Bruguera, mem¨°ria obrera

El mite de l¡¯Editorial Bruguera est¨¤ constru?t sobre personatges com Mortadel¡¤lo, Do?a Urraca, Zipi y Zape, V¨¢zquez, El Capit¨¢n Trueno, Cor¨ªn Tellado o Marcial Lafuente Estefan¨ªa. Els herois de la cultura popular que va crear i produir Bruguera s¨®n legi¨® gr¨¤cies a una fam¨ªlia d¡¯empresaris ¡ªels Bruguera¡ª, els seus dibuixants i la m¨¤ d¡¯obra que feia girar la roda. La traject¨°ria dels dibuixants de l¡¯editorial s¡¯ha explicat del dret i del rev¨¦s, fins i tot se n¡¯han fet pel¡¤l¨ªcules, per¨° de les perip¨¨cies del dia a dia de l¡¯empresa, amb una plantilla que va arribar a 1.600 persones, els mitjans nom¨¦s se¡¯n va fer ress¨° amb la crisi i el conflicte sindical que va liquidar l¡¯editorial el 1986. Ara un projecte del centre d¡¯estudis Observatori de Vallcarca recupera la mem¨°ria obrera de la Bruguera en forma d¡¯arxiu documental i audiovisual... consultable a Internet.

Els pilars del webdoc Bruguera Obrera s¨®n els arxius de l¡¯empresa, dels sindicats ¡ªen concret, la revista sindical Nuestra Uni¨®n¡ª i entrevistes amb 16 treballadors i hereus de la fam¨ªlia. Bona part de la feina de l¡¯equip comandat per Albert Caballero s¡¯ha desenvolupat en un espai f¨ªsic, el Centre C¨ªvic del Coll, on es conserva la mem¨°ria ve?nal i treballadora de Bruguera. A partir del vincle amb el barri, el webdoc fila una narraci¨® sobre com era la vida laboral a l¡¯empresa entre principis dels seixanta i la seva desaparici¨® als vuitanta. El projecte fa un breu resum hist¨°ric des de la fundaci¨® el 1910 de l¡¯editorial amb el nom d¡¯El Gato Negro, que va mantenir fins al final de la Guerra Civil. La recuperaci¨® econ¨°mica espanyola dels seixanta va esperonar el moment de gran creixement de Bruguera, quan s¡¯inicia la hist¨°ria del projecte de l¡¯equip de l¡¯Observatori de Vallcarca.

El webdoc explica que Bruguera era una empresa inusual, ¡°l¡¯aristocr¨¤cia de la classe obrera de Barcelona¡±, segons explica Enric Rodr¨ªguez, que va entrar a Bruguera el 1974 com a adjunt de la direcci¨® editorial. Bruguera Obrera intercala nombrosos articles de la revista Nosotros, el mitj¨¤ de comunicaci¨® intern de l¡¯empresa que, a m¨¦s d¡¯informar de q¨¹estions corporatives, o de novetats socials dels companys de feina, tamb¨¦ tenia una finalitat pedag¨°gica.

Alguns dels documents de Nosotros s¨®n remarcables per qui els escriu. El llegendari periodista i guionista de c¨°mics Armando Mat¨ªas Guiu va escriure l¡¯abril del 1973 el text corporatiu Una jornada laboral a l¡¯Estudi Revistes: ¡°L¡¯Estudi Revistes de Camps i Fabr¨¦s ¨¦s una mena de laboratori misteri¨®s on entren muntanyes ingents de p¨¤gines d¡¯historietes, nom¨¦s amb dibuixos, que sent molt ¨¦s poc, i surten transformades en p¨¤gines acabades, retolades, mesurades, expurgades, retocades, a punt de sotmetre-les a tractament offset per a la seva edici¨®. Buscant un s¨ªmil de conte infantil ¡ªles revistes s¨®n juvenils¡ª, diria que ¨¦s el cl¨¤ssic ogre que s¡¯alimenta constantment de p¨¤gines, amb gana insaciable¡±.

Camps i Fabr¨¦s ¨¦s el carrer de Gr¨¤cia on Bruguera tenia la direcci¨®, la redacci¨® i els estudis gr¨¤fics, no gaire lluny del cor del grup a Vallcarca, on l¡¯editorial va arribar a tenir vuit edificis, segons recomptes de Caballero. Mat¨ªas Guiu feia una narraci¨® period¨ªstica, entrevistant els empleats al seu lloc de treball a Camps i Fabr¨¦s:

¡°Esperanza, una noia morena de grans ulls, es passa el dia fument-li a la m¨¤quina:

¡ªQu¨¨ ¨¦s el m¨¦s pesat de la retolaci¨®?

¡ªCalcular les dist¨¤ncies. S¡¯ha d¡¯escriure tot el que diuen els personatges dins d¡¯un globus que, a vegades, ja ve dibuixat a la vinyeta¡±.

Com una col¨°nia industrial

Bruguera era una empresa at¨ªpica, per¨° no nom¨¦s pels seus c¨°mics, tamb¨¦ per les maratons setmanals de dibuixos i novel¡¤les de lectura r¨¤pida a les quals tenien lligats contractualment els autors: Bruguera, i aquesta ¨¦s la tesi principal del treball de Bruguera Obrera, funcionava tamb¨¦ com una col¨°nia industrial. El webdoc pret¨¦n retratar la vida social i laboral d¡¯aquesta col¨°nia, amb el seu espai neur¨¤lgic a Vallcarca. Fins l¡¯entrada en funcionament de les impremtes de Parets del Vall¨¨s, a mitjans dels setanta, la majoria d¡¯empleats de Bruguera eren ve?ns de Vallcarca, el Coll i la Teixonera. Era una empresa paternalista, on fins i tot la resid¨¨ncia familiar estava porta amb porta amb el principal punt de producci¨® al barri. Am¨¨lia Bruguera, neta del fundador Joan Bruguera Teixid¨® i filla del president de l¡¯empresa Francesc Bruguera, explica que a casa seva hi havia una finestra que connectava directament amb les oficines. El dia que va n¨¦ixer, el pare va obrir la finestra, recorda Am¨¨lia, per anunciar als seus treballadors que havia tingut una nena.

Josep Callej¨®n, un dels entrevistats per l¡¯equip de Caballero, ve¨ª del barri, era empleat d¡¯administraci¨® i explica que treballar a Bruguera era ¡°com treballar a casa¡±: Callej¨®n hi va entrar despr¨¦s que ho fessin la seva germana, cosines ¡°i quasi tots els amics del col¡¤legi¡±. Bruguera Obrera ¨¦s una successi¨® de testimonis que consoliden aquesta idea de l¡¯empresa com una col¨°nia, i destaca el fet que Bruguera tingu¨¦s convenis de formaci¨® amb dues escoles del barri. Per aix¨°, sovint els treballadors hi entraven essent menors d¡¯edat: Pedro Escalona va entrar amb 15 anys a la filial impressora Belgraf; i Trini Solera va guanyar-se amb 17 anys una pla?a al departament d¡¯inform¨¤tica perqu¨¨ havia estudiat taquimecanografia a Terol. Solera ¨¦s nascuda a Tejadillos (Conca) i va accedir a Bruguera perqu¨¨ abans la fam¨ªlia la va enviar a viure a casa d¡¯una parenta del poble que tenia el pis a tocar de la central de l¡¯editorial del carrer de M¨®ra la Nova.

Milions d¡¯espanyols han crescut amb les historietes que publicava Bruguera i, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯enginy dels seus il¡¤lustradors i guionistes, les an¨¨cdotes sobre els ¨¤lbums de c¨°mics tamb¨¦ floreixen entre les viv¨¨ncies dels treballadors. Escalona explica que va iniciar la seva traject¨°ria a Belgraf quan s¡¯estava fent la transici¨® de les portades d¡¯El Capit¨¢n Trueno en blanc i negre a quatre colors.

Joan Meseguer, empleat des del 1967 al departament conegut com ¡°el cerebro electr¨®nico¡± ¡ªnom que prov¨¦ de la introducci¨® de l¡¯¨²s d¡¯ordinadors per a les feines d¡¯administraci¨® i comptabilitat¡ª, escriu per al webdoc una s¨¨rie de perfils biogr¨¤fics de companys seus, entre els quals crida l¡¯atenci¨® la hist¨°ria de Josep Guerrero, un murci¨¤ que va comen?ar a treballar-hi amb 13 anys i que oferia als seus companys cursos gratu?ts de catal¨¤, idioma que va aprendre de forma autodidacta, segons el relat de Meseguer, conservant sempre el primer llibre que va comprar als Encants, un diccionari castell¨¤-catal¨¤.

El n¨²mero de Nosotros d¡¯octubre del 1968 oferia dades b¨¤siques sobre el funcionament del ¡°cerebro electr¨®nico¡± i introdu?a els treballadors en coneixements elementals sobre els ordinadors: ¡°Potser els m¨¦s informats tinguin alguna noci¨® del fant¨¤stic avenir que espera a la humanitat en aquest camp de l¡¯electr¨°nica. Nosaltres tenim not¨ªcia que l¡¯experimentat Marvin Minsky, professor del fam¨®s Institut de Tecnologia de Massachusetts, ha dit recentment que d¡¯aqu¨ª trenta anys existiran m¨¤quines d¡¯aquest tipus d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia equivalent a la de l¡¯home i capaces de comprendre el llenguatge i de dialogar amb ell¡±. L¡¯article descrivia la computadora que tenia Bruguera, un model General Electric 115. L¡¯editorial oferia cursos de formaci¨® en diversos ¨¤mbits, tamb¨¦ en inform¨¤tica, i Meseguer evoca els seminaris d¡¯aprenentatge de sistemes inform¨¤tics que Bruguera finan?ava a la delegaci¨® de la multinacional nord-americana Honeywell a l¡¯actual edifici del Deutsche Bank del passeig de Gr¨¤cia.

Bruguera tenia els trets d¡¯una col¨°nia industrial per la concentraci¨® de vida personal-professional entorn dels centres de producci¨® i pels serveis amb els quals la companyia prove?a els treballadors. Bruguera tenia un servei m¨¨dic actiu 24 hores, format per dos torns d¡¯un metge i una infermera, i una ambul¨¤ncia a la porta sempre preparada per traslladar urg¨¨ncies. Els treballadors passaven una revisi¨® semestral i diversos testimonis conten a Bruguera Obrera que gr¨¤cies al servei m¨¨dic de l¡¯empresa no necessitaven passar per la consulta de cap altre metge ni m¨²tua. Els metges vivien al mateix edifici, i aquest era conegut com ¡°la Torre dels Metges¡±.

El m¨®n de Bruguera tenia el seu mapa geogr¨¤fic i els seus vincles emocionals, que traspassaven les oficines, els estudis i les impremtes. El Club Bruguera era el rovell de la vida social de la plantilla. Era una torre i un camp del Coll que va comprar l¡¯empresa amb l¡¯objectiu d¡¯enfortir la comunitat: obert per a empleats i familiars, hi havia una biblioteca ¡ªuna de les infermeres n¡¯era la bibliotec¨¤ria¡ª, descomptes per a les publicacions del grup, un menjador amb ¨¤pats a un preu econ¨°mic i equips masculins i femenins de futbol i de b¨¤squet. Fins i tot, hi havia programes de visites culturals i excursions arreu de Catalunya ¡ªFrancesc Buguera finan?ava alguns viatges i arrib¨¤ a comprar tendes de campanya per als treballadors que no en tinguessin¡ª i un auditori per a la companyia de teatre de l¡¯empresa, per¨° tamb¨¦ l¡¯utilitzaven artistes que hi actuaven, de Los Sirex a dansa cl¨¤ssica. Per Reis, l¡¯empresa comprava regals per als nens dels treballadors i s¡¯organitzava una recepci¨® de Ses Majestats per a les fam¨ªlies.

Tot plegat feia de Bruguera una ¡°aristocr¨¤cia obrera de Barcelona¡±. Les condicions laborals, per¨°, s¨®n motiu de veus oposades entre els testimonis que apareixen a Bruguera Obrera. Hi ha antics empleats que lloen les condicions laborals, i en la mateixa mesura hi ha veus que critiquen l¡¯explotaci¨® laboral que patien. Les relacions d¡¯escanyament contractual dels dibuixants de Bruguera s¨®n prou conegudes i van esclatar en diverses ocasions; el cas m¨¦s evident va ser la marxa el 1957 de cinc dibuixants de la casa ¡ªEscobar, Cifr¨¦, Giner, Pe?arroya i Conti¡ª per fundar la revista T¨ªo Vivo, que tres anys m¨¦s tard va ser comprada per Bruguera. Sobre aquella revolta va publicar Paco Roca el 2013 el c¨°mic El invierno del dibujante.

Un dels testimonis m¨¦s colpidors de Bruguera Obrera ¨¦s el de Ram¨®n L¨®pez, 25 anys d¡¯operari de les m¨¤quines d¡¯enquadernaci¨® ¡ªels seus dos germans tamb¨¦ treballaven a Bruguera¡ª, que rememora torns a la planta de Parets que comen?aven divendres a les sis del mat¨ª i acabaven diumenge a les dues de la tarda, o que sovint feia jornades dobles, de les sis del mat¨ª a les deu de la nit.

Maratons d¡¯hores extres

Paco Hern¨¢ndez, un dels membres m¨¦s combatius d¡¯OITEBSA ¡ªel sindicat majoritari de treballadors de Bruguera¡ª, assegura que ¡°les condicions eren p¨¨ssimes; la gent, per poder sobreviure, pagar la hipoteca i poca cosa m¨¦s, havia de fer cinc hores extres di¨¤ries¡±, amb una jornada setmanal de 44 hores. Merc¨¨ Vives explica que podien fer hores extres a casa i que en ocasions en feia m¨¦s que l¡¯horari establert per contracte, un extrem que li va generar greus crisis nervioses. Ceferina Bustos, 22 anys enquadernant, recorda que va comprar-se el pis fent hores extres als matins a la secci¨® de manipulats, preparant n¨²meros de Mortadelo i T¨ªo Vivo.

Caballero constata que Bruguera Obrera recull una diverg¨¨ncia de parers que poden semblar contradictoris, tot i que considera que Bruguera s¨ª que era un lloc on ¡°estava molt b¨¦ treballar, dins del sector de les arts gr¨¤fiques¡±. Aix¨ª ho corroboren Carme Ferrer i ?ngela Valero. ¡°El conveni col¡¤lectiu era el m¨¦s avan?at de Barcelona, ten¨ªem cinc pagues extres l¡¯any¡±, afegeix Josep Callej¨®n. ¡°La gent estava contenta, per¨° amb una bena als ulls. Que s¡¯hi estigu¨¦s b¨¦ no vol dir que no s¡¯hi pogu¨¦s estar millor¡±, diu Rodr¨ªguez. Amb l¡¯arribada de la democr¨¤cia i la legalitzaci¨® dels sindicats, els salaris arriben a doblar-se, tamb¨¦ perqu¨¨ part de la remuneraci¨® ¨¦s en negre, segons Rodr¨ªguez.

Bruguera era una editorial excepcional perqu¨¨ cobria tot el proc¨¦s de negoci, des de la creaci¨®, la producci¨®, la comercialitzaci¨®, la distribuci¨® o l¡¯exportaci¨® a l¡¯Am¨¨rica Llatina. La planta de Parets del Vall¨¨s va ser la c¨²spide de Bruguera, per¨° tamb¨¦ la seva llosa quan l¡¯empresa va fer suspensi¨® de pagaments el 1982 i liquidada el 1986. Aquells quatre anys van ser un per¨ªode de conflicte sindical permanent, amb moments de tensi¨® extraordin¨¤ria, alguns apuntats per Hern¨¢ndez a Bruguera Obrera, com ara una assemblea de treballadors al cine Princesa en qu¨¨ els delegats d¡¯OTEIBSA, CCOO i UGT van arribar a enfrontar-se llan?ant-se peces de les butaques, o la famosa ocupaci¨® de la seu barcelonina del Banc de Cr¨¨dit Industrial ¡ªentitat p¨²blica, propiet¨¤ria de facto de l¡¯empresa pr¨¨via a la liquidaci¨®¡ª que va acabar amb un incendi a l¡¯arxiu.

La hist¨°ria de Bruguera va finalitzar l¡¯agost de 1986 amb un desallotjament, que va durar 72 hores, per part de la Gu¨¤rdia Civil de l¡¯¨²ltim centenar de treballadors que continuaven tancats dins les instal¡¤lacions de Parets. Els seus personatges van continuar sent publicats per Ediciones B, per¨° el m¨ªtic segell del gat negre ja havia perdut les seves set vides.

Un gegant aixecat per un republic¨¤ en temps de Franco

Bruguera va ser fundada el 1910 per Joan Bruguera Teixid¨®, despr¨¦s de reconvertir l'editorial Progreso ¡ªque havia constitu?t el 1908¡ª en El Gato Negro. L'editorial va estar lligada a Vallcarca des dels seus inicis perqu¨¨ Bruguera Teixid¨® s'hi va instal¡¤lar buscant els aires purs de Collserola, segons Albert Caballero, responsable del projecte Bruguera Obrera. Des de les altures de Barcelona va impulsar dues revistes de c¨°mic cabdals per a la cultura popular espanyola, TBO ¡ªnascuda el 1917 i comprada per Bruguera el 1986¡ª i Pulgarcito¡ªel 1921.

Bruguera Teixid¨® va morir el 1933 i els seus dos fills, Pantale¨® i Francesc Bruguera Gran¨¦, van fer-se c¨¤rrec d'El Gato Negro. Francesc Bruguera era un home de fortes conviccions republicanes. Va combatre com a voluntari a la Guerra Civil en un batall¨® anarquista i va assolir el rang de comandant. Acabat el conflicte, Bruguera va ser empresonat en un camp de concentraci¨® de Val¨¨ncia. Durant la postguerra, l'empresa va guanyar-se la fama "de rojos" perqu¨¨ Francesc Bruguera va utilitzar-la per fer retornar exiliats republicans, a qui contractava amb qualsevol pretext, segons la informaci¨® de Bruguera Obrera.

Els germans Bruguera van enterrar el 1939 el nom d'El Gato Negro per trencar amb l'¨¨poca pr¨¨via al franquisme i facilitar la relaci¨® amb les autoritats de la dictadura. Caballero destaca que l'adaptaci¨® als nous temps va reeixir i Bruguera, per la seva condici¨® d'empresa que superava la separaci¨® de classes, va ser nomenada empresa model del r¨¨gim a principis de la d¨¨cada dels setanta. Pablo Vicente, autor del darrer llibre que s'ha publicat sobre l'editorial, Auge y ca¨ªda de una historieta (editorial L¨¦eme), assegura que Francesc Bruguera va salvar-se el 1939 de ser afusellat per la mediaci¨® d'un familiar. "L'editorial va permetre que exist¨ªs un sindicat anarquista clandest¨ª dins l'empresa, el conveni col¡¤lectiu amb els treballadors era el millor dins del sector editorial, el dia de la mort de Franco es va deixar que els treballadors sortissin una hora abans", va explicar Vicente el 2016 a Diario 16.

La producci¨® de t¨ªtols i personatges que va generar Bruguera ¨¦s ingent i va ser l'empresa editorial m¨¦s gran d'Espanya, com va apuntar l'historiador Jaume Vidal al documental de TV3 Hist¨°ries de Bruguera. Poques marques han marcat tantes generacions i de manera tan massiva com Bruguera. ?s el que va batejar i teoritzar Terenci Moix el 1968 com "l'Escola Bruguera": una historieta amb trets comuns d'humor tronat i alhora intel¡¤ligent, amb protagonistes exagerats i esperp¨¨ntics que transiten per la vida quotidiana i costumista. Per¨° Bruguera no van ser nom¨¦s Mortadel¡¤lo i Filem¨®, Carpanta, V¨¢zquez, La familia Cebolleta, Las Hermanas Gilda, Don P¨ªo i dotzenes de noms il¡¤lustrats m¨¦s: Bruguera tamb¨¦ va aportar col¡¤leccions de cromos m¨ªtiques i, sobretot, novel¡¤les de consum de masses a partir de la filial BolsiLibro, amb els roman?os de Cor¨ªn Tellado i els westerns de Marcial Lafuente Estefan¨ªa com a estrelles incontestables. A finals dels seixanta, Bruguera va crear el segell Libro Amigo que va acostar al gran p¨²blic, en edicions de butxaca, cl¨¤ssics universals, assajos, llibres d'hist¨°ria o novetats d'autors com Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez. Tot un gegant.