Barcelona davant del ¡®processisme¡¯

El dia en qu¨¨ el Parlament votava la DUI, a Estrasburg es debatia sobre l'estrat¨¨gia per fer front al canvi clim¨¤tic. Dijous, mentre els l¨ªders independentistes iniciaven, sense avergonyir-se'n, una rectificaci¨® p¨²blica al gran engany al qual ens han condu?t, al Parlament Europeu s'aprovava un informe de l'eurodiputat espanyol Javi L¨®pez que tra?ava el cam¨ª a seguir per combatre la desigualtat. Una desigualtat econ¨°mica i social que, impulsada per la crisi econ¨°mica del 2008 i la globalitzaci¨®, ¨¦s l'arrel de molts dels problemes que vivim avui dia.

El conflicte entre Catalunya i Espanya ha bloquejat el conjunt de les institucions. En els ¨²ltims cinc anys, mentre el m¨®n es prepara per abordar grans reptes globals, el proc¨¦s independentista s'ha convertit en un forat negre que impedeix qualsevol debat alternatiu. Aix¨ª ha passat a Catalunya, on l'acci¨® del Govern de la Generalitat ha estat inexistent. Al Parlament han desaparegut les sessions de control al Govern i nom¨¦s s'han fet aquells debats relacionats amb la independ¨¨ncia o la propaganda de Junts pel S¨ª i la CUP.

A Barcelona els socialistes hem intentat protegir la ciutat d'aquesta par¨¤lisi. Els reptes socials i econ¨°mics s¨®n prou importants per no sucumbir al monotema independentista. Els ciutadans de Barcelona es mereixen un govern que es faci c¨¤rrec dels problemes reals de la ciutat, un govern que, en definitiva, governi. Ho hem intentat durant aquest any i mig en qu¨¨ el pacte entre socialistes i comuns va provar de situar Barcelona al centre de les prioritats. Malgrat la bona valoraci¨® ciutadana, en els ¨²ltims mesos Barcelona s'ha convertit en l'objectiu dels sobiranistes. En poc temps s'han succe?t anul¡¤lacions de plens que tractaven d'urbanisme o comer? i s'han substitu?t per convocat¨°ries de plens extraordinaris que tenien com a ¨²nic objectiu donar continu?tat al full de ruta independentista. Una din¨¤mica de blocs que no ofereix espai per a la pluralitat ni els reptes de la ciutat. Una din¨¤mica de blocs que s'ha imposat a Barcelona davant del canvi de rumb de Barcelona en Com¨² i l'acostament d'Ada Colau a les forces independentistes. Amb la sortida dels socialistes es posa fi a un govern progressista que oferia una alternativa des de l'esquerra a l'atzucac en qu¨¨ estem atrapats.

Amb aquesta decisi¨® Barcelona s'allunya del cam¨ª que han empr¨¨s ciutats globals com Nova York, Londres o Par¨ªs. En un m¨®n on l'auge dels nacionalismes i els populismes ha dominat les din¨¤miques nacionals, les ciutats han esdevingut els baluards de la pluralitat i el cosmopolitisme. A les ciutats viu la meitat de la poblaci¨® mundial, es produeix el 65% del PIB i el 70% de les emissions de CO₂ del planeta. A les ciutats es concentren els principals problemes del nostre temps. Les ciutats s¨®n, en paraules de Zygmunt Bauman, el contenidor dels problemes del m¨®n, per¨° tamb¨¦ de les seves solucions.

Avui la sobirania d'un pa¨ªs no es mesura nom¨¦s per la seva mida o el control de les fronteres. Al segle XXI la sobirania es mesura tamb¨¦ per la competitivitat d'un territori. En aquests termes, Catalunya ¨¦s avui menys sobirana que ara fa 12 mesos, despr¨¦s que el proc¨¦s d'independ¨¨ncia s'hagi endut les seus socials de grans i mitjanes empreses, la reputaci¨® internacional i la percepci¨® sobre la seguretat jur¨ªdica que regula els entorns econ¨°mics. Barcelona n'ha patit els efectes en el turisme, la cultura, el comer? o l'Ag¨¨ncia Europea de Medicaments.

Haur¨ªem d'haver protegit Barcelona, com els alcaldes de Nova York o Chicago van fer davant de la retirada de Donald Trump del comprom¨ªs de Par¨ªs pel canvi clim¨¤tic, o com Sadiq Khan a Londres defensant la perman¨¨ncia del Regne Unit a la Uni¨® Europea.

Barcelona ¨¦s prou important per fer valer la seva pr¨°pia veu. No nom¨¦s per protegir els interessos dels seus ciutadans, sin¨® tamb¨¦ per oferir una alternativa davant dels qui ens han portat a aquesta situaci¨®. La desaparici¨® de la veu de Barcelona en el debat pol¨ªtic dominant a Catalunya ha ajudat al nacionalisme a estendre's ¨¤mpliament sense un relat urb¨¤ alternatiu. Per aix¨° defenso una Barcelona oberta davant d'un m¨®n que es tanca en si mateix. Defenso una Barcelona que traci el seu cam¨ª sense fer seguidisme, amb veu pr¨°pia i projectes de lideratge global. Aix¨ª es va construir aquesta ciutat durant 30 anys, i aix¨ª pot i s'ha de tornar a construir.

Jaume Collboni ¨¦s president del Grup Socialista a l'Ajuntament de Barcelona.