Converg¨¨ncia, condemnada en el ¡®cas Palau¡¯ per cobrar comissions il¡¤legals

Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC) va cobrar comissions il¡¤legals per valor de 6,6 milions d'euros d'una constructora a canvi d'adjudicar-li obres p¨²bliques. Aix¨ª ho ha determinat aquest dilluns la secci¨® desena de l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona, que ha condemnat al partit per haver-se finan?at de manera irregular durant una d¨¨cada (1999-2009). Els magistrats del cas Palau?han ordenat el decom¨ªs d'aquesta quantitat i han condemnat a quatre anys i cinc mesos de pres¨® per tr¨¤fic d'influ¨¨ncies i blanqueig de capital Daniel Os¨¢car, l'¨²nic membre del partit que s'ha assegut al banc dels acusats. ?s la primera vegada que s'acredita el finan?ament irregular de Converg¨¨ncia, que l'expresident Pasqual Maragall havia popularitzat amb el n¨²mero del 3%, en al¡¤lusi¨® al percentatge de l'import de les adjudicacions que es quedava el partit.

La sent¨¨ncia del cas Palau arriba vuit anys i mig despr¨¦s que, el juliol del 2009, els Mossos d'Esquadra escorcollessin el Palau de la M¨²sica per buscar proves del desviament de fons perpetrat pels seus dos m¨¤xims responsables, F¨¨lix Millet i Jordi Montull. L'Audi¨¨ncia ha imposat una pena de nou anys i vuit mesos de pres¨® per a Millet i de set anys i mig per a qui va ser la seva m¨¤ dreta. Tots dos havien confessat l'espoli?¨Cque la sent¨¨ncia fixa finalment en 23 milions d'euros¨C i havien reconegut, en el judici, que el Palau va servir per finan?ar irregularment Converg¨¨ncia.

La condemna a Millet i Montull era m¨¦s que previsible perqu¨¨ van confessar els fets. Els dubtes se centraven en si els jutges donarien per provat, com sostenia el fiscal, que Converg¨¨ncia va cobrar comissions per obr¨¤ p¨²blica adjudicada per la Generalitat. I s¨ª que ho han considerat aix¨ª. I de manera contundent. Tal com va concloure el fiscal anticorrupci¨®, Emilio S¨¢nchez Ulled, l'Audi¨¨ncia de Barcelona considera provat que Ferrovial va pagar comissions al partit nacionalista a canvi de l'adjudicaci¨® de grans obres p¨²bliques, com la Ciutat de la Just¨ªcia o la l¨ªnia 9 del metro. La constructora camuflava aquestes comissions com a donacions altruistes al Palau de la M¨²sica. L'import suposava, en general, el 4% de l'obra adjudicada: un 2,5% anava a parar a les arques del partit i l'1,5%, a les butxaques de Millet i Montull, que feien d'intermediaris.

L'"acord criminal" entre Ferrovial i Converg¨¨ncia es va estendre durant una d¨¨cada. Els diners van fluir cap al partit per tres vies. La primera i m¨¦s rudiment¨¤ria, el lliurament de diners en efectiu (3,7 milions en total) als extresorers del partit Carles Torrent ¨Cmort el 2005¨C i Daniel Os¨¢car. La segona via va ser l'emissi¨® de factures falses per part d'empreses (2,3 milions) i la tercera, els falsos convenis de col¡¤laboraci¨® entre el Palau i la Fundaci¨® Trias Fargas (630.000 euros).

Malgrat que la causa nom¨¦s es dirigia contra el tresorer, el fiscal sempre ha sospitat que alts responsables de Converg¨¨ncia coneixien i toleraven la trama. Tanmateix, no va poder arribar a identificar-los. L'Audi¨¨ncia de Barcelona recull aquest guant i sost¨¦ que els tresorers "garantien que altres responsables del partit, que no han pogut ser determinats", exercissin les pressions corresponents sobre els c¨¤rrecs p¨²blics de la seva formaci¨® tant a la Generalitat com als ajuntaments governats per Converg¨¨ncia.

Tot i considerar provat el finan?ament irregular de Converg¨¨ncia a trav¨¦s de Ferrovial, l'Audi¨¨ncia de Barcelona ha absolt per prescripci¨® del delicte els dos directius de la companyia que estaven acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga.

L'Audi¨¨ncia de Barcelona ha acordat el decom¨ªs dels 6,6 milions que va obtenir Converg¨¨ncia, encara que el partit ja ha anunciat la seva intenci¨® de rec¨®rrer contra la sent¨¨ncia. Durant la fase d'instrucci¨®, la formaci¨® va haver de posar com a aval una quinzena de seus que cobreixen 3,6 milions d'euros. En cas que la condemna sigui ferma, Converg¨¨ncia haur¨¤ d'abonar (o respondre amb patrimoni) per tres milions d'euros m¨¦s.

El pla d'Hisenda sobre els bitllets de 500 euros va ser el que va engegar el cas Palau. L'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria va constatar que al Palau de la M¨²sica aquest tipus de bitllets es movien amb massa facilitat. El fiscal anticorrupci¨® Emilio S¨¢nchez Ulled va comen?ar a investigar i va presentar una querella que, inicialment, es va dirigir contra Millet i Montull per desviament de fons. Per¨° aviat van apar¨¨ixer indicis de finan?ament il¡¤legal de Converg¨¨ncia. Els documents trobats en els escorcolls, els testimonis de les secret¨¤ries de l'expresident del Palau i les confessions d'¨²ltima hora dels acusats han acabat d'apuntalar l'acusaci¨® i han perm¨¨s als jutges dictar una sent¨¨ncia condemnat¨°ria. ?s la primera vegada que s'acredita el finan?ament irregular de Converg¨¨ncia, que l'expresident Pasqual Maragall havia popularitzat amb el nom de 3%, en al¡¤lusi¨® al percentatge de l'import de les obres que es quedava el partit.