Aix¨ª funcionar¨¤ la constituci¨® del nou Parlament el 17 de gener

El 17 de gener a les 11.00 arrenca la dotzena legislatura del Parlament de Catalunya en una sessi¨® constitutiva que, per la situaci¨® d'excepcionalitat i en aplicaci¨® de les mesures aprovades a l'empara de l'article 155 de la Constituci¨®, no ha estat convocada per un president de la Generalitat en funcions, sin¨® pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Aix¨ª ser¨¤ el funcionament del ple, segons ha explicat el Parlament en un comunicat:

Distribuci¨® d¡¯escons

Despr¨¦s de les eleccions auton¨°miques del 21 de desembre, els diputats ocuparan escons provisionals en aquesta sessi¨® constitutiva. Seran 36 de Ciutadans, 34 de Junts per Catalunya, 32 d'ERC, 17 del PSC, 8 de Catalunya en Com¨²-Podem, 4 de la CUP i 4 del PP.

La Mesa i la Junta de Portaveus seran les que decideixin la ubicaci¨® definitiva dels diputats al Parlament, una vegada es constitueixi la Cambra.

Mesa d¡¯edat

El diputat o diputada m¨¦s gran d'entre els presents al ple presideix aquest ¨°rgan, amb els dos m¨¦s joves, en qualitat de secretaris. El secretari general llegeix el decret de convocat¨°ria i convida aquests tres diputats a ocupar els seus llocs. Llavors, la presid¨¨ncia de la Mesa d'edat declara oberta la sessi¨® i els secretaris llegeixen els noms dels diputats electes. A continuaci¨® es voten els set membres de la Mesa del nou Parlament.

Votaci¨® de la Mesa

Els membres de la Mesa es trien en tres votacions successives amb urna, despr¨¦s que la Mesa d'edat els cridi, per ordre alfab¨¨tic, perqu¨¨ dipositin la papereta. Es tria primer la presid¨¨ncia, despr¨¦s les dues vicepresid¨¨ncies i finalment les quatre secretaries. En cas d'empat, es tornen a repetir les votacions i si al quart intent no hi ha desempat,?es considera triat el candidat del grup parlamentari amb m¨¦s diputats.

Per triar la persona que ocupar¨¤ la presid¨¨ncia, els diputats han d'escriure un sol nom a la papereta. Guanyar¨¤ qui obtingui majoria absoluta, ¨¦s a dir, el suport d'almenys 68 diputats. Si ning¨² guanya a la primera, es repetir¨¤ la votaci¨® entre els dos que hagin obtingut m¨¦s suports i ocupar¨¤ el c¨¤rrec qui finalment hagi rebut m¨¦s vots.

La votaci¨® dels vicepresidents es fa de manera similar, indicant un nom a la papereta. Surten triats els que tinguin m¨¦s vots, per ordre correlatiu. Aquesta f¨®rmula es fa servir tamb¨¦ en la tercera votaci¨®.

Per poder participar en aquests processos, l'exvicepresident pres Oriol Junqueras ha demanat al Suprem que el traslladi a una pres¨® catalana per poder assistir a les sessions parlament¨¤ries,?i el seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha recordat que el seu vot ¡°resulta indelegable¡± i la seva abs¨¨ncia ¡°afectaria la din¨¤mica de majories¡± a la Cambra, per la qual cosa ¡°la seva funci¨® al plenari no es pot substituir¡±.

Constituci¨® oficial

Despr¨¦s de ser triats, els membres de la nova Mesa ocupen els seus llocs i ¨¦s llavors quan el president o presidenta s'adre?a a la Cambra i declara constitu?t el Parlament de la nova legislatura. En la seva nota, la Cambra recorda que des del 1980 han estat presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988 fins al 1995), Joan Revent¨®s (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), N¨²ria de Gispert (2010-2015) i Carme Forcadell (des del 2015).

Consultes per investir el president o presidenta de la Generalitat

Despr¨¦s de la constituci¨® del Parlamenti s'obre un termini de 10 dies h¨¤bils en els quals el president o presidenta de la Cambra obre consultes amb els grups parlamentaris per proposar un candidat o candidata per ser investit president o presidenta de la Generalitat. El ple d'investidura s'ha de convocar com a molt tard el 31 de gener. Amb Puigdemont fugit de la just¨ªcia a Brussel¡¤les, Junts per Catalunya i ERC estudien la viabilitat jur¨ªdica d'investir-lo a dist¨¤ncia de manera telem¨¤tica.

Investidura del nou president o presidenta

Al ple, el candidat o candidata a la presid¨¨ncia de la Generalitat presenta el seu programa de govern i sol¡¤licita la confian?a de la Cambra. La sessi¨® continua amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris. Finalment, despr¨¦s del debat sobre el programa presentat, es fa la votaci¨®.

Cal una majoria absoluta perqu¨¨ s'aprovi la investidura. Si no obt¨¦ aquest suport a la primera, es pot repetir el ple al cap de dos dies, quan nom¨¦s es necessitar¨¤ una majoria simple. Si a la segona tampoc ho aconsegueix, comen?a un nou per¨ªode de consultes del president o presidenta del Parlament amb els grups, que poden triar un altre candidat o repetir.?

Repetici¨® d¡¯eleccions?

El Parlament t¨¦ dos mesos de termini per escollir qui ocupar¨¤ la presid¨¨ncia. Si no ho aconsegueix, la Cambra es dissol autom¨¤ticament i es convoquen eleccions de manera immediata. Els comicis es farien 54 dies despr¨¦s de la convocat¨°ria. Ara com ara, aix¨° no ha passat mai des del restabliment del Parlament el 1980.

Grups parlamentaris

Els grups parlamentaris es constitueixen en el termini de vuit dies h¨¤bils des de l'endem¨¤ de la constituci¨® del Parlament. En un escrit adre?at a la Mesa, els diputats han de fer constar el nom del grup, el de tots els membres i el de les persones que els representen. Cada diputat ha de ser membre d'un grup parlamentari i els partits poden constituir nom¨¦s un grup.

Els grups, excepte el mixt, es poden constituir amb un m¨ªnim de cinc membres, tot i que hagin estat triats per circumscripcions diferents. Al grup mixt es podran constituir subgrups, integrats per un m¨ªnim de tres diputats d'un mateix partit, federaci¨® o coalici¨® electoral.