Emilio Lled¨®: ¡°En el conflicte catal¨¤ han sobrat ignor¨¤ncia i passi¨®¡±

En els mals moments cal celebrar les bones hist¨°ries. Ple de la tristesa que impregna part de la societat aquests dies, Emilio Lled¨® (Sevilla, 1927) ¨¦s aquest savi d'origen andal¨²s que va inspirar el poema Fil¨°sof en la nit al catal¨¤ Joan Margarit. Uns altres temps. Lled¨® ¨¦s tamb¨¦ aquest professor que va obtenir una c¨¤tedra a Madrid i va renunciar-hi perqu¨¨ els estudiants catalans van recollir signatures per demanar-li que segu¨ªs a Barcelona. Uns altres aires. I Lled¨® ¨¦s aquest passejant capa? d'arrencar una margarida al Retiro, a pocs metres de casa seva a Madrid, per trasplantar-la a un test del balc¨® i apreciar-la amb la mateixa admiraci¨® que li desperten Kant o Arist¨°til.

Pregunta.?Ara far¨¤ 90 anys. Com els rep?

Resposta. Amb sorpresa. He estat un nen de la Guerra Civil, de la postguerra, sobretot, poc saludable i esprimatxat. He estat en cues d'una hora per comprar mig quilo de tom¨¤quets. Que aquest nen afamat, que tenia bronquitis, hagi arribat als 90 anys en un estat de salut relativament bo ¨¦s tota una sorpresa.

P. Canvia la percepci¨® del temps amb l'edat?

R. S¨ª, canvia, i de vegades t'entra una petita veta de malenconia perqu¨¨ no te'n vols anar, per¨° llavors t'acostes als arbres i veus que les fulles cauen. ?s el ritme de la natura: neix, floreix i es panseix?i, com que, per sort, som fills de la natura, no ens queda m¨¦s remei que assumir aquest condicionament del temps.

P. Com est¨¤ la salut de l'escola p¨²blica?

R. No gaire b¨¦, per¨° cal lluitar. Hi ha textos de la filosofia pol¨ªtica grega que ja diuen que l'ensenyament ha d'estar en mans de l'Estat. No t¨¦ sentit que els diners siguin el que marqui la difer¨¨ncia. ?s una injust¨ªcia. Em sorprenia que una pol¨ªtica molt coneguda parl¨¦s de la llibertat dels pares per escollir el centre on volen educar els seus fills. Quina llibertat ¨¦s aquesta? Els treballadors de Vallecas tenen llibertat per enviar els seus fills a les escoles de pagament de les zones riques de Madrid?

P. En alguns instituts s'han substitu?t els llibres per les tauletes. Veu riscos en aquest cam¨ª cap a la depend¨¨ncia de tot all¨° digital?

R. Vivim en una ¨¨poca digital i ¨¦s important, per¨° hi pot haver una patologia en tot aix¨°. El llibre, la lectura, necessita un altre tipus de temps diferent de l'efervesc¨¨ncia dels m¨°bils, de les imatges, i ¨¦s insubstitu?ble, perqu¨¨ ¨¦s la companyia, el di¨¤leg continu. Tots els llibres de la meva biblioteca s¨®n la meva vida. Aquest objecte fosforescent que t'arriba als ulls i de sobte desapareix, no.

P. Esperava que despr¨¦s de 40 anys de democr¨¤cia pogu¨¦ssim arribar a aquesta situaci¨®?

R. M'ha sorpr¨¨s molt¨ªssim, perqu¨¨ jo he estat de catedr¨¤tic a Barcelona, des del 67 fins al 78 i, amb l'excepci¨® fero? d'un tema personal, he estat molt feli? com a professor, m'he sentit enormement acceptat.

P. Ha faltat filosofia tal com la concep, com a entesa de l'altre?

R. Per descomptat, i han sobrat ignor¨¤ncia i passi¨®. Jo no soc nacionalista, no s¨¦ el que ¨¦s. Vaig n¨¦ixer al barri de Triana; al meu pare, que era militar, el van destinar a la Corunya, a Vic¨¢lvaro, en acabar la Guerra Civil al carrer, despr¨¦s a Madrid. Quan vaig acabar la carrera i el servei militar, el 52-53, vaig marxar a Heidelberg 11 anys, tres a Valladolid, mig any a Alcal¨¢ de Henares, tres a La Laguna, 11 a Barcelona... D'on soc jo? Estic orgull¨®s d'haver tingut tota aquesta experi¨¨ncia i avui d'on soc realment ¨¦s de la llengua que puc fer amb la meva manera de pensar, de sentir, d'estimar, d'acceptar els altres. Aquesta ¨¦s la meva p¨¤tria, aquesta ¨¦s la meva naci¨® i aquest ¨¦s el meu nacionalisme; per aix¨° he estat feli? a tots els llocs on he viscut. En l'¨²nica cosa que se'm va poder notar una mica d'aix¨° que anomenem nacionalisme ¨¦s quan era a Heidelberg. Em molestava que parlessin ximplement amb estereotips del meu pa¨ªs, sobretot perqu¨¨ he tingut l'experi¨¨ncia meravellosa de ser professor d'obrers espanyols, la majoria andalusos.

P. Per qu¨¨ costa tant entendre l'altre?

R. Per prejudicis, per deformaci¨® mental. No hi ha cap dubte que pert¨¤nyer a una llengua t¨¦ components sentimentals, per¨° tant de bo jo fos biling¨¹e o triling¨¹e, quina meravella. Crec que ¨¦s incultura, deformaci¨®, ¨¦s el desg¨¨nere hum¨¤. Arist¨°til inventa el verb ¡°¨¦sser hum¨¤¡±, que significa estimar els altres, projectar-te cap als altres, entendre els altres, assimilar-los, fer-los semblants a tu. Nom¨¦s ens diferencia la llengua matriu que parlem, les idees i la generositat que puguem transmetre. Aquests dies, per aquestes raons de separatisme i no separatisme, m'he sentit molt infeli?; feia temps que no em sentia tan trist, neguit¨®s, feia anys! Crec que des de despr¨¦s de la guerra no m'he sentit tan afectat, potser es deu al fet que jo no tinc sentiment nacionalista en aquest sentit.

P. Qu¨¨ recomanaria avui un savi grec per sortir d'aquesta?

R. Generositat. I adonar-nos que la globalitzaci¨® no ¨¦s nom¨¦s econ¨°mica; cal globalitzar tamb¨¦ els sentiments, l'acceptaci¨®, la riquesa... Que feli? que em vaig sentir els anys que vaig ser a Barcelona! Per aix¨° no hi he volgut anar ara; sabia que se'm faria un nus a la gola si anava a algun acte per la medalla d'or de la universitat que m'han concedit. Tenia por de mi mateix; hi ha coses que no se t'obliden.

P. Les banderes li diuen alguna cosa?

R. Res.

P. Ajuden o entorpeixen?

R. Crec que qualsevol bandera entorpeix. El que hem de tenir ¨¦s una bandera de just¨ªcia, de bondat, d'educaci¨®, de cultura, de sensibilitat, de filantropia, un altre substantiu meravell¨®s dels grecs, l'amor als altres. Per¨° tra?ar fronteres em sembla una equivocaci¨®. No ho entenc. Ara cal ser una mica radical i una mica gener¨®s, i entendre i estudiar. Jo em vaig sentir al meu pa¨ªs des dels Pirineus fins a l'illa m¨¦s al sud de Can¨¤ries. Em sembla un terrible error, perqu¨¨ s'estan oblidant problemes molt m¨¦s importants del nostre pa¨ªs amb aquesta hist¨°ria dels nacionalismes, s'estan oblidant de la corrupci¨® d'una banda i de l'altra. Hi ha un gran senyor d'un nacionalisme que va vendre la seva ideologia i va tenyir el nacionalisme de la p¨¤tria i resulta que el que veritablement estava fent era endur-se els diners a Andorra. Doncs ning¨² en parla. Tampoc es parla dels B¨¢rcenas ni dels Ratos.

Autor:?Emilio Lled¨®.

Editorial: Taurus (2017).

Format:?eBook i tapa tova (488 p¨¤gines).

Per 21,75 € a la Casa del Llibre