Cesc Gelabert: ¡°El cos no diu mentides¡±

Cesc Gelabert (Barcelona, 1953) em cita al Bauma, cosa que envolta l¡¯entrevista d¡¯un cert to de nost¨¤lgia, augmentat per la llum ambarina del migdia que es filtra pels amplis finestrals i que aureolar¨¤ la conversa. El core¨°graf i ballar¨ª apareix amb el seu desconcertant aspecte d¡¯entre monjo i Buster Keaton, amb la camisa tancada fins a l¡¯¨²tim bot¨® del coll i el cintur¨® molt alt, amb un manat de claus penjant. S¡¯asseu molt recte, demana un asc¨¨tic caf¨¨ sol mirant admonit¨°riament el meu caf¨¨ amb llet i el meu croissant com si fossin el fest¨ª de Baltasar.

Pregunta. Torna al Teatre Lliure de Gr¨¤cia, despr¨¦s de tants anys, amb Escrit en l¡¯aire (Gelabert dansa Novarina) ¡ªfins dissabte¡ª, una festa de paraules, imatges i moviments, que la cr¨ªtica ha posat, precisament, pels n¨²vols.

Resposta. S¨ª, em fa molta il¡¤lusi¨®, no havia actuat a Gr¨¤cia des que van reformar la sala. L¡¯espectacle el vam fer, amb Mois¨¨s Maicas, per al Grec 2016. Li va perfecte al Lliure de Gr¨¤cia. La idea va ser de Mois¨¨s, que va assistir a una lectura que va fer Val¨¨re Novarina, l¡¯autor dels textos; tenia una gran admiraci¨® per Novarina.

P. La trobada d¡¯un escriptor, Novarina, i un ballar¨ª, vost¨¨.

R. La pot¨¨ncia d¡¯un moviment ve marcada per l¡¯emoci¨® i la ment. Jo ballo ple de paraules. La trag¨¨dia i la virtut de la dansa ¨¦s que la paraula est¨¤ vetllada pel cos. Jo no soc actor, la meva paraula no ¨¦s interessant. Per¨° en Val¨¨re trobo paraules s¨¤vies que tenen a veure amb mi. Val¨¨re ¨¦s un creador impetu¨®s, un veritable compositor de la llengua.

P. El resultat ¨¦s fascinant, hipn¨°tic.

R. M¡¯apassiona veure el que passa en la ment de l¡¯espectador quan li arriben alhora poesia i moviment. Aquest espectacle va m¨¦s enll¨¤ del que he fet; interessa molt tamb¨¦ al p¨²blic de teatre. Aix¨° ¨¦s per descomptat un repte. A la meva edat, 64 anys, per a un ballar¨ª voler augmentar els registres, haver d¡¯aprendre¡¯s un text i dir-lo...

¡°Vivim temps aclaparadors. Cal conduir l¡¯emoci¨®, que est¨¤ disparada. No ¨¦s el moment de l¡¯ast¨²cia, sin¨® de la saviesa¡±

P. Mois¨¨s Maicas va morir el juny passat, en precipitar-se a les vies del metro.

R. Encara em venen ll¨¤grimes en parlar d¡¯ell. Vam estar dos anys treballant junts. Era un gran home de teatre, de fam¨ªlia teatral, molt culte, enormement amable, apassionat per l¡¯ofici, molt discret. Assajar sense ell se m¡¯ha fet molt estrany. Em va saber molt greu el proc¨¦s pel qual va passar. Em costa parlar del tema. M¡¯agradaria dedicar-li aquestes funcions d¡¯Escrit en l¡¯aire, que siguin un homenatge a ell.

P. Vost¨¨ va viure de prop els seus ¨²ltims dies.

R. S¨ª. ?s molt estrany. No vaig notar res. I els amics tampoc. Mois¨¨s no era gens extravertit. I no volia molestar. Va morir un dimarts; el dissabte anterior est¨¤vem treballant, i no em vaig adonar de res. No soc psic¨°leg, no puc opinar. Quan et mirava, era dif¨ªcil endevinar en els seus silencis. Era tossut i tenia les seves obsessions. Per¨° era molt respectu¨®s. El recordo tant... Em corregia la pronunciaci¨® de les paraules. Tenia una gran sensibilitat. Sento que no hagi pogut seguir desenvolupant el seu talent. Havia comen?at un tractament. No s¨¦, de vegades falla alguna cosa, la qu¨ªmica interna. Per¨° ning¨² sap en el fons qu¨¨ ¨¦s el que fa que un dia a les 9 del mat¨ª et llancis al metro.

Es fa un silenci llarg. Cesc Gelabert remou lentament amb la cullereta el seu caf¨¨ fred.

P. L¡¯espectacle ¨¦s molt vist¨®s, amb aquests objectes que manipula i aquest vestuari.

R. Els objectes s¨®n obra de Toni Gir¨®, i el vestuari, ¨¦s clar, de Lydia Azzopardi. Soc com un clown, amb aquest caracter¨ªstic gorro, com un con de pallasso blanc. Gaudeixo molt parlant en escena, dient aquestes paraules. Hi ha humor, metaf¨ªsica...

P. Diu que cada vegada li interessa m¨¦s el p¨²blic.

R. Aix¨ª ¨¦s. La mesura de l¡¯art la dona el p¨²blic. Veient, escoltant.

P. No s¨¦ si aquests dies el p¨²blic hi est¨¤ gaire posat, per¨°.

R. No vull parlar de pol¨ªtica. Ja hi ha molta paraula. ?s cert que vivim temps aclaparadors, dif¨ªcils. No hi ha espai per a la reflexi¨®. Ara ¨¦s important conduir l¡¯emoci¨®, que est¨¤ disparada. No ¨¦s el moment de l¡¯ast¨²cia, sin¨® de la saviesa. De trobar solucions. Com a artista, jo sempre he treballat per a la cultura catalana oberta al m¨®n. M¡¯has vist actuar al Jap¨®. Soc d¡¯aqu¨ª, per¨° miro i em relaciono amb el m¨®n. Si tingu¨¦s una idea pol¨ªtica genial l¡¯explicaria. Per¨° la meva funci¨® ¨¦s seguir creant cultura.

P. Quina ¨¦s la seva f¨®rmula per transitar aquests temps?

R. M¡¯hi enfronto meditant i ballant. I amb els amics, amb la gent. Est¨¤ demostrat que estem tots interrelacionats, depenem els uns dels altres, encara que la vida moderna et faci creure que tens una for?a individual. Segueixo un cam¨ª de desafecci¨® de mi mateix i d¡¯ajudar en el que pugui.

¡°Segueixo un cam¨ª de desafecci¨® de mi mateix i d¡¯ajudar en el que pugui¡±

P. L¡¯ocupaci¨® global dels teatres a Barcelona ha caigut d¡¯un 60% a un 40%, aproximadament.

R. Dep¨¨n de la sala. Em diuen que al Lliure de Gr¨¤cia va b¨¦, que estan al 80%. Tot aix¨° ¨¦s com una muntanya russa. Per¨° hem de fer un esfor? per seguir la vida, independentment del que haguem de fer com a ciutadans.

P. A la dansa nom¨¦s li faltava aquesta situaci¨®.

R. Est¨¤ en un moment dif¨ªcil, tot just sortits de la crisi. ?s un art viu, i si desapareix costar¨¤ molt tornar-lo a recuperar.

P. Parlant del Lliure de Gr¨¤cia, recordo haver-lo vist all¨¤, en aquell muntatge en qu¨¨ ballava Juan Carlos Garc¨ªa, el director de Lan¨°nima.

R. Desfigurat! El 1985. Va ser quan vam crear la companyia Gelabert-Azzopardi. Fa molt de temps... La primera vegada que vaig actuar al Lliure va ser el 1977, vaig ballar amb la Toni, la meva germana, una pe?a que vam muntar amb Frederic Amat.

P. Ballar ¨¦s per a vost¨¨ una forma de vida.

R. Ballar ¨¦s la meva manera d¡¯estar equilibrat. Fa anys que soc budista. S¨®n els ¨²nics que m¡¯han ensenyat qu¨¨ ¨¦s la ment, qu¨¨ ¨¦s l¡¯emoci¨®. M¡¯han donat una visi¨® universal de les coses.

P. Sembla que hi ha hagut una conflu¨¨ncia natural entre vost¨¨ i el budisme. Moltes de les coses que ha dit sempre tenen una qualitat semblant.

R. En termes de dansa, el meu mantra ¨¦s que ballar ¨¦s habitar el cos amb el cor i la ment. Viure simult¨¤niament amb el cos, el cor i la ment. El cos no diu mentides. Un cos habitat, com dic, no les diu.

P. Aix¨° es contraposa al m¨®n digital.

R. El m¨®n digital no t¨¦ cos. Una persona li ha de donar cos i emoci¨®, si no, no ¨¦s res. A tots ens agrada ballar la vida en directe, no vista a la pantalla d¡¯un tel¨¨fon. Aqu¨ª pots dir totes les mentides que vulguis, no hi ha risc.

¡°L¡¯essencial ¨¦s fer b¨¦ les coses normals de la vida, amb consci¨¨ncia i emoci¨®: si camines fes-ho b¨¦, si agafes alguna cosa, si t¡¯ajups, fes-ho b¨¦¡±

P. En la maduresa de ballar¨ª sexagenari, quina relaci¨® t¨¦ amb el seu cos?

R. El teu cos ¨¦s el que tu perceps i sents. El teu cos de nen, d¡¯adolescent, el de la maduresa i el de morir s¨®n diferents, canvies cont¨ªnuament. El secret ¨¦s acceptar-ho. Anar habitant-lo b¨¦. El d¡¯ara no t¨¦ res a veure amb el que va ser, per¨° est¨¤ igual de viu. Cal substituir la quantitat per la qualitat. Es tracta de ser savi amb el teu cos, per¨° de seguir usant-ho. El dia que em mori vull poder ser capa? d¡¯estirar-me a terra i aixecar-me. El terra ¨¦s vist com un perill per a la gent gran, per¨° si no et separes del teu cos, no ho ¨¦s.

P. Hi deu haver algun secret t¨¨cnic.

R. La saviesa. Som el resultat de tots els moviments que hem fet a la vida. Igual que si menges merda acabes fet merda, si et mous malament acabes fet un nus. El secret ¨¦s no separar el cos de la ment.

P. Doni¡¯ns una f¨®rmula.

R. L¡¯essencial ¨¦s fer b¨¦ les coses normals de la vida, amb consci¨¨ncia i emoci¨®: si camines fes-ho b¨¦, si agafes alguna cosa, si t¡¯ajups, fes-ho b¨¦. Sent i trobar¨¤s les teves pr¨°pies solucions. Jo ara ja no corro, no em va b¨¦; pujo i baixo el Putxet perqu¨¨ necessito massa muscular. Ara publicar¨¦ un llibre, no de la meva hist¨°ria, sin¨® de les meves idees sobre la dansa, La dansa com a eina. Volia deixar escrita la meva petita saviesa sobre la dansa com a vida i com a art. Dir¨¦ textos del llibre en una performance que faig a la Pedrera el dia 16.

P. Porta anell de casat.

R. Amb la Lydia. Ens vam casar molt tard. Quan ballo me¡¯l trec. La Lydia ¨¦s la meva gran mestra de l¡¯amor i l¡¯amistat.

P. Qu¨¨ opina de la passi¨®?

R. ?s el motor. Jo soc molt emocional, com la majoria dels catalans. Per¨° cal lidiar amb les emocions. I lamento utilitzar aquesta paraula taurina, com a budista deploro el maltractament als animals.

P. Es penedeix de Belmonte?

R. No, em va atreure enormemente en el seu moment aquesta forma cultural, aquest m¨®n, pels seus codis i est¨¨tica, per¨° era una altra ¨¨poca.

P. ?s vost¨¨ bon amic de Mikha?l Baryshnikov.

R. S¨ª, mantenim una gran amistat. He fet un solo per a ell, per¨° ara est¨¤ en una etapa en qu¨¨ vol fer coses de menys moviment, aix¨ª que el ballar¨¦ jo al gener al seu centre de Nova York. ?s un home molt intel¡¤ligent, i et parla de Balanchine, de Barbara, de Bergman...

P. Tot i aix¨°, Jessica Lange el va deixar per Sam Shepard.

R. Ah, ell ha tingut tantes amants...