Un altre llibre de les meravelles

Amb Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents, el lector t¨¦ a les mans un aiguabarreig d¡¯aforismes, una novel¡¤la d¡¯idees, una hist¨°ria abreujada de la literatura universal, un petit tractat de mitologia, quatre apunts sobre ci¨¨ncia, un aplec de microcontes i unes mem¨°ries d¡¯infantesa esculpides per l¡¯art de l¡¯autoficci¨®. Obra del fil¨°leg i mestre de secund¨¤ria Josep Llu¨ªs Badal (Ripollet, 1966), de la m¨¤ de l¡¯editorial Rata, ¨¦s un dels millors llibres de l¡¯any 2017.

Poeta, editor, cr¨ªtic, autor de contes i de novel¡¤les per a totes les edats, Badal ¨¦s un escriptor titllat d¡¯herm¨¨tic. L¡¯adjectiu el sol fer servir la ganduleria oficial, quan no sap qu¨¨ dir. Sigueu grans o petits, agafeu Els llibres d¡¯A (La Galera, 2014): assistireu al mestratge d¡¯un obsedit amb les hist¨°ries. No ¨¦s casualitat que Badal tamb¨¦ hagi exercit de contaire, d¡¯all¨° que els babinga de l¡¯?frica anomenaven diversificadors, ¨¦s a dir, aquells qui sabien enriquir i bifurcar les contalles.

El llibre funciona com un sistema bi¨°tic. Si n¡¯extirp¨¦ssim una part ¨Cuna funci¨®¨C, la maquin¨¤ria s¡¯aturaria, com en qualsevol cos viu. Els records d¡¯infantesa, en un Ripollet brutal i epid¨¨rmic, les lectures comparades de l¡¯autor, les sent¨¨ncies i les reflexions sobre el mal, sobre la primera ensopegada al parad¨ªs primigeni, i les trag¨¨dies amputades del cont¨ªnuum universal, tot plegat es conjura en remol¨ª, al voltant d¡¯una entitat que no deixa de ser una paradoxa, la pres¨¨ncia del buit. Paper pessimista i llumin¨®s, gira i gira, amb l¡¯univers.

Enll¨¤ de la ironia del t¨ªtol, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents para un mirall davant l¡¯exist¨¨ncia i mira de traduir-la al joc de la paraula, tan engany¨®s, i tanmateix necessari, si un es vol explicar. Badal ¨¦s un panteista que creu, perqu¨¨ sent. ?s un religi¨®s primitiu, en el sentit que inventa de bell nou els mots i els fa servir per relligar el que per mandra semblava a?llat. Aix¨ª ho han fet totes les religions. Cada individu, els arbres i els n¨²vols, tirans i oprimits, minerals i tords, els conjunt ¨¦s harm¨°nic i terror¨ªfic ¨Cnecessitem els relligadors per entendre-ho. Diu, ?els d¨¦us existeixen perqu¨¨ els homes es moren.? Nom¨¦s li retraur¨ªem l¡¯¨²s ordinal que fa dels adjectius, del tipus ?la breu ¨°rbita, el curt salt.?

La intenci¨® que regeix el llibre ¨¦s pr¨°pia d¡¯un poeta. Vol fondre¡¯s i desapar¨¨ixer en l¡¯U, ?no ¨¦s m¨¦s important l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un individu hum¨¤ que la d¡¯una bleda.? Per¨° ¨¦s conscient que aix¨° no t¨¦ cap sentit, des del moment que emparaula el temps, la vida i la mort. Badal sap que ?la literatura no s¡¯autoanomena literatura? i, per tant, en practica una d¡¯alt voltatge.