Estat catal¨¤ del desassossec

He sortit al carrer de bon mat¨ª buscant una farm¨¤cia. Estava a punt de travessar una via deserta quan, sense avisar, ha aparegut un autob¨²s enorme, el 723. Anava, aix¨° deia el r¨¨tol, cap al ¡°Desterro¡±. Mal presagi. Visc a Portugal (soc el que, en l¡¯argot empresarial, anomenen una expatriada) i Desterro ¨¦s un agradable barri de Lisboa. Per¨° en aquest octubre de frenes¨ª a Catalunya, la meva terra natal, el missatge de l¡¯autob¨²s m¡¯ha deixat clavada a la vorera. Submergida, com deia Fernando Pessoa, en el desassossec, el neguit de l¡¯¨¤nima.

S¨®n molts els amics i familiars que des de l¡¯1-O em truquen per explicar-me les seves penes o preguntar-me com es viu a Portugal. De fet, n¡¯hi ha pocs que pensen a sortir corrents, com han fet bancs i empreses. La seu social dels meus amics ¨¦s casa seva ¨Cplena de fills, pares i fins i tot nets¨C i la seu fiscal els importa poc; el que volen ¨¦s explicar-me la seva angoixa davant del caos. A gaireb¨¦ tots els omple de por l¡¯enfrontament entre la Catalunya instal¡¤lada en una rep¨²blica imaginada i l¡¯Espanya que ha intervingut l¡¯autonomia. El que encara ha de venir ¨Cles vagues que s¡¯anuncien o la viol¨¨ncia que trenca vidres¨C no fa cap servei a la salut mental dels catalans. Els radicals de cada extrem, els que anaven en cada un dels trens, segueixen vius i amb ganes de brega. La sobreexcitaci¨® ¨¦s avui una patologia en franc creixement; pocs dormen d¡¯una tirada.

Cadasc¨² pren les seves pr¨°pies mesures i recorre als remeis m¨¦s o menys qu¨ªmics que t¨¦ a l¡¯abast perqu¨¨ aix¨°, creuen, va per llarg. En el meu cas, vaig sortir de Twitter abans de l¡¯estiu, ja que ni els meus amics independentistes aconseguien defensar-me dels trols. Vaig creure que al Face viuria m¨¦s tranquil¡¤la, per¨° la gent ha deixat de penjar fotos de noces i batejos per omplir el seu mur (i els dels altres) de not¨ªcies falses i d¡¯opinions veritables per¨° tancades al debat. Defensar una vegada i una altra el di¨¤leg i l¡¯Estat de dret, dos conceptes senzills, universals, m¡¯ha deixat exhausta. O sigui que m¡¯he concedit una treva de xarxes, fins i tot de la innocent Instagram, fins al Nadal. Per all¨° de tenir la festa en pau, sense embolicar la troca abans amb algun cos¨ª banderer.

Fins i tot alguns amics independentistes fins al moll de l¡¯os, dels que fa set anys que em diuen que no hi ha cap m¨¦s via que l¡¯¡°Adeu, Espanya¡±, confessen s¨ªmptomes d¡¯esgotament nervi¨®s. Despr¨¦s de dies pensant que podien passar a la hist¨°ria com una colla de tra?dors, l¡¯aprovaci¨® de la DUI els ha relaxat una mica; per¨° saben que s¡¯han ficat en un bon embolic i que el 155 ¨¦s terra ignota, un lloc mai explorat per l¡¯home (catal¨¤ o espanyol). Despr¨¦s de declarar la independ¨¨ncia i cantar Els segadors, ara van capcots i, tot i que els imagino rumiant la propera revolta o govern a l¡¯ombra, ara com ara confessen taquic¨¤rdies i alguns terrors nocturns en qu¨¨ se¡¯ls apareix Soto del Real.

I hi ha moltes raons perqu¨¨ estiguem tots angoixats. De fet, alguns pensem que hem estat uns despreocupats. Silenciosos o poc parladors, hem perm¨¨s durant anys que s¡¯avanc¨¦s sense fer gran cosa, murmurant que est¨¤vem farts. I la marea separatista ens ha passat per sobre, al Parlament, al carrer, a casa... Amb els recursos d¡¯una enorme propaganda (la de somriures, fam¨ªlies felices i l¡¯indubtable suport d¡¯Europa) han conven?ut bona part del pa¨ªs que la independ¨¨ncia ¨¦s sin¨°nim de democr¨¤cia. I ho han fet amb nom¨¦s el 47% dels vots.

Finalment, tenim eleccions el 21 de desembre, per¨° ens les ha convocat Madrid. Hem fallat. No hem estat capa?os d¡¯entendre¡¯ns, ni amb Espanya ni entre nosaltres. Vivim en temps de n¨²vols sense clarianes, de serrar les dents i aguantar. Trobo la calma parlant amb els amics de sempre, tot i que cada vegada fa m¨¦s por enviar per WhatsApp un simple ¡°com va¡±, ja que a l¡¯altra banda sempre hi ha un catal¨¤ preocupat o molt preocupat; fins i tot la rutin¨¤ria trucada a la meva mare per saber si ¡°va tot b¨¦¡± obre la porta a una infinitat de sospirs. Alguns, els m¨¦s savis, fan broma: ¡°Caldr¨¤ reunir-se per Cap d¡¯Any per clavar una bon cop de peu a aquest 2017 terribilis¡±. Ja ho veurem. Com va expressar el poeta m¨¦s il¡¤lustre de Lisboa, a Catalunya ¡°no hi ha assossec, i ni tan sols el desig que n¡¯hi hagi¡±.