La Gu¨¤rdia Civil entra a les seus de l¡¯ANC i ?mnium

Agents de la?Gu¨¤rdia Civil han entrat per ordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa contra el proc¨¦s sobiranista, a les seus a Barcelona de l'Assemblea Nacional Catalana,??mnium Cultural i el Centre de Telecomunicacions CTTI a l'Hospitalet de Llobregat, segons han informat fonts policials.

Es tracta d'unes dilig¨¨ncies emmarcades en la investigaci¨® dels esdeveniments relacionats amb el refer¨¨ndum independentista, que es va dur a terme, malgrat la suspensi¨® del Tribunal Constitucional, l'1 d'octubre, segons les mateixes fonts. Cap a les 9.00 del mat¨ª, aproximadament, hi han arribat sis gu¨¤rdies civils de pais¨¤ amb un requeriment del jutge Llarena per sol¡¤licitar informaci¨®. S'han reunit en una sala amb Marina Roig, l'advocada de Jordi Cuixart, president d'?mnium Cultural i actualment a la pres¨® preventiva, informa Nacho Viglione, des de la seu de l'entitat independentista.

Jordi Pina, l'advocat de Jordi S¨¤nchez, ha explicat que el Suprem ha ordenat que es bolquin les dades del correu electr¨°nic del seu client. Assegura que ¨¦s una pe?a secreta que existia i que els ho van comunicar fa uns dies. "Se'ls ha facilitat tot l'acc¨¦s als ordinadors perqu¨¨ en puguin fer c¨°pies, com ¨¦s normal; no hi ha m¨¦s transcend¨¨ncia, no t¨¦ m¨¦s inter¨¨s, en cap cas ens preocupa el contingut, no hi ha res sorprenent o extraordinari", ha afegit. Pina ha demanat: "Dieu-li a la gent que no cal que vingui aqu¨ª a concentrar-se per res. Que la dilig¨¨ncia t¨¦ lloc amb total normalitat". L'advocat de S¨¤nchez ha assenyalat tamb¨¦ que el seu client "no es planteja deixar l'acta, dem¨¤ anir¨¦ [a la pres¨® de] Soto del Real a parlar amb ell, tornarem a parlar de tot aix¨°, per¨° fins a la data no ens hem plantejat que deixi l'acta".

Segons les fonts jur¨ªdiques consultades, aquesta "pe?a secreta" podria tenir a veure amb el finan?ament de l'1 d'octubre, sobre una possible investigaci¨® ad hoc dels comptes de totes dues associacions independentistes per aclarir la seva possible aportaci¨® econ¨°mica al proc¨¦s, o sobre les fiances dels membres de la Mesa i del Govern per sortir de pres¨® o per evitar entrar-hi, o si pot haver-hi hagut algun tipus de finan?ament il¡¤legal de partits independentistes. En tot cas, s¨®n hip¨°tesis basades en filtracions recents a l'entorn judicial, ja que Llarena ho mant¨¦ en total secret i, a m¨¦s, en el seu moment ja va ordenar a la Gu¨¤rdia Civil que investigu¨¦s les associacions i els seus l¨ªders, informa Reyes Rinc¨®n.

Per la seva banda, el vicepresident de ANC, Agust¨ª Alcoberro ha destacat la normalitat de les dilig¨¨ncies dins del procediment. "No suposa cap salt qualitatiu", i tamb¨¦ ha demanat a la gent que no vagi a la seu de l'entitat. "No volem que vinguin, a l'inrev¨¦s. No hi ha cap tipus de conflicte".

Les entrades a les tres seus es fan just quan fa 100 dies que s¨®n a la pres¨® els l¨ªders de les dues entitats, les principals organitzacions mobilitzadores de l'independentisme. Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart, coneguts com els Jordis, van entrar a la pres¨® el 16 d'octubre per ordre de la jutgessa de l'Audi¨¨ncia Nacional, Carmen Lamela. La magistrada, que ja va demanar informaci¨® sobre els comptes de tots dos col¡¤lectius, els imputa un delicte de sedici¨® per suposadament dirigir i fer una crida a les masses el 20 i 21 de setembre per impedir, sense aconseguir-ho, que es dugu¨¦s a terme l'escorcoll de la Conselleria d'Economia de la Generalitat en l'anomenada operaci¨® Anubis contra l'organitzaci¨® del refer¨¨ndum il¡¤legal d'autodeterminaci¨® de l'1 d'octubre.

El 22 de setembre, desenes de voluntaris van buidar la seu de ANC, traient multitud de documents en caixes de cartr¨® davant la possibilitat d'un possible escorcoll. Suposadament es tractaria de tot el material destinat a la campanya per al refer¨¨ndum de l'1 d'octubre que guardaven a la seu de Barcelona, segons va detallar el mateix Jordi S¨¤nchez.

El CTTI ja va ser escorcollat per agents de la Gu¨¤rdia Civil el 20 d'octubre, malgrat que un dia abans de l'1 d'octubre, els investigadors van accedir a aquestes mateixes instal¡¤lacions amb un altre mandat judicial per desactivar desenes d'aplicacions inform¨¤tiques que estaven pensades per al vot telem¨¤tic durant el refer¨¨ndum ¡ªque finalment no es va poder activar¡ª, aix¨ª com per al recompte. Els t¨¨cnics del cos estatal van aconseguir aturar el sistema en nombroses ocasions, tantes com van aconseguir reactivar-lo els promotors de la votaci¨®.