¡®Botifler¡¯, l'insult preferit del ¡®proc¨¦s¡¯

Botifler s'utilitza com a insult o sobrenom, per¨° ¨¦s una paraula interessant, almenys des del punt de vista filol¨°gic. No est¨¤ clara l'etimologia d'aquest terme catal¨¤ que ha rebrotat amb inusitada for?a durant el proc¨¦s secessionista. Designa despectivament als seguidors dels Borb¨® i, per extensi¨®, els separatistes l'empren?contra tots els espanyols oposats a la independ¨¨ncia de Catalunya.

Dos s¨®n les principals teories sobre el seu origen: una sost¨¦ que ¨¦s una creaci¨® culta de la parla d'influ¨¨ncia francesa i una altra apunta a una invenci¨® popular aut¨°ctona. La primera es remunta al sintagma franc¨¨s beaut¨¦?fleur ("la bella flor"), en al¡¤lusi¨® al lis de l'escut d'armes de la Casa de Borb¨®. De beaut¨¦?fleur a botifler no hi ha m¨¦s que un pas fon¨¨tic. Una derivada postula que el terme ve de l'adaptaci¨® del cognom del mariscal Louis Fran?ois de Boufflers (1644-1711) i aix¨ª es documenta a principis del XVIII en alguns textos.

Recolzen la segona tesissavis de la filologia catalana, com Francesc de Borja Moll o Joan Coromines. El terme provindria del catal¨¤ bot unflat, inflat, en refer¨¨ncia a una persona gruixuda, rica, en contraposici¨® a la majoria de poblaci¨® pobra i desnodrida dels segles XVII i XVIII. "Podia tenir tamb¨¦ el sentit d'una persona conservadora", apunta Emili Casanova, catedr¨¤tic de Filologia Catalana de la Universitat de Val¨¨ncia. Moll i Coromines assenyalen que botifler comparteix arrel (botir) amb botir¨®, paraula usada per referir-se als soldats borb¨°nics.

El terme apareix documentat a Catalunya des de principis del XVIII i tamb¨¦ a Mallorca, per¨° a Val¨¨ncia nom¨¦s figura en ¨¨poques posteriors, assenyala Casanova. "Sempre t¨¦ un sentit pejoratiu, de gabacho, i el seu ¨²s es remunta a la Guerra de Successi¨®. A Catalunya, ressorgeix amb molta for?a i s'est¨¦n en la Renaixen?a", el moviment cultural de reivindicaci¨® de la literatura i la llengua catalana de mitjan el XIX, agrega.

Del que no hi ha dubte ¨¦s del seu significat contra els partidaris de Felipe V durant la Guerra de Successi¨® (1701-1715), davant dels austriacistas, seguidors de la Casa d'?ustria, que rebien, entre uns altres, el malnom de maulets.?La major part de l'antiga Corona d'Arag¨® s'havia decantat per l'arxiduc Carlos, m¨¦s respectu¨®s amb l'organitzaci¨® d'estil federalista dels territoris, si ben alguns historiadors matisen ara aquesta afirmaci¨®.

La veritat ¨¦s que la vict¨°ria del b¨¤ndol borb¨°nic va suposar la promulgaci¨® dels Decrets de Nova Planta, que van abolir les lleis i institucions pr¨°pies dels regnes de Val¨¨ncia i Arag¨® (1707), del Regne de Mallorca (1715) i del Principat de Catalunya (1716).

Els "tra?dors"

Avui hi ha certa confusi¨® en l'ocupaci¨® de botiflers lligat a l'enconament?del proc¨¦s i la forma en qu¨¨ ho profereixen els independentistes. Alguns consideren que significa "tra?dor". Hist¨°ricament, est¨¤ documentat aquest ¨²s, per¨° nom¨¦s referit a els qui a Catalunya van recolzar els Borb¨®. Ho ha?reavivat el secessionisme com a insult, sobretot a les xarxes, dirigit tant contra pol¨ªtics (Miquel Iceta, Xavier Garc¨ªa Albiol, Paco Fruitos...) i tamb¨¦ contra intel¡¤lectuals (Mars¨¦, Serrat...). Ja en la Diada de 2012, la primera llan?ada al proc¨¦s, ho va haver d'escoltar Josep Antoni Duren Lleida, durant 12 anys (2004-2016) portaveu de CiU en el Congr¨¦s.

Sense aquest enconament, a la Comunitat Valenciana el terme es mant¨¦ viu en zones on es parla valenci¨¤ -?el valenci¨¤ ¨¦s una denominaci¨® hist¨°rica del catal¨¤ pr¨°pia del territori de l'antic Regne de Val¨¨ncia¡ª i, sobretot, en ¨¤mbits nacionalistes, com a forma cr¨ªtica de referir-se als qui poden representar el centralisme castell¨¤ o als qui reneguen de la seva llengua i cultura. Perviu, a m¨¦s, la dita "Quan el mal veu d'Almansa, a tots alcan?a" ("Quan el mal ve d'Almansa, a tots ens perjudica").

Fa refer¨¨ncia a la batalla d'Almansa, on l'ex¨¨rcit borb¨°nic va infligir una severa derrota els austriacistes el 25 d'abril de 1707, que va obrir el cam¨ª al setge i incendi de X¨¤tiva, on segueix cap per avall un retrat de Felipe V a la Casa municipal de l'Ensenyament .