2068: Una inundaci¨® porta el mar fins al peu de Montju?c

Les fortes pluges dels ¨²ltims dies han submergit a un metre de profunditat els carrers de Barcelona, i les torres venecianes de l'avinguda Maria Cristina han pres m¨¦s sentit que mai. El mar arriba fins al peu de Montju?c i embarcacions d'emerg¨¨ncia circulen apressades davant l'av¨ªs d'un ruixat de 300 litres per metre quadrat. Protecci¨® Civil recomana casa per casa, amb l'ajuda d'un dron, quedar-se arrecerats i evitar les plantes m¨¦s baixes dels edificis, on cal tancar unes comportes per evitar que l'aigua hi entri. La situaci¨® ¨¦s cr¨ªtica. Neons i projeccions de molts colors adornen a l'estil d'un Piccadilly Circus evolucionat la conflu¨¨ncia de carrers de la rotonda de la pla?a Espanya. La policromia contrasta amb un cel gris fosc que descriu l'estat d'¨¤nim d'uns barcelonins que s'han de protegir amb vestits que semblen d'astronauta. Una veu femenina malparla d'un anunci publicitari del Regne Unit que promet sol i platja tot l'any. "Em t¨¦ fregida", etziba.

Tot aix¨° encara no ha passat i l'efecte que busca aquest article no ¨¦s sembrar l'alarma a l'estil de la retransmissi¨® radiof¨°nica de La guerra dels mons, d'Orson Welles, del 1938. Per¨° l'alerta futura ¨¦s ben real. Segons els models que estudien el canvi clim¨¤tic, les inundacions a Barcelona d'entre 0,8 i 1,2 metres poden ser freq¨¹ents a la Barcelona del 2068. Ens ho explica Manuel Cermer¨®n, comissari de l'exposici¨® The Zone of Hope (La Zona de l'Esperan?a), promoguda per Aig¨¹es de Barcelona i que s'ha inaugurat aquest divendres. Al Reial Cercle Art¨ªstic de Barcelona la imatge de la pla?a d'Espanya transformada en una cru?lla de canals ¨¦s una realitat. Aix¨° s¨ª, nom¨¦s virtual.

L'exposici¨®, que es podr¨¤ visitar durant un any i ser¨¤ gratu?ta per als clients d'Agbar, pret¨¦n que els ciutadans es comprometin amb el canvi clim¨¤tic. Per fer-ho, aposta per ensenyar un m¨®n apocal¨ªptic avalat per "una realitat cient¨ªfica que no podem obviar", explica Cermer¨®n, que amb la mostra ha volgut "generar un sentiment d'urg¨¨ncia", just l'endem¨¤ que ha transcendit per boca de l'Organitzaci¨® Meteorol¨°gica Mundial que els tres ¨²ltims anys han estat els m¨¦s c¨¤lids de la hist¨°ria des que hi ha registres.

Qu¨¨ passar¨¤ si aquesta tend¨¨ncia no s'atura? Ens equipem amb unes ulleres i diversos sensors arreu del cos que ens traslladen a un m¨®n paral¡¤lel per veure les respostes que ens dona l'exposici¨®. Una tecnologia immersiva puntera ens permet veure la nova dimensi¨® en 360 graus de visi¨® i en la qual tamb¨¦ som capa?os de veure els altres visitants, amb una indument¨¤ria que recorda la dels viatges a l'espai de la s¨¨rie Bola de drac. Veiem un v¨ªdeo del naixement d'una nena, la Violeta. De moment encara som al 2018, per¨° ben aviat travessem un t¨²nel que ens transporta al 2038.

La Violeta, que ¨¦s la nostra guia, t¨¦ 20 anys, estudia biologia i ens acompanya a una glacera de l'?rtic. Els visitants poden tocar i sentir el fred glacial a les seves mans. Dins d'una cova de gel, veiem com va cedint el sostre que tenim a sobre i el gla? s'acaba esvaint de tot el paisatge. Al final nom¨¦s queda fang. ?s llavors quan tornem a travessar un passad¨ªs que ens trasllada fins al 2068, on les conseq¨¹¨¨ncies del desgel s¨®n m¨¦s que evidents a la capital catalana. En aterrar a aquesta ¨¨poca, quan la protagonista nascuda avui t¨¦ 50 anys, som dins d'un ascensor on cal tancar unes comportes perqu¨¨ quedi estanc. Superem el perill i pugem amb l'ascensor a dalt de tot de l'edifici. Des d'all¨¤ veiem el panorama desolador de la pla?a d'Espanya.

El pant¨¤ de la Baells, un desert

El pant¨¤ bergued¨¤ de la Baells s'ha quedat sense ni una gota d'aigua. De fet, ja fa anys que ¨¦s un sequer i hi afloren els cactus. La maquin¨¤ria que mantenia l'embassament viu, rovellada, serveix nom¨¦s per al record. L'av¨ªs de temperatures de fins a 48 graus fa que a la zona gaireb¨¦ no s'hi pugui viure. Una lectura escenificada a R¨¤dio Girona de l'escriptor Miquel Fa?an¨¤s l'any 1983 va sembrar el p¨¤nic prop del pant¨¤ de Susqueda. El text anunciava que la presa havia cedit. ?s el s¨ªmil catal¨¤ de l'episodi de Welles, per¨° la situaci¨® descrita a la Baells?¡ªambientada al 2093¡ª no pret¨¦n fer-li ombra. Continuem en un m¨®n virtual tan realista que fins i tot ens permet apreciar la pudor que provoca una xafogor extrema combinada amb una pila de pneum¨¤tics abandonats. L'experi¨¨ncia no es redueix nom¨¦s a la vista, hi ha olors i sensaci¨® t¨¨rmica.

Un cop acabada la immersi¨®, el visitant queda abatut. Una pe?a audiovisual que recorda que un altre futur ¨¦s possible intenta capgirar aquesta sensaci¨®. El v¨ªdeo recull missatges combatius amb el canvi clim¨¤tic de personalitats com el Dalai Lama, Al Gore, Leonardo Di Caprio o Barack Obama, el president nord-americ¨¤ que ha estat succe?t per Donald Trump, personatge que ha arribat a dir que el canvi clim¨¤tic ¨¦s un "engany". L'¨²ltima parada ¨¦s una pantalla interactiva que explica als espectadors com es poden comprometre a aportar el seu gra de sorra contra l'escalfament global amb gestos quotidians. El futur encara no ¨¦s aqu¨ª.