La ¡®Po¨¨tica¡¯, d¡¯Arist¨°til

Despr¨¦s que Francesc Guardans, net de Camb¨®, dediqu¨¦s treballs i recursos a la Fundaci¨® Bernat Metge durant m¨¦s de deu anys, la cooperativa SOM, com d¨¨iem a l'article de la setmana passada, es va fer c¨¤rrec de la prestigiosa col¡¤lecci¨® de cl¨¤ssics grecs i llatins. Fidels a un comprom¨ªs que, com tamb¨¦ d¨¨iem, el Govern catal¨¤ no va voler assumir per una barreja de gasiveria i ignor¨¤ncia, aquesta nova etapa es va encetar amb un volum de les trag¨¨dies d'Eur¨ªpides; ara ens arriba una nova versi¨® de la Po¨¨tica, d'Arist¨°til, que sembla obrir la possibilitat que uns quants cl¨¤ssics tradu?ts antigament siguin revisats, ara en funci¨® de la llengua catalana de la traducci¨®, ad¨¦s en ra¨® d'un aparat cr¨ªtic insuficient o superat. Salvador Espriu va encunyar una expressi¨® per a tal mena de llengua, de la qual tamb¨¦ ¨¦s responsable Carles Riba, diguem-ho tot: quan llegia coses que semblaven proven?al o catal¨¤ de la Renaixen?a, l'aspriu etzibava: "Aix¨° balasqueja", en honor de Manuel Balasch, prevere, que tradu?a per a la Bernat Metge amb un llenguatge cabal¨ªstic. Per sort, no va arribar als extrems d'aquell classicista, que no esmentem, que va traduir un vers antic d'aquesta manera: "Seu al meu costat, Dem¨¨ter, i toca'm la siringa" (!).

La Po¨¨tica d'Arist¨°til ¨¦s un text cabdal, no pas del seu autor, sin¨® de la hist¨°ria de la teoria liter¨¤ria. De fet, ¨¦s el llibre que assenyala el cam¨ª de totes les teories formalistes de la literatura ¡ªincloent-hi les teories estructuralistes i les purament ling¨¹¨ªstiques del segle XX, com les de Roman Jakobson¡ª fins als nostres dies. Tot el que tingui a veure amb el concepte de la composici¨® d'una obra liter¨¤ria, les parts, l'ordenada coordinaci¨®, l'acci¨®, la presentaci¨® dels personatges, les figures ret¨°riques o l'ajustament a veritat, tenen a veure amb aquest opuscle del savi d'Estagira, el que va ser durant uns quants anys mestre d'Alexandre el Gran, que tamb¨¦ va organitzar els seus ex¨¨rcits com una obra d'art, una tekhn¨¦.

Entre els diversos aspectes d'aquesta obra (Arist¨°til, Po¨¨tica, introducci¨®, text revisat, traducci¨® i notes de Xavier Riu, Barcelona, Fundaci¨® Bernat Metge, 2017) destaca el tema de la m¨ªmesis, amb s, com en llengua grega, que vol dir coses diverses tant en la hist¨°ria de la teoria est¨¨tica (de Plat¨® als ¨²ltims classicistes del segle XVIII) com en el mateix context de l'obra d'Arist¨°til: emulaci¨®, imitaci¨®, representaci¨®, i c¨°pia fins i tot. A manca d'una bona escola universit¨¤ria d'ensenyaments de teoria liter¨¤ria i est¨¨tica ¡ªpensem que la primera c¨¤tedra de Teoria Liter¨¤ria, assignatura que temps enrere s'havia ensenyat al Batxillerat, no es va crear, a Catalunya, fins l'any 1995¡ª, sempre hav¨ªem pensat que la m¨ªmesis consistia en la reproducci¨® m¨¦s o menys afortunada d'un model natural, o exterior a l'obra liter¨¤ria. Arist¨°til no diu aix¨°.

Plat¨® va tenir tend¨¨ncia a considerar la paraula com a sin¨°nim d'emulaci¨®, gaireb¨¦ sempre amb un criteri no est¨¨tic, sin¨® moral o pol¨ªtic: no s'havien de representar els d¨¦us de Gr¨¨cia fent coses que els homes no haguessin d'emular o imitar, com ara l'incest, l'ebrietat o l'assetjament sexual, coses de les quals s¨®n plenes tant el llegendari com les literatures de Gr¨¨cia. Arist¨°til, m¨¦s centrat en l'obra po¨¨tica "per ella mateixa" ¡ªaquesta ¨¦s la petitio principii del llibre¡ª, va transformar aquesta visi¨® plat¨°nica en una altra, molt m¨¦s ajustada a l'ess¨¨ncia, o al material, que conforma tota obra liter¨¤ria. Per a ell, m¨ªmesis vol dir, segons que llegim a la Po¨¨tica, coses lleugerament diferents ¡ªv¨¤riament tradu?des en aquesta edici¨®¡ª, que van de la representaci¨® entesa com la "capacitat de recon¨¨ixer, que implica un aprenentatge i un raonament" (Xavier Riu), al concepte que all¨° que ha de ser correctament ent¨¨s en una "reproducci¨®" no ¨¦s el seu ajustament a un model o a un "original", sin¨® la capacitat del lector de fer-se una idea cabdal i coherent de l'objecte est¨¨tic, per ell mateix. Totes les teories realistes de l'art, per tant, han estat equivocades quan han cregut que la m¨ªmesis consistia en una adequaci¨® a un model exterior: aix¨ª es van produir les aberracions de l'art mim¨¨tic dels italians, els alemanys o els russos al temps dels r¨¨gims autoritaris del segle XX, que van condemnar molts productes est¨¨tics, en literatura i sobretot en pintura, que Arist¨°til hauria trobat del seu gust, o no, per¨° que s'haurien avingut amb la seva teoria de la representaci¨®.

I al fons de tot plegat hi ha la gran ocurr¨¨ncia aristot¨¨lica: l'obra d'art mim¨¨tica est¨¤ obligada, sobretot, a ser coherent en la forma, encara que sigui incoherent d'acord amb les refer¨¨ncies exteriors. Aix¨° ¨¦s el que es va veure en bona part de l'art rom¨¤ntic, la literatura fant¨¤stica fins als nostres dies o tota la poderosa tradici¨® de l'art abstracte. Vet aqu¨ª el rendiment inesgotable de la Po¨¨tica aristot¨¨lica