La falsa radiografia de Puigdemont

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va dibuixar aquest dimarts des de Brussel¡¤les la imatge d'una Espanya sense garanties democr¨¤tiques ni legals que l'impedeix tornar per afrontar un judici ¡°just¡± pels delictes de sedici¨®, rebel¡¤li¨® i malversaci¨® arran del refer¨¨ndum il¡¤legal d'independ¨¨ncia de l'1 d'octubre.

Ignorant o oblidant la separaci¨® de poders que existeix en aquest pa¨ªs, el destitu?t mandatari catal¨¤ va brindar ¡ªaix¨° s¨ª, en tres idiomes¡ª un discurs, en la t¨°nica habitual, plagat d'arguments contradictoris i mitges veritats amb les quals va buscar empara internacional per al seu projecte. Aquests s¨®n els principals exemples.

"Des de l'1 d'octubre la nostra m¨¤ ha estat estesa al di¨¤leg fins a l'infinit, arribant al l¨ªmit de proposar la suspensi¨® de la declaraci¨® d'independ¨¨ncia¡±.

No ¨¦s tendir la m¨¤ suspendre alguna cosa que ¨¦s il¡¤legal doncs, d'entrada, no pot ni ha d'oferir-se. I les ofertes de di¨¤leg de Puigdemont van ser sempre en negatiu: no va anar a la Confer¨¨ncia de presidents auton¨°mics, ni al Senat ni al Congr¨¦s quan va ser reiteradament convidat. I nom¨¦s es va mostrar disposat a dialogar amb condicions: sempre que el di¨¤leg vers¨¦s sobre el format i calendari del refer¨¨ndum independentista.

¡°L'agressivitat de l'Estat de la qual tenim tants exemples: 700 alcaldes querellats, les pallisses a milers de persones que anaven a exercir el seu dret a vot, la impunitat de l'extrema dreta, les multes milion¨¤ries contra els organitzadors de la consulta del 9 de novembre, les querelles del fiscal Maza¡­¡±.

Les 700 querelles esmentades estan en aquests moments paralitzades, encara que no definitivament arxivades: s¨®n una iniciativa dels fiscals, no dels jutges.

L'abast, manera i espectacularitat de l'actuaci¨® policial de l'Estat l'1 d'octubre es discutible, tot i que les xifres d'afectats han estat questionades. Va haver-hi molts contusionats, dos ferits lleus i dos greus, tots ells recuperats. Per¨° si hi ha alg¨² que no est¨¤ legitimat per posar-la en dubte s¨®n els governants catalans que van enviar als Mossos a reprimir els indignats del 15-M i que van treure un ull a una dona, Esther Quintana.

No hi ha hagut ¡°multes milion¨¤ries¡± per organitzar el 9-N del 2014, sin¨® un requeriment del Tribunal de Comptes a retornar els diners p¨²blics usats indegudament per Artur Mas (5,2 milions d'euros) per finan?ar la consulta.

¡°?s des d'aquesta perspectiva que les mesures que ha adoptat el Govern des de divendres segueixen aquesta l¨ªnia i s¨®n coherents amb els valors de la pau, el respecte a la pluralitat i a la neutralitat de les Administracions que sempre hem perseguit des del Govern de la Generalitat¡±.

La Generalitat d'Artur Mas i de Carles Puigdemont mai ha mantingut ¡°la neutralitat¡± de la qual s'ufanen. I menys encara en els dos intents de refer¨¨ndums que va emprendre, fent campanya militant, manipulant els mitjans p¨²blics i deixant sense poder als diputats de l'oposici¨®. Els observadors internacionals que van vigilar el desenvolupament de l'¨²ltima consulta van concloure que no es van cobrir els est¨¤ndards m¨ªnims internacionalment requerits.

¡°Aquest govern podria haver optat per for?ar als funcionaris fidels al govern a iniciar una disputa per l'hegemonia, per¨° ha preferit garantir que no hi haur¨¤ enfrontaments que no hi haur¨¤ viol¨¨ncia. No es pot edificar la rep¨²blica de tots des de la viol¨¨ncia. Si l'Estat espanyol vol edificar el seu projecte des de la viol¨¨ncia aquesta ¨¦s la seva decisi¨®, per¨° no ens pot arrossegar a un escenari que el moviment sobiranista ha rebutjat de manera consistent, com hauria de fer tot dem¨°crata¡±.

Si Puigdemont considera que hauria estat leg¨ªtim for?ar als funcionaris a emprendre activitats il¡¤legals, sembla tot dit dels seus conceptes sobre la democr¨¤cia i sobre la ¡°neutralitat¡± de l'Administraci¨®. Aix¨ª que sobra el seu afegit sobre que ¡°no es pot construir la Rep¨²blica de tots sobre la viol¨¨ncia¡±. Segur que tots els catalans quedaran summament agra?ts per aquesta graciosa concessi¨®. La ren¨²ncia a la viol¨¨ncia es una precondici¨® de la democr¨¤cia.

Tamb¨¦ resulta curiosa la seg¨¹ent demostraci¨® de generositat: que aquest respecte als funcionaris es pagui ¡°al preu d'alentir el desplegament de la Rep¨²blica¡±.

¡°Una part del Govern hem anat a Brussel¡¤les¡­ per denunciar la polititzaci¨® de la just¨ªcia espanyola¡±.

Encara que la Just¨ªcia espanyola ¨¦s homologable a les de les altres democr¨¤cies avan?ades, t¨¦ defectes i el seu funcionament ¨¦s millorable. Per¨° cap defecte de f¨¤brica tan greu com en el disseny de la Just¨ªcia de la rep¨²blica catalana incl¨°s en la il¡¤legal (i suspesa) ¡°llei de transitorietat jur¨ªdica i fundacional¡± aprovada pel Parlament en els primers minuts de la matinada del 8 de setembre: aquest text consagra(ria) un tribunal suprem el president del qual seria designat a dit pel president de la rep¨²blica (i cap de l'Executiu o primer ministre: infreq¨¹ent acumulaci¨® de c¨¤rrecs en un pa¨ªs europeu).

I a m¨¦s, tots els c¨¤rrecs judicials serien nomenats per una comissi¨® mixta en la qual el Govern ostentaria majoria de membres. Aquest seria l'exemple perfecte de ¡°polititzaci¨® de la just¨ªcia¡± i de l'esclavitud del tercer poder davant el governatiu: la fi de l'Estat de dret.

¡°No abandonarem en cap cas el govern catal¨¤, continuarem treballant malgrat les limitacions que imposa l'estrat¨¨gia de no confrontaci¨® i assumirem la defensa de la querella de l'Estat. ?s una querella pol¨ªtica i, per tant, ens enfrontarem des d'una posici¨® pol¨ªtica, no jur¨ªdica¡±.

Per¨° ¨¦s que per ventura Puigdemont havia renunciat al c¨¤rrec del que va ser descavalcat? ?s cert que el seu viatge a Brussel¡¤les, el secretisme emprat, l'abs¨¨ncia de confirmacions i les manifestacions d'un peculiar advocat belga van connotar el seu viatge amb els tints d'una escapada o fugida a la recerca de protecci¨® individual, en forma d'asil.

El mateix viceprimer ministre i titular d'Economia belga, el flamenc Kris Peeters, va subratllar p¨²blicament aquesta estranya conducta en asseverar que quan un l¨ªder crida a la independ¨¨ncia ¡°m¨¦s val quedar-se prop del seu poble¡±.

D'altra banda, la querella del fiscal ser¨¤ encertada, molt millorable o plusquamperfecta, per¨° nom¨¦s seria ¡°pol¨ªtica¡± si denunci¨¦s fets pol¨ªtics, i el que fa ¨¦s qualificar conductes (encara que d'origen pol¨ªtic) presumptament afligides d'il¡¤legalitat i susceptibles d'inc¨®rrer en tipus delictius del Codi Penal. Considerar que els comportaments d'un dirigent pol¨ªtic, per ser ell qui ¨¦s, queden autom¨¤ticament exclosos de l'aplicaci¨® de les lleis, ¨¦s atorgar-li un privilegi d'immunitat i una patent d'impunitat que no venen recollides ni en la Constituci¨® ni en l'Estatut.

La frase de l'exmandatari assegurant que tornaria a Catalunya ¡°si se li garant¨ªs un judici just¡± ¨¦s del mateix tenor. De quines garanties es tracta? Garanties processals, que s¨®n per definici¨® universals per a tots els ciutadans espanyols? O de privilegis personalitzats per ra¨® del rang perdut?

A m¨¦s, l'atribuci¨® que les accions judicials suposen una ¡°greu injust¨ªcia que planteja el Govern espanyol¡± ignora la separaci¨® de poders i la independ¨¨ncia judicial. Una altra cosa ¨¦s l'actuaci¨® del ministeri fiscal, que encara que formalment independent, pugues ser-ho de facto, en major o menor mesura, segons les caracter¨ªstiques de qui ho encarni.

Per¨° fins i tot aix¨ª, la judicatura exerceix la seva independ¨¨ncia respecte del ministeri p¨²blic. En un mateix procediment pot imposar mesures cautelars molt fortes a uns (els dos Jordis, a la pres¨® provisional decidida per l'Audi¨¨ncia Nacional) i m¨¦s suaus a uns altres (l'excap i la intendent dels Mossos, que han de presentar-se peri¨°dicament al jutjat i no poden viatjar a l'estranger), malgrat que el fiscal hagi demanat la mateixa mesura cautelar per tots ells.

¡°Donarem suport a les diferents iniciatives que s'estan posant i s'engegaran per evitar que el 155 es porti a la pr¨¤ctica i acabi desmuntant el sistema institucional catal¨¤ (...) Assumim les eleccions que ha plantejat l'Estat espanyol com un repte democr¨¤tic¡±.

?s contradictori assumir que les eleccions del 21-D s¨®n ¡°un repte democr¨¤tic¡± i manifestar suport a les ¡°iniciatives¡± dedicades a ¡°evitar¡± l'aplicaci¨® del 155. Perqu¨¨ aquestes eleccions les ha convocat Mariano Rajoy (podria haver-ho fet perfectament Puigdemont) basant-se justament en el 155. S¨®n un repte o un mal a evitar?

¡°La gent que va salvar les escoles l'1 d'octubre salvar¨¤, estic segur, les nostres institucions¡±.

La tend¨¨ncia del pol¨ªtic giron¨ª a deslocalitzar, centrifugar i traslladar les seves responsabilitats als altres continua molt viva. El problema d'aquesta autoexoneraci¨® de responsabilitats ¨¦s que acaba convertint als ciutadans en escuts humans de qualsevol desencert o disbarat.

¡°Nosaltres respectarem el resultat de les eleccions, com hem fet sempre¡±.

Fals. El bloc secessionista va obtenir menys del 50% del vot popular en les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques, i va considerar que amb aix¨° obtenia un presumpte ¡°mandat democr¨¤tic¡± per emprendre el cam¨ª a la independ¨¨ncia unilateral. No va respectar sin¨® que va manipular pol¨ªticament el resultat, erigint-se aix¨ª en el govern d'una fracci¨®, ¨¤mplia per¨° minorit¨¤ria, de la ciutadania catalana.

¡°La causa dels catalans ¨¦s la causa dels valors en qu¨¨ es fonamenta Europa¡±.

Les institucions i els Governs de la Uni¨® Europea (UE) ja han dictaminat en m¨²ltiples ocasions que la causa del separatisme catal¨¤ atenta contra els principis europeus en tant que ha optat per vulnerar l'ordenament constitucional espanyol, protegit en l'article 4 del Tractat de Lisboa.

L'apel¡¤laci¨® et¨¨ria als valors democr¨¤tics, especialment si s'han conculcat, t¨¦ escassa rellev¨¤ncia en termes europeus. Almenys si no va acompanyada d'altres valors fundacionals, com l'oposici¨® als egoismes nacionalistes.

Addicionalment, la UE, exemple mundial en la destrucci¨® de fronteres interiors, no ha d'arriscar-se a crear altres noves, sota pena de reinstaurar els riscos per a l'estabilitat continental que van desembocar en les dues guerres mundials.

¡°Treballem perqu¨¨ sigui impossible que el PP, el PSOE i Ciutadans desmuntin les institucions catalanes¡±.

Va ser el bloc secessionista el que va desmuntar i va desarticular les institucions auton¨°miques catalanes a l'abolir l'Estatut mitjan?ant les lleis de ruptura aprovades el 6 i 8 de setembre passats. Del que es tracta ara ¨¦s justament de fer el contrari, recuperar-les.