Barcelona tindr¨¤ una biennal de cultura a la tardor i una altra de ci¨¨ncia al febrer

Ha assumit la cartera de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona en forma de comissionat 15 mesos abans de les properes eleccions municipals i ha estat el tercer titular d'aquesta ¨¤rea en el govern d'Ada Colau, despr¨¦s d'una primera etapa de Berta Sureda, que tamb¨¦ va ser comissionada, i la del regidor socialista Jaume Collboni, liquidada per l'impacte del proc¨¦s en el pacte de govern municipal. "No ¨¦s normal que en menys de quatre anys sigui el tercer responsable", ha assumit el polit¨°leg Joan Subirats en el seu primer contacte amb els mitjans de comunicaci¨® per explicar quins projectes desenvolupar¨¤ en la resta de mandat, quines s¨®n les prioritats i l'estat d'algunes de les iniciatives llan?ades pels seus antecessors i si les continuar¨¤ impulsant o no.

"Soc molt conscient que queda poc m¨¦s d'un any i per aix¨° crec que el m¨¦s important ¨¦s definir les l¨ªnies estrat¨¨giques i llan?ar propostes encaminades a definir la pol¨ªtica cultural de la ciutat en un futur", ha explicat. Entenent la cultura com a debat d'idees, m¨¦s enll¨¤ de la gesti¨® de grans equipaments, Subirats ha anunciat l'engegada de dos biennals que es faran a Barcelona seguint el model d'algunes ciutats italianes, com M¨°dena o Tor¨ª. Hi haur¨¤ un festival de tardor, segurament a l'octubre, que encara no t¨¦ nom i que girar¨¤ a l'entorn del pensament, la filosofia i les arts vives "en el qual estan cridats a participar tots els centres culturals de la ciutat, per¨° amb la idea de situar els debats al carrer". La durada ser¨¤ d'una setmana. L'altra biennal se centrar¨¤ en la ci¨¨ncia i les dones "per la import¨¤ncia que li atorga aquest ajuntament a les pol¨ªtiques de g¨¨nere", ha subratllat, i coincidir¨¤ amb les festes de Santa Eul¨¤lia del mes de febrer. Com a te¨°ric que ¨¦s amb una ¨¤mplia visi¨® de la sociologia i el fenomen urb¨¤, Subirats pret¨¦n amb aquestes dues biennals que Barcelona debati sobre les realitats que envolten Barcelona com a ciutat global i local que ¨¦s.

Subirats ha apuntat que una de les principals l¨ªnies estrat¨¨giques de la seva pol¨ªtica passar¨¤ per refor?ar la cultura com a debat de ciutat des de la proximitat i el territori davant d'una gesti¨® m¨¦s centrada en l'impacte dels grans equipaments: "Jo no parlo de consum cultural, sin¨® d'educaci¨® cultural", ha matisat en completa sintonia amb l'ideari dels comuns. Seguint aquesta argumentaci¨®, el delegat continuar¨¤ amb algunes de les iniciatives promogudes per Berta Sureda, com la descentralitzaci¨® i el desenvolupament de noves normatives per afavorir la m¨²sica en viu en petits locals i tamb¨¦ el control de la precarietat en els llocs de treball del sector cultural. De l'etapa de Collboni, el delegat de Cultura s'ha comprom¨¨s a seguir amb l'impuls de la pol¨ªtica editorial, les ajudes al sector audiovisual i les f¨¤briques de creaci¨®: "Entenc que s¨®n mesures de govern, no exactament de Collboni". En relaci¨® amb els m¨²ltiples fronts culturals oberts aquests ¨²ltims anys i d'altres que s'arrosseguen des de fa m¨¦s temps, aquestes s¨®n les idees del nou delegat de Cultura:

Biblioteca provincial.?L'Ajuntament de Barcelona vol donar un nou impuls al projecte definit i aprovat fa gaireb¨¦ una d¨¨cada amb el Ministeri de Cultura, que no avan?a des que se'n va fer el projecte arquitect¨°nic. "Les biblioteques s¨®n un equipament central de la pol¨ªtica cultural i cal definir el que ha de ser un centre pensant en el 2030. Un nou tipus de biblioteca que fa falta", ha dit. Per reprendre l'assumpte, el delegat est¨¤ pendent d'una trobada amb el Ministeri de Cultura.

Pavellons de Montju?c. En l'etapa de Collboni, l'Ajuntament va arribar a un acord amb la Fira per tenir l'¨²s de part del pavell¨® de la Reina Maria Eug¨¨nia de Montju?c. La idea de l'anterior tinent d'alcalde era que aquest espai es destin¨¦s a exposicions internacionals que moltes vegades no tenen cabuda a la ciutat per falta d'espai. El MNAC ha reivindicat aquest espai com l'idoni per poder ampliar la superf¨ªcie expositiva i que fes d'avantsala del museu, seguint la idea ¨Ctamb¨¦ frustrada¨C de fer d'aquesta zona "la muntanya dels museus". Subirats ha avan?at que la finalitat d'aquesta "gran" superf¨ªcie ser¨¤ cultural, sense especificar res m¨¦s: "Haig de parlar m¨¦s, entre d'altres, amb el director del MNAC".

Fabra i Coats. Sense voler destacar una de les f¨¤briques de creaci¨® sobre les altres, Subirats va avan?ar que la Fabra i Coats reuneix un complex i complet entramat d'activitats de barri que funcionen molt b¨¦ i que la seva potencialitat anir¨¤ a m¨¦s: "La volem convertir en un aut¨¨ntic equipament de ciutat i per aix¨° mateix se'n far¨¤ un projecte global abans de l'estiu". Per aquest motiu, el concurs que estava pendent de convocar per a la direcci¨® del centre d'art de la Fabra i Coats s'ajornar¨¤ fins a l'estiu perqu¨¨ entenen que s'ha de vincular a la resta de les activitats del conjunt.

Casa de les Lletres.?La idea de destinar els edificis de titularitat municipal de Roc Boronat a la Casa de les Lletres com a caserna general de la capitalitat editorial de Barcelona promoguda per Jaume Collboni no est¨¤ del tot clara amb Subirats, que ha precisat que el concurs arquitect¨°nic de reforma dels edificis es far¨¤, per¨° que volia afrontar amb el sector el projecte en si i quina projecci¨® tindria.

L¡¯Hermitage.?Amb la modificaci¨® de qualificaci¨® de territori portuari acordada pel Port i l'Ajuntament la setmana passada, el Port podr¨¤ decidir canvis d'usos a la nova bocana: "Es tracta d'una iniciativa privada, per¨° a l'Ajuntament el que el preocupa ¨¦s la qualitat cultural, el projecte art¨ªstic i el pla de viabilitat. Si es concreta una proposta, discutirem aquests aspectes".

Grec a l¡¯agost. L'any passat es va obrir el teatre Grec de Montju?c com a festival d'estiu i ho va explotar el grup Mas & Mas. L'acord era per un any prorrogable. "Dep¨¨n del que passa amb la taxa tur¨ªstica", ha contestat el delegat quan li han preguntat si aquest any hi hauria continu?tat. La q¨¹esti¨® ¨¦s que l'any passat el Consistori va subvencionar aquest obertura amb 400.000 euros que procedien del que s'havia recaptat amb la taxa tur¨ªstica. Una recaptaci¨® sobre la qual el Consistori vol negociar amb la Generalitat, unes converses que ara s¨®n complexes d'encarar pel buit al Govern catal¨¤.