¡°No faig res per confrontar o provocar, sols per emocionar¡±

Des de fa m¨¦s de 35 anys Kepa Junkera (Bilbao, 1965) passeja la seva trikitixa (acordi¨® diat¨°nica basca) per mig m¨®n absorbint tot tipus d¡¯influ¨¨ncies i deixant la seva empremta personal en m¨²siques aparentment tan allunyades com les d¡¯Irlanda, Portugal, Cuba, el Brasil o el jazz i el bluegrass nord-americans. Amb companys de viatge tan contundents com Pat Metheny, The Chieftains, Pablo Milan¨¦s, Maria del Mar Bonet, Caetano Veloso o les Veus B¨²lgares, el bilba¨ª, guanyador d¡¯un Grammy llat¨ª el 2004, s¡¯ha treballat a pols una de les reputacions m¨¦s s¨°lides de la m¨²sica popular. Ara ha girat la seva mirada cap a la cultura catalana en el m¨¦s ampli espectre (l¡¯Alguer, Val¨¨ncia, Catalunya i les Balears) en un treball mastod¨°ntic (hi han col¡¤laborat 218 m¨²sics) plasmat en un doble CD que ahir va veure la llum amb 34 temes (alguns incloent-hi dues o tres can?ons): Fok (Sat¨¦lite K).

Pregunta. Com un m¨²sic basc s¡¯embarca en un projecte centrat exclusivament en can?ons tradicionals dels pa?sos de cultura catalana?

Resposta. No he estat mai un m¨²sic que va a un lloc a tocar, torna a casa seva i ja est¨¤. Sempre em quedo amb les emocions que vaig vivint all¨¤ on vaig. Tocar en molts llocs m¡¯ha obert portes, he anat coneixent no nom¨¦s m¨²sics sin¨® cultures que m¡¯han emocionat, i vaig pensar que seria interessant treballar amb aquestes altres m¨²siques que m¡¯agradaven. Fa quatre anys vaig comen?ar amb Gal¨ªcia i vaig pensar que tamb¨¦ havia de fer alguna cosa amb Catalunya, ja que eren els dos llocs de la pen¨ªnsula amb els quals mantenia una relaci¨® m¨¦s permanent i notava que hi havia m¨¦s connexi¨® amb el p¨²blic. En concret, de la cultura catalana hi havia moltes coses que podia mostrar als meus amics i a la gent que em segueix, coses que no coneixien.

¡°El desconeixement entre les cultures peninsulars ¨¦s total... En aquests moments, pel di¨¤leg, el millor que puc fer ¨¦s ¡®Fok¡¯

P. Tan gran ¨¦s el desconeixement entre les diverses cultures peninsulars?

R. Un desconeixement total. He comen?at a posar algun tema del disc als meus amics i ha estat un descobriment per a ells, coses que no havien escoltat ni casualment. N¡¯han quedat encantats. I passa el mateix amb la cultura basca: a mi em descobreix alg¨² en cada concert. No dic que no hi hagi gent que conegui tot aix¨°, per¨° ¨¦s gent que ho ha buscat, no li ha arribat. Coneixem un grup que ¨¦s a milers de quil¨°metres i desconeixem la m¨²sica que es fa al costat de casa nostra i, el que ¨¦s pitjor, no podem gaudir-la. Jos¨¦ Saramago em va escriure un pr¨°leg i sempre recordo una de les seves frases: ¡°El primer desafiament ¨¦s cantar en la llengua de l¡¯altre¡±.

P. A Fok hi han col¡¤laborat m¨²sics de tanta import¨¤ncia com la Cobla Sant Jordi, El Pont d¡¯Arcal¨ªs, Miquel Gil, Marina Rossell, Eduard Iniesta, Franca Masu, Quico el C¨¨lio, Gemma Humet o Artur Blasco... No est¨¤ gens malament, no?

R. S¨ª, per¨° no ¨¦s un treball de music¨°leg. M¡¯he basat en els amics i en les propostes que m¡¯han fet. Cada tema ¨¦s un viatge molt lliure buscant alguna cosa que sigui especialment emotiva, que tingui a veure amb mi i a la qual pugui aportar alguna cosa.

P. No li ha fet por enfrontar-se a temes tan arrelats com Els segadors, la Can?¨® del lladre o La Balanguera?

R. Ha estat un repte, per¨° no m¡¯ha fet por. Podria haver fet un disc amb can?ons desconegudes o remotes, per¨° volia arribar al cor tamb¨¦ d¡¯aquests temes. Es tractava d¡¯experimentar una mica, anar m¨¦s enll¨¤, atrevir-me, per exemple a posar una txalaparta a Els segadors, melodia que, per cert, em sembla apassionant.

P. O cantar La Balanguera...

R. No s¨¦ com em vaig tirar a aquesta piscina! Jo no havia cantat mai: algun cor sense import¨¤ncia, per¨° res m¨¦s, i menys en catal¨¤, ¨¦s clar. Em venia de gust fer alguna cosa diferent. Jo no soc cantant, per¨° tampoc soc percussionista i, en canvi, totes les percussions del disc les toco jo. Podria haver posat un percussionista, per¨° li hauria donat un aire m¨¦s estandarditzat.

P. Com enganxa la triki en tot aix¨°?

R. Ha estat el vincle amb altres cultures. M¡¯ho deia un vell acordionista gallec: ¡°Cadasc¨² va a la fira amb el que t¨¦¡±. Jo vaig amb el meu petit instrument, amb honestedat, amb el respecte m¨¤xim, i no m¡¯he ficat mai en un lloc on no em cridessin o on cregu¨¦s que no estic capacitat per respondre. He tingut sort, he anat de somni en somni. Qui m¡¯anava a dir, quan vaig comen?ar, que tocaria amb els Chieftains o amb Pat Metheny! A Fok no m¡¯ha interessat tant la meva part instrumental sin¨® el fet d¡¯acostar-me a alguna cosa que ja considero part de mi. ?s un projecte m¨¦s de situar sonoritats que no pas de posar m¨¦s o menys notes. Quan toco sol puc fer totes les notes que vull, per¨° aqu¨ª es tractava de buscar un concepte m¨¦s global. No he intentat tocar totes les notes o mirar si aquest toca m¨¦s que jo o em tapa. Tot el contrari. Fins i tot hi ha un tema en el qual, com que no m¡¯agrada enredar, ni tan sols toco.

P. I al final de l¡¯enregistrament va cremar la triki.

R. Va ser una catarsi. Cremar tot el que queda i, a partir d¡¯aqu¨ª, ressorgir. Ressorgir de la for?a que havia rebut. Va ser un acte po¨¨tic m¨¦s centrat en la imatge, perqu¨¨ soc una persona discreta. No he estat mai un provocador...

P. Musicalment, s¨ª que ho ha estat.

R. M¡¯han criticat per canviar l¡¯esperit de la triki tradicional, per¨° mai va ser la meva intenci¨® provocar a ning¨², encara que tamb¨¦ em sento lliure de fer-ho si volgu¨¦s.

P. Suposo que ¨¦s conscient que el seu disc arriba en un moment socialment molt delicat...

R. No hi ha cap estrat¨¨gia concreta. Porto treballant en aix¨° des de fa alguns anys, i ha coincidit aquesta setmana per casualitat, encara que tampoc ¨¦s casualitat: des de fa temps es veu que alguna cosa ha de canviar. Jo no vull adoctrinar a ning¨². Per a mi ¨¦s un homenatge que crec que es mereix aquesta cultura que jo considero meva tamb¨¦. S¨¦ qu¨¨ diran: ¡°Per qu¨¨ t¡¯endinses en aquest m¨®n que no ¨¦s teu?¡±. La pregunta ¨¦s: per qu¨¨ creuen que no ¨¦s meu?

P. Aix¨ª i tot, en els ¨²ltims temps el concepte de Pa?sos Catalans est¨¤ una mica demonitzat.

R. No conec aquestes sensibilitats. No s¨¦ el que pensa un valenci¨¤ o un mallorqu¨ª i no puc imposar un criteri d¡¯alguna cosa que toca el cor. ?s com si a mi em diuen que si Navarra o Iparralde formen part del Pa¨ªs Basc. ?s un tema cultural. Per a mi, el meu pa¨ªs, Euskal Herria, ¨¦s tamb¨¦ un concepte cultural. Jo vinc a presentar un projecte que est¨¤ fet amb emoci¨® i no em sento capacitat per saber si una persona de la CUP o de l¡¯altre costat senten aix¨° o aix¨° altre.

P. De totes maneres, un disc aix¨ª en aquest moment pot tenir moltes lectures...

R. Jo no s¨¦ el que passa per la ment dels altres. A mi em mou el m¨¤xim respecte, l¡¯admiraci¨® i les ganes d¡¯ensenyar-ho al meu entorn. Res m¨¦s. No tinc por al que pugui pensar ning¨² i no deixar¨¦ de fer una cosa que m¡¯atreu pel que hagi de pensar no s¨¦ qui. Toco pertot arreu i sempre em sento estimat, encara que potser sigui una forma molt rom¨¤ntica de veure les coses, no s¨¦. No entenc aquesta confrontaci¨® amb agressivitat entre les persones quan jo crec que tenim moltes coses en com¨² per compartir; i, despr¨¦s, hi ha el di¨¤leg: sempre dir cadasc¨² el que pensa. Aix¨°, que sembla f¨¤cil, al final resulta complicat, per¨° jo tinc la sort de fer m¨²sica i prefereixo demostrar-ho amb els fets. Aqu¨ª est¨¤ la meva carrera, i poden veure si tinc algun problema amb alg¨² d¡¯Extremadura, d¡¯Albacete o de Catalunya. Al contrari: admiraci¨® total i, per descomptat, respecte. Jo no faig res per confrontar ni provocar, solament per emocionar, i tant de bo s¡¯emocioni un del meu barri amb aquest disc. Jo ho mostro com si fos alguna cosa que he mamat des de petit.

P. Com es veu des del Pa¨ªs Basc tot el que est¨¤ succeint a Catalunya?

R. Amb molta expectaci¨® i molta proximitat. I tamb¨¦ amb tristesa, perqu¨¨ han estat episodis complicats. En el meu cas, el disc va entrar a f¨¤brica el 2 d¡¯octubre. D¡¯una banda, estava intentant compartir m¨²sica i, de l¡¯altra, estava veient una realitat que sembla gaireb¨¦ un malson, em va xocar molt. La gent normal, entre la qual jo em moc, el que espera ¨¦s que hi hagi comprensi¨®, di¨¤leg. Es parla massa, s¡¯opina molt d¡¯una banda i de l¡¯altra i el que penso ¨¦s que cal fer coses constructives. Fok ¨¦s el millor que jo puc fer per tot aix¨°.