Radiografia de l¡¯usuari de les ¡®chemsex¡¯

La comunitat cient¨ªfica ha comen?at a posar el focus en les anomenades?chemsex ¨Csexe qu¨ªmic, en angl¨¨s¨C, terme amb el qual es coneixen les reunions en qu¨¨ els participants consumeixen diversos tipus de drogues intencionadament per mantenir relacions sexuals durant un llarg per¨ªode de temps. Aquest fenomen, acotat gaireb¨¦ en exclusiva a una part minorit¨¤ria del col¡¤lectiu gai, ja ¨¦s considerat un problema de salut p¨²blica pels riscos que comporta: en alguns casos pot generar addicci¨® a determinades subst¨¤ncies t¨°xiques, desenvolupar problemes de salut mental i, fins i tot, segons un estudi del centre comunitari BCN Checkpoint, pot triplicar el risc d'infecci¨® per VIH?¨Cper la reducci¨® de la percepci¨® del risc quan s'est¨¤ sota els efectes de les drogues.

No obstant aix¨°, els experts encara saben ben poca cosa sobre les din¨¤miques d'aquestes pr¨¤ctiques. L'organitzaci¨® Stop Sida s'ha proposat con¨¨ixer, en primera persona, com s¨®n els protagonistes d'aquestes sessions sexuals i ha fet un estudi qualitatiu amb entrevistes a 26 usuaris. El resultat: un perfil heterogeni, policonsumidor, amb motivacions diverses i una baixa percepci¨® del risc.

Els usuaris entrevistats tenen entre 23 i 55 anys i el 80% tenen estudis de formaci¨® professional o superiors. El 46% s¨®n persones que conviuen amb una infecci¨® per VIH.?Percy Fern¨¢ndez D¨¢vila, investigador de Stop Sida, explica, no obstant aix¨°, que el perfil de participant a les chemsex ¨¦s molt heterogeni.?

Encara que al principi les chemsex es vinculaven a l'¨²s de tres tipus de drogues (GHB, mefedrona i metamfetamina) en contextos sexuals, l'estudi de Stop Sida sost¨¦ que el tipus de subst¨¤ncies consumides ¨¦s molt ampli. A m¨¦s d'aquestes tres, les m¨¦s freq¨¹ents s¨®n la coca?na, l'¨¨xtasi, la ketamina i fins i tot la viagra. "L'aparici¨® de la metamfetamina ha suposat un punt d'inflexi¨® en el consum de drogues entre homes que tenen sexe amb homes a Barcelona", sost¨¦ l'investigador de Stop Sida. De fet, segons alerta, molts dels entrevistats han assegurat que no sabien qu¨¨ era la metamfetamina quan la van provar per primera vegada. "Als Estats Units ja ¨¦s un greu problema de salut p¨²blica en tots els col¡¤lectius. Est¨¤ considerada la droga m¨¦s perillosa del m¨®n pel seu poder addictiu", assenyala Fern¨¢ndez D¨¢vila. Aquesta subst¨¤ncia treu la son, el cansament f¨ªsic i la sensaci¨® de gana, i fa augmentar la libido.?

Els motius exposats pels usuaris s¨®n molt variats: diversitat de maneres d'experimentar el sexe, cerca d'intimitat emocional, socialitzar i fer amics, tenir acc¨¦s a drogues... En aquestes pr¨¤ctiques, van recon¨¨ixer els entrevistats de l'estudi, "es consumeixen totes les drogues que estan disponibles i poden durar entre cinc hores i diversos dies". L'informe recull, no obstant aix¨°, que "a trav¨¦s del sexe s'expressen moltes necessitats no sexuals". I afegeix: "Diverses motivacions per fer chemsex i assistir als espais on es practica poden estar relacionades amb la recerca per satisfer certes necessitats psicosocials". De fet, les ruptures sentimentals solen apar¨¨ixer com a part fonamental del relat dels entrevistats quan parlen de com es van apropar al consum de drogues.

Preocupaci¨® pel consum problem¨¤tic de drogues

Malgrat els riscos que genera, la pr¨¤ctica del chemsex?no resulta pas problem¨¤tica per a tots els usuaris. Nom¨¦s hi ha una part dels participants que manifesten un consum problem¨¤tic de subst¨¤ncies per tenir sexe o problemes de salut mental que hi estan associats. En aquest sentit, alguns dels entrevistats van recon¨¨ixer que havien patit s¨ªmptomes d'ansietat, depend¨¨ncia emocional o estat d'¨¤nim depressiu. A m¨¦s, el 70% dels participants en aquest estudi de Stop Sida van recon¨¨ixer que estaven preocupats pel consum que en feien o es trobaven en risc de comen?ar a tenir-hi problemes.?

Conscients del risc d'addicci¨® o d'augment d'ITS ¨Cel 85% dels entrevistats indica que mai no fa servir preservatiu o l'utilitza de manera inconsistent¨C que pot implicar aquesta pr¨¤ctica, alguns hospitals catalans ja han comen?at a abordar aquest tema entre els pacients susceptibles de practicar chemsex i entitats com BCN Checkpoint o Stop Sida han obert consultes d'atenci¨® psicosocial per atendre els casos de consum problem¨¤tic.

Fern¨¢ndez D¨¢vila sost¨¦ que el que ¨¦s m¨¦s urgent, en termes de prevenci¨®, ¨¦s formar i informar els usuaris. "Volen saber quins efectes tenen les drogues, qu¨¨ passa si barregen subst¨¤ncies...", sost¨¦ l'investigador de Stop Sida. Fern¨¢ndez D¨¢vila aposta tamb¨¦ per programes de reducci¨® de riscos, millorar la formaci¨® dels professionals de la salut de la xarxa d'atenci¨® a drogodepend¨¨ncies i vigilar l'impacte que aquesta pr¨¤ctica pot tenir en els col¡¤lectius de risc.