Gran dibuix, gran text

Fa poc a Barcelona, se celebrava la Setmana de l¡¯?lbum. En un dels actes, una autora va dubtar sobre si els ¨¤lbums sense text que elaborava se¡¯ls podia anomenar literatura. I aquest dubte es podria aplicar a alguns exemplars que se salven per la magnific¨¨ncia del dibuix, per¨° que no tenen una hist¨°ria i un text m¨ªnimament literaris al darrere. L¡¯ess¨¨ncia de l¡¯anomenat llibre ¨¤lbum ¨¦s la uni¨® de tots els seus elements per narrar una hist¨°ria i fer-la arribar amb for?a al lector. Un objectiu summament literari. En el paisatge que el boomdel llibre ¨¤lbum ha dibuixat, hi trobem tamb¨¦ exemplars descompensats a l¡¯inrev¨¦s, amb il¡¤lustracions disposades com quadres, per¨° acompanyades d¡¯una hist¨°ria narrada amb mestria. Tamb¨¦, exemplars paradigm¨¤tics on autors de primera l¨ªnia ¡ªguanyada a base d¡¯una traject¨°ria continuada!¡ª s¨®n units pels editors ¡ªque hi tenen un paper cabdal¡ª per elaborar un producte total que excel¡¤leixi. ?s el cas de les dues obres seg¨¹ents.

Susanna Isern, amb un ventall divers d¡¯¨¤lbums publicats els darrers temps ¡ªpodr¨ªem destacar El moment perfecte (La Fragatina, 2015) o Aix¨° no ¨¦s una selva (Flamboyant, 2017)¡ª, ofereix Nou maneres de no trepitjar un bassal, cat¨¤leg de com enfrontar-se a un bassal amb un vestit i unes sabates noves. A cada doble p¨¤gina, una de les nou formes ¨¦s descrita al detall tant pel text com per la il¡¤lustraci¨®, amb un final esclatant al qual es dediquen algunes p¨¤gines m¨¦s. Una hist¨°ria de ficci¨®, amb plantejament de no-ficci¨®, que connecta amb l¡¯ess¨¨ncia de la infantesa. El llibre t¨¦ unes mides generoses que donen espai per esplaiar-se a les imatges de Maria Gir¨®n, una il¡¤lustradora que, en poc temps, ha assolit un lloc en l¡¯imaginari dels lectors. De la seva proposta destaquen uns espais nets on situa uns personatges gaireb¨¦ fotogr¨¤fics. La seva conviv¨¨ncia amb aquests espais i, especialment, les excel¡¤lents configuracions de les dobles p¨¤gines, els apropen al lector, amb una for?a tan poderosa que alguns d¡¯ells s¡¯han escapat dels llibres per viure una vida pr¨°pia i esdevenir virals. Com ara els d¡¯Inseparables (Tramuntana, 2015), o els de La meva troballa (Tramuntana, 2016).

Isern ha esdevingut especialista a escriure i compondre guions per a llibres ¨¤lbum, i les seves obres tracten temes actuals de manera enginyosa. El cas d¡¯Eul¨¤lia Canal ¨¦s diferent. Des que escriu, ha ofert algunes de les millors novel¡¤les en catal¨¤ per a infants. I en el cas dels ¨¤lbums, L¡¯interrogant gegant ¨¦s el seu segon treball. El primer, Els fantasmes no truquen a la porta (Animallibres, 2016), elaborat amb Roc¨ªo Bonilla, li va valer el premi Cr¨ªtica Serra d¡¯Or i ser tradu?t a diverses lleng¨¹es. Els seus textos flueixen com un conte sense il¡¤lustraci¨®. No s¨®n tan cr¨ªptics ni se¡¯ls entreveu tant l¡¯estructura que suporta les il¡¤lustracions de molts ¨¤lbums, i contenen un to m¨¦s literari, amb met¨¤fores tan belles com ¡°un soroll que gratava el cel els va esgarrapar les orelles¡±. S¨®n contes que permeten una lectura en veu alta i que generen imatges magn¨ªfiques que fan que, en definitiva, tampoc es noti la difer¨¨ncia amb altres ¨¤lbums.

A L¡¯interrogant gegant ens presenta tres infants que surten a passejar per la muntanya. Un senyal dibuixat a la neu, aparentment a l¡¯atzar, evitar¨¤ que el seu poble sigui bombardejat per un avi¨®, amb els dos pilots del qual viuran una petita aventura.

Una hist¨°ria breu que flueix amb enorme naturalitat i que fuig dels temes m¨¦s habituals del llibre ¨¤lbum. Compta amb les il¡¤lustracions de Sebasti¨¤ Serra, autor bregat amb treballs aqu¨ª i arreu, i del qual es pot destacar Bestiari salvatge d¡¯estar per casa (El Cep i la Nansa, 2016). Ell dota L¡¯interrogant gegant d¡¯unes imatges din¨¤miques que transmeten una calidesa enorme enmig del fred del paisatge que envolta els protagonistes. Aix¨ª, doncs, dos t¨ªtols que descriuen de meravella el concepte de llibre ¨¤lbum.