectivament, no ha contribu?t ni a calmar els ¨¤nims ni a fer que el Govern espanyol sigui capa? d'elaborar un relat convincent per a la majoria de l'opini¨® p¨²blica catalana.

?s cert que les empreses fugen de Catalunya per la inseguretat del moment. M¨¦s de 600 empreses l'han abandonat des del refer¨¨ndum de l'1-O. CaixaBank i el Sabadell s¨®n les que han deixat m¨¦s forat. Codorn¨ªu ha estat l'¨²ltima. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que l'estrat¨¨gia policial del Govern espanyol per evitar la consulta no ha merescut gaire elogis: aqu¨ª tenim els informes de Human Rights Watch, Amnistia Internacional o el Consell d'Europa, que va sol¡¤licitar al Ministeri de l'Interior una investigaci¨® independent literalment per ¡°l'¨²s desproporcionat de la for?a contra manifestants pac¨ªfics i persones que oferien una resist¨¨ncia passiva a l'acci¨® policial¡±.

Ignorar l'altre no implica que no existeixi. Els dos milions de votants independentistes ni desapareixeran ni es convertiran per art d'encantament en unionistes amb l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®. Aix¨ª mateix, els tres milions que es van quedar a casa l'1-O tampoc cauran de genolls per abra?ar la fe sobiranista quan Puigdemont s'aclareixi amb la DUI. La proliferaci¨® de banderes als balcons ¨Cestelades i recentment espanyoles¨C ¨¦s una mostra d'aquests petits sismes que cada dia esbocinen peces de la vaixella comuna. Ignorar o reprimir l'altre contribueix a rebentar les costures de la cohesi¨® social que el catalanisme ha cosit amb molt d'esfor? durant molts anys.