Rep¨²blica nonada, any zero, poder zero

Aquesta rep¨²blica no passar¨¤ del cap de setmana. De fet va deixar d¡¯existir tot just n¨¦ixer, gr¨¤cies a la forma que va adquirir el part, antiheroica, incomprensible, confusa, a m¨¦s de contr¨¤ria a tota legalitat, com tot el que han fet els qui l¡¯han engendrat. Les seves primeres hores de vida, si ¨¦s que aix¨° ¨¦s vida, no s¡¯han fet notar enlloc. Barcelona no s¡¯ha convertit en una festa, amb prou feines una mica a Girona i alguna altra petita ciutat i prou. Per¨° el m¨¦s important de tot ¨¦s que les seves autoritats han desaparegut, han renunciat a exercir el poder que sobre el paper s¡¯autoatorgaven i ni tan sols han obert la boca. Una rep¨²blica invisible, muda i sorda, que ni tan sols exhibeix s¨ªmbols i gestos en les seves primeres hores, ¨¦s una rep¨²blica inexistent, que no ha nascut, nonada.

Despr¨¦s, quan Puigdemont ha reaparegut, en una intervenci¨® pretesament institucional gravada en un pati giron¨ª, nom¨¦s ha afegit foscor a la confusi¨®. Sabem que TV3 el tracta encara com el que ja no ¨¦s, ¨¦s a dir, president de la Generalitat: podria haver anat m¨¦s lluny i dir-li president de la Rep¨²blica. Est¨¤ clar que ha volgut exhibir-se despr¨¦s de tanta ocultaci¨®, per tal de reivindicar la legitimitat que ja no t¨¦. Tamb¨¦ ha callat sobre les eleccions, tot i que ha cridat a resistir l¡¯ara bene?t article 155 que les possibilita. Aquesta resist¨¨ncia beat¨ªfica a la qual ha cridat haur¨¤ d¡¯anar a c¨¤rrec de la gent, l¡¯¨²nica garantia de tot quan els pol¨ªtics no ofereixen res.

Ara s¨ª que s¡¯ha acabat el conte. El relat ja no dona m¨¦s de si. No se¡¯l creu ning¨². I el proc¨¦s anava sobretot de relat, de fer veure que les coses eren com haurien de ser algun dia segons la febrosa imaginaci¨® independentista. No hi ha gent abdu?da per mitjans i per sistemes escolars, per¨° sense mitjans i sense sistema escolar, sense ficcions com la compareixen?a pretesament institucional d¡¯avui al migdia, no hi havia possibilitat de construir la ficci¨® i despr¨¦s mantenir-la.

La rep¨²blica nom¨¦s viu aquest mat¨ª en boca dels periodistes i tertulians indepes de la corpo i de RAC1, fent gaireb¨¦ tots com si Catalunya fos un pa¨ªs independent o, tal com diu la Viquip¨¨dia, com si hi hagu¨¦s una disputa entre dos estats i dues legalitats pel control del territori. La rep¨²blica nonada nom¨¦s viu, doncs, a Viquip¨¨dia i morir¨¤ tan bon punt es demostri el que tothom ja sap i ¨¦s que ¨¦s l¡¯Estat espanyol qui controla el territori i les institucions en la seva integritat.

Aix¨° s¡¯ha produ?t gr¨¤cies a la modalitat d¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 triada per Mariano Rajoy. L¡¯ef¨ªgie imm¨°bil durant cinc anys nom¨¦s ha fet un moviment. Per¨° quin moviment! Escac i mat. El catalanisme de sempre, pragm¨¤tic i pactista, pot respirar a fons. No s¡¯ha perdut ni una sola compet¨¨ncia. La intervenci¨® de l¡¯autonomia arriba taxada en el temps i en els seus objectius. I tot es resoldr¨¤ com es resol en el m¨®n civilitzat, democr¨¤tic i lliure: amb les urnes famoses, amb unes eleccions on cadasc¨² podr¨¤ votar l¡¯opci¨® que millor li sembli en lloc de veure¡¯s for?at a triar entre un s¨ª i un no dram¨¤tics, tr¨¤gics fins i tot, on es juga d¡¯una vegada per tots el ser o no ser del pa¨ªs.

El missatge internacional ¨¦s comprensible per tothom. Hi ha un problema seri¨®s, on es pret¨¦n confrontar legalitats i legitimitats, i es resol amb els instruments de la ra¨® i de la democr¨¤cia liberal i representativa, que s¨®n els que m¨¦s bon resultat ens han donat a tots a Europa i a tot el m¨®n, en lloc dels instruments del populisme, que s¨®n els plebiscits, les mobilitzacions al carrer i les emocions desbordades, que sovint acaben malament. Fixem-nos que Rajoy ofereix a Europa una vict¨°ria no tan sols de la unitat ¨Cno hi haur¨¤ secessi¨®¡ªsin¨® tamb¨¦ dels valors liberals i democr¨¤tics, de l¡¯estat de dret i de la ra¨® antipopulista ¨Cla suspensi¨® del govern ¨¦s purament instrumental per tal de poder celebrar eleccions immediatament.

Se¡¯m dir¨¤ que encara ¨¦s massa aviat per llan?ar les campanes al vol. D¡¯acord. Encara cal veure com s¡¯acaba de resoldre l¡¯imp¨¤s d¡¯aquest cap de setmana, i especialment el control dels Mossos, de les conselleries i sobretot de la vicepresid¨¨ncia i la presid¨¨ncia. El m¨¦s probable ¨¦s que s¡¯imposi el seny i es faci tot pl¨¤cidament i sense problemes. Qui se¡¯ls busqui ho pagar¨¤ personalment a l¡¯hora de les factures que inevitablement passar¨¤ i ha de passar la just¨ªcia.

Tamb¨¦ cal veure si les tres principals forces independentistes accepten les eleccions. El m¨¦s normal ¨¦s que ho facin, potser amb l¡¯excepci¨® de la CUP, que volia ballar el mambo i ja l¡¯ha ballat. En lloc de la resist¨¨ncia, el que han de fer ara els dirigents del proc¨¦s ¨¦s organitzar les seves defenses jur¨ªdiques i en lloc de posar en marxa la rep¨²blica el que hauran de preparar a tota pastilla ¨¦s la campanya electoral. La fixaci¨® d¡¯una data electoral tamb¨¦ ¨¦s una garantia que tothom hi anir¨¤ com les mosques van a la mel: aix¨° s¨®n unes eleccions pels partits pol¨ªtics, mel que tothom vol.

Tamb¨¦ se¡¯m dir¨¤ que el problema persisteix i que les eleccions no arreglaran res. El problema, despr¨¦s de la combusti¨® de l¡¯independentisme, dif¨ªcilment es podr¨¤ plantejar en els mateixos termes i amb el relat obsessiu i asfixiant dels darrers cinc anys: per tant, hi haur¨¤ una mutaci¨® pol¨ªtica. I les eleccions en tot cas ja han servit per aturar la secessi¨® i la destrucci¨® de l¡¯autogovern, a m¨¦s d¡¯obrir la possibilitat d¡¯un canvi demosc¨°pic ara mateix ni esperat ni entrellucat. Recordem nom¨¦s que despr¨¦s de la revolta de maig del 1968, en qu¨¨ els estudiants esquerranistes van posar al general De Gaulle contra les cordes, no va ser precisament l¡¯esquerra la que va guanyar les eleccions. Alerta a les primeres enquestes!