Providencialisme i proc¨¦s

El proc¨¦s t¨¦ molt de providencialista. La llista electoral de Carles Puigdemont encarna a la perfecci¨® aquesta disposici¨® per servir una provid¨¨ncia superior. L¡¯expresident de la Generalitat es proposa com a int¨¨rpret d¡¯aquesta voluntat. La investidura telem¨¤tica, amb reforma expr¨¦s del reglament del Parlament o l¡¯obertura d¡¯aquesta taula negociadora amb l¡¯Estat s¨®n expressi¨® d¡¯aix¨°.

Puigdemont, probablement, va creure en el seu moment que la Rep¨²blica Catalana se salvaria, at¨¨s que li resultava ins¨°lita qualsevol altra possibilitat. Per¨° no hi havia res: ni estructures d¡¯estat, ni pla b. I ara corre el risc de tornar a caure en l¡¯error. Esquerra Republicana est¨¤ demanant rigor en la negociaci¨® de la mesa del Parlament i del futur Govern. Els republicans han constatat que hi ha tres escoles hermen¨¨utiques al vell m¨®n convergent: Puigdemont diu una cosa, Junts per Catalunya, una altra, i el PdeCAT aporta una tercera veu n¨ªtidament diferenciada. La secret¨¤ria general republicana, Marta Rovira, va exposar davant el grup parlamentari del seu partit el caos de tanta polifonia i la por a caure en el ¡°rid¨ªcul¡± negociador.

Hi ha actituds n¨ªtidament diferenciades entre les pr¨¤ctiques de l¡¯expresident de la Generalitat i les del seu exvicepresident Oriol Junqueras. S¨®n dues formes d¡¯entendre la realitat i d¡¯afrontar-la. Mentre Puigdemont espera novament prodigis com la bilocaci¨® ¡ªestar a Brussel¡¤les i a Barcelona alhora, cosa que ¨²nicament permet la fe¡ª, Junqueras, des de la pres¨® d¡¯Estremera, ha intentat infructuosament aconseguir un perm¨ªs per poder assistir als plens parlamentaris en virtut de la representaci¨® parlament¨¤ria obtinguda. Els jutges han estat durs amb el l¨ªder d¡¯Esquerra: segueix essent un pres preventiu simplement perqu¨¨ s¡¯ha resistit a l'acte de fe pol¨ªtic, al no proclamar expl¨ªcitament que acata la legalitat i que renuncia a la via unilateral per aconseguir la independ¨¨ncia.

Catalunya es troba en una situaci¨® excepcional: hi ha pol¨ªtics i l¨ªders d¡¯entitats socials empresonats, uns altres a Brussel¡¤les, una llista antinacionalista catalana ¡ªCiutadans¡ª ha guanyat les eleccions, per¨° els independentistes s¨®n els ¨²nics amb capacitat per articular una majoria parlament¨¤ria. Tot ¨¦s p¨ªrric: els secessionistes compten amb 70 diputats, per¨° amb el 47,5% dels vots, tres desenes menys que en les eleccions del 2015, quan la CUP va recon¨¨ixer que el plebiscit no havia estat favorable a l¡¯independentisme. Ara la CUP, a trav¨¦s del corrent Endavant, ha tornat a donar un toc de realisme conf¨²s. D¡¯una banda, reconeix que la correlaci¨® de forces no ¨¦s favorable al projecte, tot i que, per una altra, assegura que hi ha una ¡°majoria social contrastada¡±. Perqu¨¨ no falti context ni hi hagi pretext, aqu¨ª va el fragment del comunicat: ¡°L¡¯independentisme segueix tenint el mateix problema que es va plantejar el 27 d¡¯octubre [dia en qu¨¨ es va proclamar la fuga? rep¨²blica]. Malgrat que hi hagi una majoria social contrastada partid¨¤ria del projecte independentista, no hi ha la suficient correlaci¨® de forces, ni respecte de l¡¯estat ni en el si de l¡¯independentisme, per poder transformar aquestes vict¨°ries electorals i aquesta majoria social en una rep¨²blica independent¡±, apunta el comunicat.

?s a dir, l¡¯independentisme reconeix que li falta la for?a suficient perqu¨¨ aquest vot popular ¡ªque, contr¨¤riament a la seva creen?a, matem¨¤ticament no ¨¦s majoritari¡ª cristal¡¤litzi en una rep¨²blica independent. En qualsevol cas, la CUP apunta com a ¨²nic cam¨ª una desobedi¨¨ncia que no agrada a la dreta independentista exconvergent. Puigdemont prefereix jugar al providencialisme, no concretar el seu programa social i no mullar-se sobre la manera com mantenir aquesta rep¨²blica fict¨ªcia que ¡ªassegura¡ª ha d¡¯implementar-se.

Si alguna cosa ha quedat clara en el proc¨¦s ¨¦s que no hi ha pantalles passades, sin¨® majories socials per guanyar. En pol¨ªtica existeixen els replegaments t¨¤ctics que s¡¯han de practicar quan la correlaci¨® de forces no ¨¦s favorable. Algunes veus del m¨®n sobiranista ¡ªsobretot a Esquerra¡ª apunten en aquest sentit. Cal exercir la governan?a del dia a dia. Preocupar-se per les llistes d¡¯espera, les ocupacions prec¨¤ries, l¡¯atenci¨® als dependents. Cal posar en primera l¨ªnia d¡¯acci¨® pol¨ªtica una ciutadania massa desatesa durant llargs anys de gran ¨¨pica. Esperar la revoluci¨® o la independ¨¨ncia per resoldre tots els problemes de cop ¨¦s una via que s¡¯ha demostrat inefica? al llarg de la hist¨°ria. Buscar la soluci¨® en el providencialisme no ¨¦s m¨¦s que un intent de perpetuar solucions de dretes o immobilistes. Res arribar¨¤ per voluntat divina. Les majories s¡¯han de guanyar a les urnes. I en aquest cam¨ª han d¡¯anar de la m¨¤ de propostes pol¨ªtiques tangibles.