Catalunya i el pa¨ªs dels soviets

a fa cent anys, R¨²ssia era molt m¨¦s lluny que avui. Els prop de 3.000 quil¨°metres de dist¨¤ncia amb Catalunya la convertien en un escenari molt lluny¨¤ i ex¨°tic per als catalans. De fet, no es compartia ni el calendari, i per aix¨° la hist¨°rica Revoluci¨® d¡¯Octubre, iniciada la nit del 25 al 26 en el calendari rus, era en el catal¨¤ la del 6 al 7 de novembre. Desconeguda i llunyana, en pocs dies es va fer ben present quan R¨²ssia es va convertir en el pa¨ªs dels soviets. Ning¨² va restar indiferent a aquells dies que trasbalsaren el m¨®n, com va titular amb encert el seu llibre-reportatge el nord-americ¨¤ John Reed. La nit de la insurrecci¨® a Petrograd (despr¨¦s Leningrad i ara altre cop Sant Petersburg) no hi havia cap catal¨¤ a la vella capital de l¡¯Imperi rus que pogu¨¦s narrar, a difer¨¨ncia del periodista nord-americ¨¤, el que passava. Tanmateix, hi havia un personatge que anys m¨¦s tard s¨ª que sabria molt b¨¦ qu¨¨ eren Barcelona i Catalunya. El cap de les forces que van assaltar el Palau d¡¯Hivern era Vlad¨ªmir Antonov-Ovseenko, un nom que aleshores no deia res als catalans per¨° que gaireb¨¦ 20 anys despr¨¦s esdevindria c¨°nsol de l¡¯URSS a Barcelona durant la Guerra Civil.

Com explica amb prou detall al nou llibre La Revoluci¨® Russa i Catalunya (Eumo) l¡¯historiador Josep Puigsech ¡ªel millor especialista en el tema¡ª, en aquells dies de tardor de 1917 les not¨ªcies que arribaven eren escasses, moltes vegades confuses, i sempre amb un retard de dos o tres dies. Arribaven a trav¨¦s de les ag¨¨ncies internacionals, que van batejar el que passava a Petrograd com ¡°la revoluci¨® dels maximalistes¡±.

Vist des de Catalunya, la l¨ªnia que separava detractors i partidaris dels maximalistes no era nom¨¦s ideol¨°gica, sin¨® que tamb¨¦ hi influ?en molt les expectatives sobre qu¨¨ faria R¨²ssia en la Gran Guerra que estava en marxa. Podia ser Alemanya qui es vei¨¦s afavorida en cas que la R¨²ssia revolucion¨¤ria deix¨¦s de combatre? O podia ser un cant al pacifisme que havia fracassat a tot Europa el 1914 en iniciar-se la guerra? Per a alguns republicans catalanistes, una retirada russa s¡¯entenia com una tra?ci¨® als aliats, amb els quals estaven tan identificats. Obsedits pel combat b¨¨l¡¤lic, a les p¨¤gines del diari republic¨¤ El Diluvio es referien despectivament a Lenin ¡°con su guardia roja y su reata de maximalistas, limpiabotas del k¨¢iser¡±, i al conjunt dels bolxevics com a ¡°ministros honorarios del s¨¢trapa del casco puntiagudo. La revoluci¨®n hay que hacerla en el frente, no en Petrogrado ni en Mosc¨²; hay que hacerla peleando con los infames tedescos, no peleando con el batall¨®n femenino (...) A las trincheras, pues, cobardes, gandules¡±.

El catalanista Antoni Rovira i Virgili era qui seguia i coneixia amb m¨¦s detall tots els esdeveniments de la revoluci¨®. Tot i que el seu llenguatge era menys agressiu que el dels col¡¤legues d¡¯El Diluvio, tamb¨¦ patia per si una retirada russa pogu¨¦s donar ales als alemanys. Un factor, per¨°, faria que matis¨¦s la seva posici¨®, quan va fer entrar en joc la q¨¹esti¨® nacional i va aplaudir el que considerava alliberament nacional de territoris que havien format part de l¡¯Imperi rus, des de Finl¨¤ndia fins a Litu¨¤nia o Arm¨¨nia.

Inicialment, els dubtes sobre el car¨¤cter de la revoluci¨® no eren petits. No se sabia ben b¨¦ qu¨¨ eren els soviets ni el Partit Bolxevic, encara que els sectors conservadors atiaven la por a la revoluci¨®, fos quina fos la seva naturalesa. La revoluci¨® va trobar entusiastes partidaris en les files dels obrers de la CNT, que interpretaven el que succe?a en la llunyana Petrograd com una revoluci¨® popular, que no identificaven ni com a comunista ni com a llibert¨¤ria. Per a ells aquella revoluci¨® popular significava l¡¯alliberament de l¡¯explotaci¨® econ¨°mica, sobretot dels pagesos russos, i de l¡¯opressi¨® pol¨ªtica. Per aix¨° la cap?alera anarquista Solidaridad Obrera escrivia: ¡°Los rusos nos indican el camino a seguir. El pueblo ruso triunfa: aprendamos de su actuaci¨®n para triunfar a nuestra vez arrancando a la fuerza lo que se nos niega¡±.

?s clar que en aquells primers mesos encara no sabien ben b¨¦ quines eren les intencions dels bolxevics, als quals encara no volien considerar comunistes. Per aix¨° el maig de 1918 reconeixien a Tierra y Libertad que ¡°nos es a¨²n desconocido, casi en absoluto, el desenvolvimiento de ese movimiento ¨²nico quiz¨¢ en la historia del mundo¡±. Incertesa i desorientaci¨® que es derivava tamb¨¦ de la manca de not¨ªcies fidedignes. Com ¨¦s ben sabut, la revoluci¨® va donar pas r¨¤pidament a una guerra civil que enfront¨¤ l¡¯Ex¨¨rcit Roig i l¡¯Ex¨¨rcit Blanc. ?bviament, tot el conservadorisme catal¨¤ es posava de la banda dels contrarevolucionaris; els republicans i els socialistes tamb¨¦ estaven majorit¨¤riament contra la revoluci¨®, per¨° no volien el retorn dels tsars i sobretot posaven per damunt de tot la vict¨°ria aliada a la Gran Guerra.

Les incerteses sobre el car¨¤cter de la revoluci¨® es van esvair amb la creaci¨® de la III Internacional, que va celebrar el seu primer congr¨¦s el mar? de 1919. Ara la revoluci¨® s¡¯explicitava en clau comunista, per¨° a Catalunya el primer partit comunista no va n¨¦ixer fins a 1924. Aix¨° vol dir que inicialment els nuclis interessats en la Internacional no eren pr¨°piament comunistes. Els qui estaven captivats per un o altre aspecte de la revoluci¨® ara havien de prendre partit. Per aix¨°, la CNT va enviar ?ngel Pesta?a com a delegat a la Internacional, mentre que altres dirigents, entre els quals hi havia Andreu Nin, van ser enviats al congr¨¦s fundacional de la Internacional Sindical Roja, el 1921.

En tornar, Pesta?a va fer un informe contundent: la revoluci¨® que havia fet el poble rus havia estat desvirtuada pels bolxevics, que l¡¯havien convertit en una dictadura del partit ¨²nic. Acabava aix¨ª l¡¯adhesi¨® de la CNT a la Internacional, tot i que algun dels seus membres abrac¨¦s les tesis comunistes, com va ser el cas de Nin, que es va convertir en el catal¨¤ m¨¦s implicat en el moviment comunista al llarg de la d¨¨cada de 1920, amb c¨¤rrecs de gran rellev¨¤ncia.

Un cop consolidada la revoluci¨®, amb la creaci¨® de la Uni¨® Sovi¨¨tica el 1922, el nou estat es va convertir en l¡¯aparador d¡¯un nou model social i pol¨ªtic que tothom volia con¨¨ixer. A Catalunya va esdevenir un referent per a tothom, tant per als qui hi veien un somni realitzat com per als qui hi trobaven la condensaci¨® de tots els perills per a l¡¯ordre social; i tamb¨¦ per als qui volien observar t¨¨cnicament el model sovi¨¨tic.

No obstant aix¨°, R¨²ssia seguia estant molt lluny, i no es va fer present d¡¯una manera contundent fins el 1936. El comprom¨ªs sovi¨¨tic amb la Rep¨²blica amena?ada va suposar el moment de m¨¤xima identificaci¨® entre la revoluci¨® i Catalunya, com va quedar certificat als carrers de Barcelona el novembre de 1936, quan m¨¦s de 300.000 persones van desfilar commemorant el dinov¨¨ aniversari de la revoluci¨® davant d¡¯Antonov-Ovseenko, que havia comandat ni m¨¦s ni menys que l¡¯assalt al Palau d¡¯Hivern.

Viatges en blanc i negre

La revoluci¨® ho va trasbalsar tot, i precisament per aix¨° va generar un inter¨¨s enorme entre els coetanis. Per a alguns, pura curiositat; per a d'altres, les ¨¤nsies de con¨¨ixer de primera m¨¤ una esperan?a pol¨ªtica; tamb¨¦ hi havia qui volia confirmar totes les pors. Pr¨¤cticament tots necessitaven int¨¨rprets per fer-se entendre i sempre van con¨¨ixer el nou pa¨ªs molt mediatitzats pels acompanyants sovi¨¨tics. Fos com fos, la for?a d'atracci¨® era potent¨ªssima, i un munt de catalans van desfilar pel pa¨ªs dels soviets. D'alguns se n'ha parlat for?a, des del dirigent anarquista ?ngel Pesta?a fins al futur president de la Generalitat, Francesc Maci¨¤, passant per Andreu Nin, Josep Pla o Antoni Rovira i Virgili; d'altres menys. Ja en els anys trenta es feien viatges tur¨ªstics organitzats que inclo?en l'assist¨¨ncia a la desfilada d'aniversari de la revoluci¨® a Moscou. Algunes mostres significatives i ben diferents, en bona part extretes del recent llibre publicat a L'Aven?, Viatge a la R¨²ssia sovi¨¨tica. Visions catalanes de l'URSS (1920-1941), podrien ser les seg¨¹ents:

Blasi, Francesc. Escriptor i excursionista, qued¨¤ fortament impressionat pel desplegament propagand¨ªstic de la revoluci¨®, i aix¨ª ho va escriure al seu Viatge a R¨²ssia passant per Escandin¨¤via (1929): "Gaireb¨¦ tots els diumenges tenen lloc manifestacions populars, immenses i calmoses, amb vagues descripcions escrites sobre draps vermells; enterraments solemnes dels comunistes amb la caixa vermella circulen al bo del dia entre la multitud expectant (...) totes les festes acaben amb el cant de La Internacional; els cinemes projecten episodis de la Revoluci¨® amb la glorificaci¨® de Lenin per apoteosi". Tamb¨¦ descriv¨ª la seva visita a la tomba de Lenin: "Sens dubte hi ha la convicci¨® que el culte, adre?at a la conservaci¨® de les rel¨ªquies d'aquest home, ¨¦s l'¨²nic mitj¨¤ de fortificar la Revoluci¨®. Fins quan durar¨¤ la immortalitat de Lenin?".

Carner Ribalta, Josep. Acompany¨¤ Maci¨¤ en el seu viatge de 1925 per aconseguir suport a la causa independentista catalana i s'allotj¨¤ a l'hotel Lux, destinat a delegacions estrangeres. La descripci¨® que en fa ¨¦s molt significativa del Moscou d'aquell moment: "L'hotel ¨¦s un vell casalot feixuc de defici¨¨ncies. Si f¨®ssim escriptors d'un pa¨ªs capitalista enviats a l'URSS a fer un reportatge desfavorable, dir¨ªem que es veu ben clar que premeditadament, en aquest hotel, hom ha volgut destruir el confort que ofereixen els hotels burgesos de tot el m¨®n. La veritat ¨¦s que, a causa de l'a?llament amb qu¨¨ les pot¨¨ncies occidentals han mantingut R¨²ssia de la revoluci¨® bolxevic en?¨¤, no hi ha hagut manera de fer cap reparaci¨® a cap edifici: ni un clau, ni un vidre, ni una aixeta no han pogut ¨¦sser importats en aquests vuit anys".

G¨®mez, Helios. Dibuixant i pintor que va viure durant dos anys a la Uni¨® Sovi¨¨tica, de 1932 a 1934, trobava fant¨¤stica la vida a Moscou, fins al punt d'explicar als lectors del diari La Rambla que "en cap ciutat del m¨®n crec que s'hi pot viure avui amb tanta felicitat. La gent hi riu per qualsevol cosa, amb rialla clara de nounat: al club, al teatre, a la f¨¤brica, pertot arreu una rialla franca i sana sacseja les persones amb for?a cordial; sembla com si la rialla hagu¨¦s estat tamb¨¦ col¡¤lectivitzada". Tamb¨¦ s'interessava per la for?a propagand¨ªstica del cartellisme; amb motiu d'un congr¨¦s de pagesos es fixava en els "cartells de colors forts al¡¤lusius a la higiene (...) Els camperols es quedaven bocabadats davant dels cartells i tractaven de desxifrar el text, atraient i senzill i ¨¤dhuc marxista, que explicava molt gr¨¤ficament com havien de rentar-se la cara".

Pesta?a, ?ngel. Va ser el primer sindicalista que va anar a R¨²ssia, el 1920, per participar en el segon congr¨¦s de la III Internacional. No va ser f¨¤cil; va haver de superar el cord¨® sanitari que havien establert molts pa?sos i va tardar un mes per arribar-hi. Va escriure els records el 1924. En trepitjar terra russa "entraba en el pa¨ªs del encanto revolucionario", encant que despr¨¦s va considerar desvirtuat per la gesti¨® dels bolxevics. Pesta?a va poder entrevistar-se amb Lenin i Zinoviev, i tamb¨¦ amb l'anarquista Kropotkin. S'hi va estar quatre mesos. Es queix¨¤ amargament de la nacionalitzaci¨®: "Tierras, talleres, casas; todo cuanto puede servir a la vida econ¨®mica de los pueblos, dejaba de pertenecer al com¨²n, a todos, al pueblo, para pasar a ser propiedad ¨²nica e inalienable del Estado".

Pi i Sunyer, Carles. Viatj¨¤ el 1931 amb una delegaci¨® de la nova rep¨²blica espanyola per estudiar l'economia sovi¨¨tica i possibles intercanvis comercials. Va arribar a zones poc concorregudes, com el Caucas, on visit¨¤ una refineria de petroli, "modern¨ªssima, amb els dispositius m¨¦s recents, els aparells m¨¦s costosos, les t¨¨cniques m¨¦s perfeccionades. Grans bastides met¨¤l¡¤liques, bateries de calderes, rengles d'alts cilindres amb casquets esf¨¨rics...", alhora que destacava la implicaci¨® dels t¨¨cnics, que llu?en l'ordre civil de Lenin, "?o que demostra l'esfor? realitzat i els resultats obtinguts que ens expliquen amb un leg¨ªtim sentiment d'orgull".

Valls i Taberner, Ferran. L'historiador i pol¨ªtic de la Lliga va enrolar-se en el creuer internacional del vapor Cap Polonio a Escandin¨¤via i R¨²ssia l'estiu de 1928. En tornar va escriure a La Veu de Catalunya, mostrant una impressi¨® for?a negativa. Despr¨¦s de visitar Leningrad, deia: "La impressi¨® que ens caus¨¤ la visita dels carrers de Leningrad que an¨¤vem recorrent era trist¨ªssima; l'aire de pobresa i d'aband¨® que dominava en aquelles vies produ?a un efecte veritablement lamentable", per¨° no igual per a tothom: "No existeix pas l'eleg¨¤ncia ostentosa, per¨° no hi ha tampoc una igualtat comuna, sin¨® que a trav¨¦s de l'aspecte exterior de la indument¨¤ria es poden assenyalar b¨¦ diverses categories de gent".

Vandell¨®s, Josep Antoni. Economista i controvertit dem¨°graf, travess¨¤ R¨²ssia el 1931 amb el transsiberi¨¤ de cam¨ª cap a T¨°quio i es fix¨¤ en el que ell en deia la lluita per desenvolupar econ¨°micament el pa¨ªs: "En aquesta lluita, com en tota guerra, hi ha entusiastes i resignats, no hi falta el crit que s'estila en aquestes circumst¨¤ncies: "Moscou espera que cada home complir¨¤ el seu deure; a les f¨¤briques, a les estacions, als edificis p¨²blics hi ha cartells amb m¨¤ximes que tendeixen a mantenir viu l'entusiasme. Existeix una exaltaci¨® evident en la joventut comunista, d'on surt un nou idealisme materialista, un misticisme del treball barrejat d'un fort esperit nacionalista".