Estrat¨¨gia i immoralitat

Comen?a a ser f¨¤cil carregar contra el proc¨¦s pels resultats que es perceben. La societat catalana dividida com no ho havia estat mai, un partit nascut per impugnar el catalanisme convertit en majoritari a Catalunya i en gran for?a ascendent a Espanya, les institucions intervingudes per decisi¨® del Govern central, un descr¨¨dit general aqu¨ª i fora de la pol¨ªtica catalana que necessitar¨¤ d¨¨cades per superar-se. A molts de nosaltres, d¡¯aquells que hav¨ªem advertit de la futilitat de l¡¯empresa, ens resultaria f¨¤cil ara rabejar-nos en la derrota de la pol¨ªtica oficial dels ¡°irresponsables¡± ¨CJordi Amat els defineix aix¨ª¨C que ens han governat quasi sense interrupci¨® des del 1978. Per¨° no caldria imitar l¡¯adversari i cometre errors a l¡¯al?ada d¡¯una pol¨ªtica insolvent des dels mateixos fonaments. Ben al contrari, cal posar els punts sobra les is i restaurar alhora la pau civil al pa¨ªs.

L¡¯empresa no ¨¦s senzilla. El problema de fons que se¡¯ns planteja no ¨¦s nom¨¦s rectificar l¡¯abast d¡¯unes decisions pol¨ªtiques que es retraten per resultats a la vista de tothom. El problema ¨¦s fer entendre a dos milions de compatriotes que l¡¯empresa partia d¡¯uns fonaments erronis que la feien inviable i a la vegada immoral. Sobre el primer punt ja s'han dit moltes coses: la majoria exhibida al Parlament no era una majoria de ciutadania, que hauria de ser aclaparadora per desafiar la llei de la gravetat; el menysteniment de la for?a de l¡¯Estat i de les garanties de seguretat amb qu¨¨ la Constituci¨® espanyola es va blindar de bon comen?ament; la for?a del sentiment nacional a la resta d¡¯Espanya, que encaixa molt malament el solipsisme catal¨¤ de pretendre una soluci¨® als seus problemes al marge del conjunt. Sobre tot aix¨° s¡¯ha rebut una r¨¤pida lli?¨® pr¨¤ctica que hauria de fer reflexionar el subsistema pol¨ªtic catal¨¤ i alhora tants i tants catalans i catalanes que han cregut de bona fe una narrativa que convertia els problemes de fons en consignes i en paraules de significat m¨¦s que dubt¨®s. ¡°Dret a decidir¡±, ¡°pol¨ªtica de la gent¡±, ¡°mandat democr¨¤tic¡± i tantes altres s¨®n, sense m¨¦s precisions, expressions buides, potser ¨²tils per fer sortir la gent al carrer per¨° de cap manera per orientar la soluci¨® als problemes del pa¨ªs, els que neguitegen tanta gent: de la sanitat i l'educaci¨® a la cultura i la llengua. Insisteixo en aquest darrer punt. No es pot caure en la trampa d¡¯oposar all¨° social i de benestar als problemes d¡¯identitat i cultura d¡¯una societat petita emmarcada en complexos pol¨ªtics m¨¦s amplis. L¡¯¨²nica pol¨ªtica seriosa ser¨¤ aquella que tracti de confrontar-los alhora i com una part d¡¯un tot, encara que pugui, altre cop, ser qualificada de no nacionalista.

El problema essencial, malgrat tot, ¨¦s el de la immoralitat dels objectius exhibits. I ¨¦s aqu¨ª on el paper de la dita esquerra ha estat literalment pat¨¨tic. Per entrar en mat¨¨ria, sense m¨¦s pre¨¤mbuls, ho resumir¨¦ en dues consideracions b¨¤siques i en una conclusi¨®. La primera consideraci¨® ¨¦s d¡¯ordre hist¨°ric. El secessionisme no ha estat mai una pol¨ªtica majorit¨¤ria per raons substantives. Ha estat una vaga mirada cap enrere i la sublimaci¨® d¡¯una realitat sovint poc satisfact¨°ria. Els historiadors m¨¦s solvents, des de Jaume Vicens i Josep Fontana fins a la darrera gran aportaci¨® de Joan-Llu¨ªs Marfany sobre la Renaixen?a, han mostrat la profunda imbricaci¨® catalana no nom¨¦s en el mercat espanyol sin¨® en la construcci¨® mateixa de l¡¯Estat des de la revoluci¨® liberal. No hi ha Aribau i Rubi¨® i Ors sense Balaguer i Prim, no hi ha Prat de la Riba sense Camb¨®, no hi ha Maci¨¤ sense Companys i Coromines, no hi ha Negr¨ªn sense Tarradellas, no hi ha Pujol sense Roca Junyent. La hist¨°ria del catalanisme ¨¦s la hist¨°ria d¡¯aquesta complexa i sovint contradict¨°ria s¨ªntesi entre construir el pa¨ªs i definir les seves aspiracions mentre es participa activament en el mercat pol¨ªtic, administratiu i econ¨°mic espanyol. Segona consideraci¨®: les societats no s¨®n est¨¤tiques. Un equip compacte de catalans (un exiliat republic¨¤, el m¨¦s brillant) va salvar in extremis l¡¯economia espanyola amb el Pla d'Estabilitzaci¨® de l¡¯any 1959, en ple franquisme. Una de les conseq¨¹¨¨ncies en va ser la m¨¦s formidable onada migrat¨°ria mai vista a la Pen¨ªnsula, molt per damunt dels fluxos immigratoris anteriors de valencians, aragonesos i bale¨¤rics. Els gran beneficiaris en van ser, a banda d¡¯Alemanya, Fran?a i Su?ssa, les ¨¤rees industrials de Barcelona i Madrid. La societat catalana va canviar de dalt a baix. La d¡¯avui ¨¦s la suma de tot plegat, dels fills i nets dels que ja hi eren, dels fills i nets dels ¡°nous catalans¡±. Els nexes amb la resta de l¡¯Estat van augmentar el vessant hum¨¤ i familiar on les connexions eren abans, tret parcialment del cas dels aragonesos, essencialment pol¨ªtiques, administratives i culturals. L¡¯enorme progr¨¦s de tot ordre que aix¨° va representar explica moltes coses d¡¯all¨° que ha passat aquests darrers anys. Amagar aquestes dues q¨¹estions, totes dues ben conegudes, discutides i explicades, ¨¦s una immoralitat pol¨ªtica (ara no parlem de les d¡¯altres ordres: fer servir diner p¨²blic per causes de facci¨®, per massives que fossin).

Una conclusi¨® final, si se¡¯m permet. Catalunya ¨¦s moltes coses alhora: una regi¨® vital per a l¡¯estabilitat espanyola, que no l¡¯hauria de tractar mai ¨Cper aquest motiu almenys¨C de manera arbitr¨¤ria, i una naci¨® en el sentit de disposar d¡¯una cultura i una identitat distintiva que ¨¦s la suma de molts components. El nacionalisme pujolista del ressentiment i el nacionalisme desimbolt dels nous creients no podran treure mai les lli?ons de tot plegat. Seguir insistint en el mite de la naci¨® sobirana impedeix registrar la l¨°gica de les din¨¤miques regionalitzadores que ser a Espanya i Europa ens imposen de manera imperativa; per¨° abandonar, com se¡¯ns demana, la centen¨¤ria aportaci¨® del catalanisme a la cultura i al sentiment de pertinen?a de generacions de catalans seria pur derrotisme. No es tracta de tocar de peus a terra; es tracta d¡¯encarar les realitats i els desafiaments de cara, amb criteri de veritat. Somniar despert es paga.

Josep M. Fradera ¨¦s catedr¨¤tic d'Hist¨°ria de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.