L¡¯oportunitat del 21-D

Dos anys despr¨¦s de les eleccions que el separatisme va presentar com els ¨²ltims comicis auton¨°mics, els catalans tornarem a les urnes el 21 de desembre. Si llavors la situaci¨® era greu, ara ¨¦s dram¨¤tica perqu¨¨, encara que de manera enrevessada ¨Cper no dir espectral¨C, els partits separatistes han acabat complint la seva promesa electoral de proclamar unilateralment la independ¨¨ncia, ja estem tenint un desagradable aperitiu de les seves ominoses conseq¨¹¨¨ncies amb la fugida d¡¯empreses, la inseguretat jur¨ªdica i el trencament de la conviv¨¨ncia a Catalunya. En efecte, Junts pel S¨ª es va presentar a les eleccions del 2015 amb un programa que preveia la proclamaci¨® de la independ¨¨ncia en cas que les forces independentistes obtinguessin la majoria, i ara Puigdemont passeja per Brussel¡¤les queixant-se que ning¨² els prohib¨ªs llavors incloure aquest punt al programa si despr¨¦s no se¡¯ls permetria implementar-lo com volguessin. La seva queixa reflecteix la seva inconsist¨¨ncia i el seu desconeixement del que ¨¦s la democr¨¤cia constitucional pr¨°pia d¡¯un Estat de dret.

Cap autoritat electoral ni judicial va impedir que Junts pel S¨ª i la CUP es presentessin amb un programa n¨ªtidament independentista a les eleccions del 2015, perqu¨¨ la democr¨¤cia espanyola, a difer¨¨ncia de l¡¯alemanya o la francesa, permet que un partit pugui presentar-se a les eleccions amb un programa manifestament contrari a l¡¯ordre constitucional establert. Tamb¨¦ un partit hipercentralista podria presentar-se a unes generals i fins i tot guanyar-les amb un programa basat en la supressi¨® de les comunitats aut¨°nomes, per¨° aix¨° no li donaria dret a implementar-lo sense aconseguir abans els suports parlamentaris necessaris per dur a terme la reforma agreujada de l¡¯article 2 de la Constituci¨®, que ¡°reconeix i garanteix el dret a l¡¯autonomia de les nacionalitats i regions que integren Espanya¡±.

La Constituci¨® espanyola, com la nord-americana, entre d¡¯altres, no t¨¦ cl¨¤usules d¡¯intangibilitat, ¨¦s a dir, que tots i cadascun dels seus preceptes es poden reformar mitjan?ant les majories legislatives previstes a aquest efecte i sempre d¡¯acord amb el principi de compet¨¨ncia. Aix¨° conv¨¦ recordar-ho tamb¨¦ als qui, de manera imprudent, pensen aquests dies en la possibilitat d¡¯il¡¤legalitzar partits independentistes. Com ha recordat en diverses ocasions el Tribunal Constitucional (TC), la democr¨¤cia espanyola no ¨¦s una democr¨¤cia militant, sin¨® una democr¨¤cia oberta i procedimental que permet defensar qualsevol objectiu pol¨ªtic, inclosa l¡¯eventual secessi¨® d¡¯una part del territori, prop¨°sit que el mateix TC considera leg¨ªtim, per¨° que implica necess¨¤riament una reforma agreujada de la Constituci¨®. Queda clar que, en el fons, fins i tot Puigdemont i companyia saben que no se¡¯ls jutja per les seves idees, sin¨® per haver intentat imposar-les ignorant la Constituci¨® i l¡¯Estatut i desobeint sistem¨¤ticament resolucions del Tribunal Constitucional. Una altra cosa ¨¦s el que diguin en p¨²blic amb finalitats propagand¨ªstiques.

Sembla ser que, abans de completar el seu disbarat el 27 d¡¯octubre, Puigdemont va dubtar en l¡¯¨²ltim moment i va voler convocar eleccions, renunciar a la consumaci¨® de la DUI i aix¨ª evitar, almenys, les conseq¨¹¨¨ncies penals m¨¦s greus que es poguessin derivar dels seus actes. Es coneix tamb¨¦ que tenia un acord amb el Govern central perqu¨¨ atenu¨¦s l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155. Finalment, com tantes altres vegades, Puigdemont va sucumbir a la pressi¨® dels sectors m¨¦s radicals d¡¯ERC, de la CUP i del seu propi partit i va decidir no convocar eleccions i declarar la independ¨¨ncia des del Parlament. Tamb¨¦ amb finalitats propagand¨ªstiques, Puigdemont va intentar responsabilitzar de la seva fugida endavant el Govern central, per¨° ara sabem que va ser el mateix Puigdemont qui va trencar l¡¯acord per por que els guardians de les ess¨¨ncies de la Catalunya eterna li pengessin el malnom de tra?dor, de botifler.

Podria haver convocat ell les eleccions, argumentant que volia ser el president de tots els catalans, per¨° va decidir seguir sent-ho ¨²nicament dels independentistes, i entre aquests ara ja nom¨¦s dels m¨¦s radicals. El seu error ha estat creure que l¡¯independentisme no era en bona mesura un estat d¡¯¨¤nim, sin¨® l¡¯estat natural dels catalans, com si la seva for?a no depengu¨¦s que els seus l¨ªders actuessin amb dilig¨¨ncia i responsabilitat. Han subestimat la capacitat autocr¨ªtica dels catalans, sobretot dels independentistes. Ara, el seu ¨²nic actiu electoral consisteix a fer-nos creure que Junqueras i companyia s¨®n a la pres¨® provisional per les seves idees, per¨°, com ja hem vist, el mateix Puigdemont reconeix que mai els han posat cap trava per presentar-se a les eleccions amb programes independentistes. El problema no s¨®n les seves idees, sin¨® els seus actes.

El 2015 els partits separatistes es van presentar amb una tr¨ªada de mentides estrat¨¨giques com a ¨²nic bagatge argumental: 1) la continu?tat a la UE d¡¯una Catalunya independent i el seu reconeixement internacional un¨¤nime; 2) les empreses i els bancs no marxaran mai de Catalunya (Artur Mas dixit), i 3) la secessi¨® no generar¨¤ fractura social. En dos anys s¡¯han quedat sense arguments. El 21 de desembre tenim l¡¯oportunitat de deixar-ho clar a les urnes. No la desaprofitem.