2018, any Fabra

Aviat es faran p¨²blics els actes de l¡¯anomenat Any Fabra, comissariat per Jordi Ginebra, els quals ens conviden a con¨¨ixer una de les figures clau de Catalunya al segle XX, i sens dubte la m¨¦s rellevant pel que fa a la llengua. Enguany coincideixen el 150¨¨ aniversari del naixement del conegut com a ¡°seny ordenador de la llengua catalana¡± (1868), el 70¨¨ aniversari de la seva mort (1948) i el 50¨¨ aniversari del primer Any Fabra (1968), i hi podr¨ªem afegir, per la seva transcend¨¨ncia ciutadana, el centenari de la primera gram¨¤tica normativa. La figura de Pompeu Fabra ¨¦s dif¨ªcilment comparable a la d¡¯altres fil¨°legs de la modernitat, ja que en cap altra llengua del nostre entorn emergeix una personalitat capa? de codificar tota una llengua pr¨¤cticament en solitari. Com va deixar dit Josep Pla en un dels seus Homenots, ¡°Fabra ha estat el catal¨¤ m¨¦s important del nostre temps perqu¨¨ ¨¦s l¡¯¨²nic ciutad¨¤ d¡¯aquest pa¨ªs, en aquesta ¨¨poca, que, havent-se proposat d¡¯obtenir una determinada finalitat p¨²blica i general, ho aconsegu¨ª d¡¯una manera expl¨ªcita i indiscutible¡±.

Conta la llegenda biogr¨¤fica de Fabra que devem el seu comprom¨ªs amb la llengua a una mena d¡¯estirabot, a un rampell adolescent que el va fer trencar amb la digl¨°ssia que estava s¨°lidament assentada en la mentalitat de tota persona alfabetitzada a finals del segle XIX. El m¨¦s normal del m¨®n per a tothom (comen?ant pels prohoms benestants que van promoure els Jocs Florals i la recuperaci¨® liter¨¤ria de la llengua catalana) era expressar-se oralment en catal¨¤ per¨° per escrit en castell¨¤, llengua associada naturalment a la cultura i el prestigi, tot contribuint a consolidar un repartiment de funcions que mantenia la llengua catalana amb el cap cot. Per¨° vet aqu¨ª que Fabra, a l¡¯edat de quinze anys, va iniciar una carta adre?ada als seus nebots en castell¨¤, amb un palmari ¡°Queridos sobrinos¡± a l¡¯encap?alament, per¨° tot seguit es va demanar, ara s¨ª en la seva llengua: ¡°Si parlem en catal¨¤, per qu¨¨ els haig d¡¯escriure en castell¨¤?¡±. I va seguir escrivint en catal¨¤.

Aquell rampell va servir per trencar la digl¨°ssia d¡¯una simple missiva, per¨° va inaugurar una traject¨°ria de dedicaci¨® i comprom¨ªs que el va dur a encap?alar iniciatives de reforma ortogr¨¤fica, com ara la campanya de la revista L¡¯Aven? (1891), o a protagonitzar contra pron¨°stic (no hi estava ni convidat, s¡¯hi va inscriure ell) el Primer Congr¨¦s Internacional de la Llengua Catalana (1906), organitzat per qui seria el seu gran antagonista, Moss¨¨n Alcover. La fundaci¨® de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans li va proporcionar finalment el marc necessari per elaborar les tres potes del codi ling¨¹¨ªstic, al capdavall acceptades per tothom malgrat les resist¨¨ncies inicials: ortografia (1913), gram¨¤tica (1918) i diccionari (1932).

Mal farem, per¨°, si l¡¯Any Fabra es converteix en assumpte de fil¨°legs, gent avorrida capa? de trobar plaer en seminaris de coses tan esot¨¨riques com la recci¨® preposicional, i ja estic veient els eterns debats sobre si la nova gram¨¤tica de l¡¯IEC respecta o no l¡¯obra del Mestre, sempre sotmesa a exegesi febril. I en canvi, prou que haurem d¡¯enlla?ar amb l¡¯inequ¨ªvoc comprom¨ªs pol¨ªtic del fil¨°leg (conseller de la Generalitat a l¡¯exili) i amb la transcend¨¨ncia del primer Any Fabra, inserit, a les acaballes franquisme, en un corrent de defensa de la llengua que va esquitxar d¡¯actes en favor del catal¨¤ tot el domini ling¨¹¨ªstic i que va tenir en la campanya del Catal¨¤ a l¡¯Escola la iniciativa m¨¦s visible. Tot i que ara no vivim els temps tir¨¤nics de llavors, segur que trobar¨ªem 155 motius per defensar la llengua; l¡¯Any Fabra d¡¯avui ha de servir tamb¨¦ per a aix¨°, per congriar adhesions que transformin en fortaleses les amenaces de glotof¨°bia ¡ªd¡¯ordre social, medi¨¤tic i pol¨ªtic¡ª que actualment planen sobre el catal¨¤.