Barcelona, de gall a pardal

El diumenge 7 de juliol de 1918, unes 200.000 persones acaben anant al lluny¨¤ Montju?c a fer una mena de visita d¡¯obres per constatar els progressos de la futura Exposici¨® Internacional, iniciades ja tres anys abans per a un projecte que el consistori arrenc¨¤ el 1913. L¡¯encara ben inh¨°spita muntanya estava a vessar de gent. I aix¨° que no hi havia gaires motius per estar engrescat; per exemple, no feia ni un mes, el 9 de juny, que s¡¯havia descobert per qu¨¨ hi havia tant de submar¨ª alemany a prop del port i a tot el litoral catal¨¤, tot provocant l¡¯enfonsament de diversos vaixells mercants: segons denunciava el diari anarquista Solidaridad Obrera, all¨° era fruit de la tasca de Manuel Bravo Portillo, cap superior de la policia de Barcelona, espia a sou dels pa?sos de la Triple Alian?a. Ho feia en les hores mortesque li deixava la seva altra funesta tasca al davant de policies corruptes i pistolers, a sou de la patronal, que assassinaven sindicalistes des de l¡¯organitzaci¨® Banda Negra. Un proc¨¦s de pistolerisme d¡¯acci¨® i reacci¨® que, dos anys despr¨¦s, el 1920, provocaria 22 morts nom¨¦s el novembre. El darrer dia del mes, en sortir de casa seva a Balmes, 26, l¡¯advocat laboralista Francesc Layret queia en un bassal de sang fruit de set bales al cap.

Abans havia esclatat, el 1919, la vaga de La Canadenca, 45 dies de dur¨ªssim pols entre la patronal i el Govern amb els treballadors, 3.000 dels quals aniran, encadenats, cap a Montju?c, i alhora es reactivar¨¤ el reaccionari Sometent (8.000 homes armats) per controlar els aldarulls dels qui havien vist, entre 1910 i 1920, com els productes b¨¤sics (pa i carb¨®, sobretot) havien doblat de preu, en el mateix per¨ªode en qu¨¨ havia nascut el concepte de nou-ric. Tots dos fen¨°mens oposats eren fruit del mateix: l¡¯efecte de la neutralitat espanyola a la Gran Guerra, que port¨¤ a Barcelona unes 60.000 persones provinents d¡¯Europa i un ambient de disbauxa (music-halls, coca?na, espies...) que nom¨¦s afegia sal a la ferida de les difer¨¨ncies socials.

Aquesta d¨¨cada de la Barcelona que ¨¦s capa? de construir el mateix 1911, a Montju?c, la f¨¤brica Casarramona com a signe del pas del modernisme al noucentisme, per¨° tamb¨¦, i a l¡¯altra punta, a Gr¨¤cia, la ben modernista Casa Fuster de Puig i Cadafalch; que veu n¨¦ixer el 1914 El Sport, la tercera pla?a de toros (que mutar¨¤ en la Monumental el 1916); que acull l¡¯eclosi¨® dels grans magatzems (els m¨ªtics Can Damians o El Siglo); que quasi triplica en quatre anys (1909-1913) el parc automobil¨ªstic (de 400 cotxes a m¨¦s de mil); que gr¨¤cies al proc¨¦s d¡¯electrificaci¨® envia 1,6 milions de telegrames (un 450% m¨¦s que l¡¯anterior 1910), o que ha d¡¯enterrar 2.036 persones per una epid¨¨mia de tifus fruit del mal estat de les canonades d¡¯aigua (1914), ¨¦s una ciutat francament esquizofr¨¨nica, tal com recull amb profusi¨® de dades i imatges l¡¯estudi¨®s i dissenyador gr¨¤fic R¨°mul Brotons a La ciutat neutral. Barcelona 1911-1920 (Albert¨ª Editor / Ajuntament de Barcelona).

En la quarta entrega del particular fris de l¡¯evoluci¨® social i urban¨ªstica de la ciutat que inici¨¤ amb La ciutat captiva. Barcelona 1714-1860, Brotons fa surar la dicotomia arreu: la Lliga Regionalista acabar¨¤ conquerint la molt lluitada a Madrid Mancomunitat, com tamb¨¦ l¡¯Ajuntament, fins llavors controlat pels f¨¤cilment corruptibles lerrouxistes (¡°la colla de la gana¡±, els van batejar), i a la fi la majoria catalana a les Corts, per acabar entrant el 1917 en un govern de concentraci¨® a Madrid, tot dinamitant l¡¯Assemblea de Parlamentaris que lluitaven per l¡¯estatut d¡¯autonomia.

De trastorns tamb¨¦ n¡¯hi havia a peu de carrer. Espanya era oficialment neutral, per¨° grups german¨°fils recorrien els quioscos de la Rambla amena?ant-los si exhibien publicacions amb caricatures contr¨¤ries a la Triple Alian?a. I les autoritats no deien res d¡¯un acte en benefici de la Creu Roja alemanya i austr¨ªaca, mentre que el mateix dia (7 de febrer de 1915) prohibien un m¨ªting del Partit Radical en suport de B¨¨lgica, que acab¨¤ amb c¨¤rregues policials. Sota el pretext d¡¯evitar confrontacions, es decret¨¤ que els diaris deixessin de posar pissarres al carrer amb les ¨²ltimes not¨ªcies del front o que es passessin noticiaris als cinemes. M¨¦s d¡¯un empresari catal¨¤ que abastia Fran?a o Anglaterra reb¨¦ la visita d¡¯incontrolats; a algun, fins i tot, li cost¨¤ la vida.

A la Barcelona que el 3 de desembre de 1913 don¨¤ per acabada la traum¨¤tica obertura de la Via Laietana iniciada cinc anys abans, en la qual es denunciaven assalts al carrer Proven?a (entre el passeig de Gr¨¤cia i la Diagonal) fruit del seu des¨¨rtic despoblament, o la que rebia el regal d¡¯una elefanta, Julia, gr¨¤cies a la generositat de l¡¯exc¨¨ntric per¨° cordial Mulai Hafid que vivia refugiat a l¡¯Hotel Oriente de la Rambla, les dones anirien guanyat protagonisme. Sempre amb pol¨¨mica, fins i tot amb la cosa m¨¦s n¨ªmia, com ara l¡¯arribada de la faldilla pantal¨®, que els donava m¨¦s llibertat de moviments. ¡°Una manifestaci¨® imb¨¨cil del estat d¡¯esprit dels modistos estrangers¡±, segons criticava la feminista, per¨° conservadora, revista Feminal el febrer de 1911. Molt m¨¦s dram¨¤tic ser¨¤ el paper femen¨ª a les vagues de gener de 1918, on les dones, que patien a casa com ning¨² la inflaci¨® i l¡¯especulaci¨®, assaltaren forns de pa i saquejaren carros de carb¨® i bacall¨¤. Les vaguistes superaven les 22.000: hi hagu¨¦ 265 f¨¤briques tancades. Defensaven la fam¨ªlia de la gana en una ciutat convulsa i esquitxada de morts des de 1911, on la viol¨¨ncia laboral ¡°anava desbocada¡±, com diu Brotons, i amb el record ben viu de la Setmana Tr¨¤gica.

Era la mateixa cosmopolita ciutat que el 1920 inaugurava l¡¯Hotel Ritz (¨²nica no capital d¡¯Estat que en tenia). Per¨° tamb¨¦ era l¡¯urbs que tancava la festa de la d¨¨cada amb la sorollosa fallida del significat Banc de Barcelona: s¡¯havia apostat pel capital especulatiu i oblidat el progr¨¦s industrial. M¨¦s crisi, m¨¦s atur, m¨¦s mis¨¨ria. ¡°Fills meus, el gall de Nadal s¡¯ha convertit en pardal¡±, feia un trist acudit de Picarol a La Campana de Gr¨¤cia del desembre. Resum millor, impossible.