Elsa Artadi, l¡¯estratega de Puigdemont surt de l¡¯ombra

Fa amb prou feines sis anys Elsa Artadi (Barcelona, 1976) aterrava a la pol¨ªtica catalana. Ho feia de la m¨¤ de l'economista Andreu Mas-Colell, a qui Artur Mas va confiar la tasca de redre?ar una Hisenda pr¨¤cticament fallida. Amb 35 anys, amb un brillant curr¨ªculum, Artadi es va integrar en un petit equip de col¡¤laboradors que acompanyava sempre Mas-Colell. El seu rostre es va donar a con¨¨ixer quan se li va encomanar la posada en marxa del sorteig de la Grossa de Cap d'Any, la loteria nadalenca de la Generalitat. Per¨° aquest grapat d'aparicions p¨²bliques no va truncar una feina a l'ombra ¡ª"de formigueta", diuen els que han treballat amb ella¡ª que va prosseguir quan Carles Puigdemont li va encarregar la coordinaci¨® dels departaments. Malgrat l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®, Artadi segueix amb el seu c¨¤rrec i sou, de 82.209,94 euros anuals. I aix¨° malgrat ser una estreta col¡¤laboradora de Puigdemont, la persona que li ha demanat passar del sottogoverno a ser l'estratega de la campanya del partit del president cessat.

Des que va entrar al primer govern de Mas, Artadi havia mantingut un perfil baix. "S'asseia en una de les taules del Parlament, amb els alts c¨¤rrecs i t¨¨cnics de la conselleria. Treia els seus papers i avan?ava en el seu treball sense perdre el fil de qu¨¨ passava a la sala. Si durant la compareixen?a el conseller necessitava alguna dada, la buscava i l'hi passava". Aix¨ª la recorden alguns antics companys de la seva ¨¨poca com a assessora de Mas-Colell. Artadi venia llavors de Mil¨¤, on havia exercit com a professora d'Economia a la Universitat de Bocconi. Llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, Artadi s'havia doctorat a Harvard el 2006 i havia estat assessora del F¨°rum Econ¨°mic de Davos o el Banc Mundial. La seva traject¨°ria encaixava a la perfecci¨® amb la dels membres d'un departament liderat per economistes independents de perfil liberal.

Despr¨¦s de dos anys a la conselleria, Mas-Colell va confiar en Artadi la direcci¨® general de Tributs i Loteries. D'entrada, un departament amb escassa projecci¨® p¨²blica si no hagu¨¦s estat perqu¨¨ aquell any la Generalitat llan?ava la seva loteria de Navidad, la Grossa. D'aquest primer sorteig li va quedar un gust agredol?. En pocs mesos va ser capa? de popularitzar el capgr¨°s que donava imatge al sorteig i va aconseguir una recaptaci¨® que mai va aconseguir igualar. No obstant aix¨°, el primer premi va quedar desert, fet que va desacreditar el sorteig. Artadi va admetre el fiasco. "Va dir que aix¨° no podia tornar a passar va buscar el sistema perqu¨¨ no es repet¨ªs", comenten al seu entorn. Per¨° la seva responsabilitat anava m¨¦s enll¨¤ d'aquest sorteig. Artadi seguia assessorant Mas-Colell i cada vegada assumia m¨¦s tasques de coordinaci¨®, com la dels grups de la Generalitat que analitzaven el finan?ament auton¨°mic o les balances fiscals. Fins que, al final del mandat de Mas, va ser nomenada secret¨¤ria d'Hisenda.

D'Artadi el seu entorn destaca la seva capacitat de treball i la seva entrega, que aconsegueix suportar, diuen, amb les hores que aconsegueix esgarrapar per dedicar a la pr¨¤ctica del ioga, una de les seves passions. Amb aquesta traject¨°ria, en finalitzar el segon mandat Artadi s'havia convertit en una de les persones emergents de l'¨°rbita de Mas malgrat no pert¨¤nyer a l'antiga Converg¨¨ncia. Mas, no obstant aix¨°, no va repetir a la presid¨¨ncia de la Generalitat el gener del 2016 pel veto de la CUP. Al seu lloc, Puigdemont va agafar les regnes de la instituci¨® i va triar Artadi com a coordinadora interdepartamental. No era un c¨¤rrec senzill: requeria posar d'acord un Govern integrat per membres de l'antiga CDC, ERC i independents i que havia de pactar les principals mesures amb la CUP.

El seu paper a l'Executiu del president cessat tornava a ser lluny dels focus p¨²blics. I, no obstant aix¨°, va ser llavors quan va comen?ar la seva traject¨°ria pol¨ªtica. Amb l'enterrament de l'antiga CDC despr¨¦s dels casos de corrupci¨® i la fundaci¨® del PDeCAT, Mas va veure la necessitat d'incorporar a noves cares a la direcci¨® nacional del partit i fins i tot li va encarregar la pon¨¨ncia ideol¨°gica amb la qual la formaci¨® volia ocupar un espai de centre liberal per poder competir amb Esquerra, que seguia agafant-li terreny i amena?ava de substituir a l'antiga CiU com a for?a hegem¨°nica del nacionalisme catal¨¤. No obstant aix¨°, Artadi va haver de deixar la direcci¨® del partit despr¨¦s que els quadres de la formaci¨® no acceptessin excepcions en el r¨¨gim d'incompatibilitats, que impedeix que un membre de la direcci¨® sigui alt c¨¤rrec de la Generalitat i del PDeCAT a la vegada.

Despr¨¦s de l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨®, Artadi va seguir en el seu c¨¤rrec malgrat ser una de les persones de m¨¦s confian?a de Puigdemont. L'expresident va confiar en la coordinadora del Govern la prefectura de la campanya de Junts per Catalunya a pesar que fa unes setmanes va deixar el PDeCAT. A principis de novembre, Artadi va demanar dies de vacances per viatjar a Brussel¡¤les, on amb un redu?t cercle de confian?a de Puigdemont es va tancar a fer trucades a contrarellotge per confeccionar una llista plena d'independents i pol¨ªtics procedents d'altres partits i en la qual la pres¨¨ncia de l'el PDeCAT va quedar desdibuixada, fet que va tornar a causar malestar entre els quadres del partit.

Amb el seu candidat a Brussel¡¤les i els pesos pesants de la llista a la pres¨® preventiva, Artadi ¡ªque est¨¤ de perm¨ªs per campanya¡ª va ser fins aquest dilluns el rostre de la formaci¨® a Catalunya. Haver estat sempre en l'ombra t¨¦ els seus inconvenients. La tamb¨¦ n¨²mero 10 per Barcelona no est¨¤ bregada en l'arena pol¨ªtica, per¨° el seu entorn no dubta de la seva capacitat. "Apr¨¨n de pressa", resumeix.