El secessionisme afronta dividit el 21-D sense renunciar a la independ¨¨ncia

Aconseguir m¨¦s del 50% de vots i escons i fer una exhibici¨® de for?a. Aquestes s¨®n les metes que els partits independentistes, junts per¨° no a la mateixa llista, tenen com a objectiu amb vista al 21-D. ERC, el PDeCAT i la CUP no van aconseguir pactar una llista unit¨¤ria, per¨° asseguren que compartiran punts al programa, com ¡°la recuperaci¨® de les institucions despr¨¦s de l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®¡±. La batalla de fons, no obstant aix¨°, ¨¦s la lluita per l'hegemonia del secessionisme.

¡°Aquest ¨¦s el refer¨¨ndum que Rajoy no es va atrevir a pactar¡±, va assegurar amb vehem¨¨ncia dijous passat la n¨²mero dos d'ERC, Marta Rovira. Una vehem¨¨ncia amb la qual els partits intenten sortir del pas. L'avan?ament electoral els va enxampar en un mal moment. Ja l'expresident Carles Puigdemont ho va intentar, per¨° no estaven preparats. Cada formaci¨® vivia el seu propi drama dom¨¨stic, agreujat per les discrep¨¤ncies entre els membres de Junts pel S¨ª (ERC i PDeCAT) i els seus socis de la CUP al Parlament. La unitat va portar endavant el refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre va saltar per l'aire amb la declaraci¨® d'independ¨¨ncia del 27 d'octubre, que no va tenir un altre efecte que la intervenci¨® de l'autonomia i l'obertura d'un proc¨¦s judicial contra el Govern, la Taula i la presidenta del Parlament per un delicte de rebel¡¤li¨®, sedici¨® i malversaci¨®.

El proc¨¦s de cada partit per confeccionar les seves candidatures es va veure distorsionat per una successi¨® r¨¤pida d'esdeveniments. Un c¨°ctel de dif¨ªcil digesti¨®: la mala gesti¨® de la declaraci¨® de la independ¨¨ncia; l'aplicaci¨® del 155; la fugida del Govern cessat a B¨¨lgica, la indifer¨¨ncia de la UE i l'empresonament de vuit exconsellers. A m¨¦s, els bons resultats que les enquestes auguren a ERC han provocat que els republicans no hagin volgut saber res de tornar a compartir llista amb l'antiga Converg¨¨ncia.

La idea d'una candidatura ¨²nica va ser llan?ada despr¨¦s de la convocat¨°ria electoral pel PDeCAT i ERC. Davant l'¡°atac a Catalunya¡±, que els independentistes veuen en l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®, les bases de tots dos partits demanaven unitat. La formaci¨® de Puigdemont no va posar condicions. Els republicans, s¨ª. Una d'elles impossible de complir: a la llista hi havia d'haver tot l'espectre pol¨ªtic sobiranista, des de la CUP fins a una part dels comuns, el partit d'Ada Colau. Els anticapitalistes descartaven compartir llista amb l'antiga Converg¨¨ncia, encara esquitxada pels casos de corrupci¨® i les retallades socials. Ning¨² va cedir i, despr¨¦s dels retrets amargs i el repartiment de culpes, es va imposar una suposada ra¨® demosc¨°pica: separats hi havia m¨¦s opcions d'aconseguir les fites.

Esquerra vol ara capitalitzar el seu treball dels ¨²ltims sis anys. Oriol Junqueras, segons les enquestes, ho tenia tot al seu favor per ser president, per¨° la seva situaci¨® legal, empresonat preventivament acusat de delictes de sedici¨®, malversaci¨® i rebel¡¤li¨®, li han obligat a designar successora. Marta Rovira, el seu n¨²mero dos, ha recollit el guant i en l'independentisme molts ja la veuen presidenta si hi hagu¨¦s majoria dels partits secessionistes.

El PDeCAT ha patit m¨¦s. No va tenir un cap de cartell clar fins que Puigdemont, ja fugit a Brussel¡¤les, es va oferir per liderar la llista. No obstant aix¨°, l'expresident ha imposat una candidatura formada eminentment per independents. L'expresident buscava la transversalitat pol¨ªtica davant un PDeCAT que lluita per la superviv¨¨ncia de les seves sigles. Finalment hi ha hagut pacte i la candidatura inclou algunes de les cares visibles del partit, encara que poques. Les sigles tamb¨¦ es dilueixen. Converg¨¨ncia es presentar¨¤ com Junts per Catalunya el 21-D.

La CUP, en la seva pr¨°pia dimensi¨®, confecciona una llista completament renovada, excepte dos diputats, i malgrat considerar les eleccions il¡¤leg¨ªtimes i il¡¤legals. Ahir la formaci¨® anticapitalista va assegurar que acudeix a aquestes eleccions per ¡°consolidar la rep¨²blica catalana¡± encara que entre l'independentisme el neguit pel frac¨¤s del proc¨¦s ¨¦s m¨¦s que not¨°ria.

Tant ERC com el PDeCAT han posat en els primers llocs de les seves llistes els exconsellers que estan en pres¨® preventiva i que estan a l'espera que la just¨ªcia belga decideixi si els extradita. Puigdemont fins i tot ha aconseguit conv¨¨ncer Jordi S¨¤nchez, expresident de l'ANC i tamb¨¦ empresonat, perqu¨¨ l'acompanyi. Nom¨¦s la CUP t¨¦ al seu cap de llista, Carles Riera, fora de pres¨® i lliure de processos judicials. Aix¨ª estan les coses, els partits es preparen per a una campanya amb un fort component telem¨¤tic.

¡°Fer la rep¨²blica¡±

Rovira i Puigdemont ja s'han vist a Brussel¡¤les. Ell va intentar conv¨¨ncer-la in extremis de la necessitat d'una llista ¨²nica, per¨° ella no s'aparta del gui¨® que, epistolarment, fixa Junqueras des de la pres¨® d'Estremera. Els equips treballen en quina seria aquesta unitat program¨¤tica, que pivota sobre tres punts. ¡°Recuperar¡± l'autogovern a Catalunya, treballar per aconseguir una amnistia dels que consideren ¡°presos pol¨ªtics¡± i, finalment, el m¨¦s espin¨®s: en Esquerra ho criden ¡°fer la rep¨²blica¡±. El PDeCAT, sost¨¦ la seva coordinadora general Marta Pascal, parla de ¡°crear una majoria que faci que aquest pa¨ªs tingui un Estat¡±. Totes dues formacions intenten tancar qu¨¨ volen dir aquests conceptes, per¨° fugint de les vies unilaterals i, sobretot, dels terminis o calendaris impossibles de complir. Per aquest motiu en els ¨²ltims dies alguns l¨ªders de l'independentisme hagin comen?at a fer certa autocr¨ªtica, en admetre que no hi havia ni preparaci¨® ni majoria suficient per proclamar la Rep¨²blica. Ara tots admeten que van fallar les formes, per¨° la q¨¹esti¨® de fons, la independ¨¨ncia, es mant¨¦ en els seus projectes pol¨ªtics.