Atemptat a la Rambla a les 17.00

Quan faltaven deu minuts per a les cinc de la tarda del 17 d¡¯agost, Younes Abouyaaqoub, de 22 anys, va envestir amb una furgoneta blanca a tothom que va trobar en el seu cam¨ª. Els crits van ressonar pel centre i van anar seguits de tres estampides. La por a morir va fer que la gent corregu¨¦s terroritzada i buid¨¦s el passeig m¨¦s internacional de Barcelona: la Rambla. Younes va matar 14 persones i en va ferir un centenar, de m¨¦s de 30 nacionalitats. Despr¨¦s va fugir a peu fins a la zona universit¨¤ria de l¡¯avinguda Diagonal, on va robar el cotxe a Pau P¨¦rez i el va matar a ganivetades. Ja de matinada, cinc membres m¨¦s del grup van intentar cometre una altra massacre a Cambrils. Van tenir temps d¡¯assassinar una dona abans de caure morts pels trets dels Mossos.

M¨¢s informaci¨®n

Monopolitzats pel proc¨¦s

Les dotze m¨¦s sonades

El 2017 acaba com l¡¯any en qu¨¨ Barcelona (i Cambrils) va patir el seu temut atemptat terrorista gihadista. Un atac que molts creien que succeiria, un dia qualsevol, a qualsevol hora. Quatre mesos despr¨¦s, ja gaireb¨¦ ning¨² se¡¯n recorda. Els atemptats ja no s¨®n objecte de debat p¨²blic, i els pol¨ªtics no se¡¯ls tiren pel cap (sortosament). Nom¨¦s tornen de tant en tant, com quan el CNI va admetre contactes puntuals amb l¡¯imam Abdelbaki es Satty, que suposadament va arribar a Ripoll i va saber conv¨¨ncer uns joves que tenien un objectiu millor que viure la vida: matar-se matant per reivindicar un nou califat.

L¡¯¨²ltima v¨ªctima dels terroristes va rebre l¡¯alta tres mesos despr¨¦s dels atacs, amb total discreci¨® medi¨¤tica. De quina nacionalitat eren els morts? No ¨¦s una pregunta f¨¤cil de respondre, un cop arribat l¡¯oblit dels quatre mesos. L¡¯Ajuntament de Barcelona ha obert un proc¨¦s participatiu per decidir de quina manera es pot honorar les v¨ªctimes a la Rambla. L¡¯Ajuntament de Cambrils va aprovar erigir un monument al port de la ciutat. A tots dos llocs encara esperen, per¨° enlloc pregunten gaire. Ha calgut guarir les ferides de seguida. Els atemptats es van cometre nom¨¦s un mes i mig abans de la celebraci¨® del refer¨¨ndum il¡¤legalitzat. L¡¯actualitat s¡¯ha endut l¡¯atac pel desaig¨¹e i nom¨¦s ha deixat espai per als pol¨ªtics presos i la Catalunya dividida.

Fa quatre mesos nom¨¦s, o potser fa ja quatre mesos, i tenim poques respostes. Quin mecanisme va fallar perqu¨¨ uns joves de Ripoll, aparentment integrats, optessin per matar i matar-se? Potser Dris Oukabir o Mohamed Houli Chemla, tots dos vius i a la pres¨®, podran algun dia donar m¨¦s claus. Per¨° no nom¨¦s de com es van organitzar els atacs (pura improvisaci¨®, sembla), sin¨® del perqu¨¨: per qu¨¨ el projecte su?cida d¡¯un imam va semblar atractiu a aquella colla jove d¡¯amics i germans occidentals i globalitzats?

I els cossos policials, han parlat entre ells quatre mesos despr¨¦s? Potser s¨ª, per¨° les respostes encara no s¡¯han socialitzat. Es van coordinar degudament? Es van menystenir certes informacions? Per qu¨¨ no es va saber veure qu¨¨ s¡¯estava cuinant a Alcanar? Es va disparar a matar contra els terroristes o se¡¯ls va matar perqu¨¨ no hi havia m¨¦s opci¨®? L¡¯actuaci¨® dels Mossos durant els atemptats va ser objecte d¡¯enveges revengistes posteriors? I les pilones? Haurien pogut evitar alguna cosa abans de l¡¯atemptat? Serviran d¡¯alguna cosa ara? S¨®n moltes preguntes que ja no arriben a temps al 2017, un any esgotador, que finalment s¡¯acaba. I que segurament no passar¨¤ a la hist¨°ria com l¡¯any que Barcelona (i Cambrils) va patir un atemptat terrorista gihadista. I ¨¦s que han passat tantes coses...