Llibres sota la llum del Nord

Cap al 1915, Benet Campabadal, ja puixant empresari, ocupava el c¨¤rrec de bibliotecari de la junta directiva de la Societat de Mercers al Detall. Un segle despr¨¦s, en aquestes picades d'ullet de la vida, la seva impressionant f¨¤brica del 1924, pionera en la producci¨® de teixits de seda i puntes de fil, ¨¦s la seu de la Biblioteca Montserrat Abell¨® de Les Corts, amb la qual el Consistori barcelon¨ª va tancant el mapa de les anomenades biblioteques de districte (excepci¨®, entre alguna m¨¦s, de Ciutat Vella, on aquest paper de lideratge recaur¨¤, despr¨¦s de descartar l'encara nonata Biblioteca Provincial que ha de sufragar l¡¯Estat, en la Biblioteca Sant Pau¨CSanta Creu quan es reubiqui). Com que ¨¦s de les ¨²ltimes, l¡¯Ajuntament hi ha bolcat desitjos no complerts o potser manques detectades amb els anys de les altres, per la qual cosa els 3.300 metres quadrats del recinte compten amb notables espais per coworking, butaques, cadires i taules movibles, en el pr¨¦stec tamb¨¦ entren ordinadors port¨¤tils per al seu espai multim¨¨dia i ¨¦s pionera en compartir ubicaci¨® amb l¡¯Ateneu de Fabricaci¨® de Les Corts, la qual cosa explica que la seva especialitzaci¨® com a biblioteca de districte sigui la cultura maker i un dels seus eixos tem¨¤tics, la inclusi¨® social.

Plantejaments i estructura arquitect¨°nica responen al debat de si avui una biblioteca ¨¦s un lloc que apila llibres que es consulten de manera individual i silenciosa o si ¨¦s ja un lloc d'estudi polivalent i interconnectat d'intercanvi i treball en equip. El centre intenta acollir ambdues opcions respectant i potenciant la que va ser la nau central de la f¨¤brica, que est¨¤ catalogada. Els arquitectes Aurora Fern¨¢ndez y Ricard Mercad¨¦, que van guanyar el concurs de rehabilitaci¨® el 2010, han fet que la llum del nord hi entri a dolls: a la que ja es filtrava per les grans claraboies originals han afegit la llum provinent de la immensa obertura d'una vidriera en el que era tota l'antiga paret lateral de la fosca f¨¤brica que donava al carrer Novell, am¨¦n de noves finestres en la vessant del carrer Comtes de Bell-lloc. La creaci¨® d'un pati lateral a la fa?ana mitgera permet, a m¨¦s, la il¡¤luminaci¨® de la zona destinada a biblioteca infantil (es cuidar¨¤ la interrelaci¨® pares-fills) i de part de l'altell enfocat a espai juvenil, una particular balconada a la sala.

Fusta de pi natural i predomini del blanc -mentre que el negre, en petites pinzellades, serveix per unir visualment la nau principal amb els dos edificis adjacents que contenien les antigues oficines i ara acullen espais multim¨¨dia, sales i aules, a m¨¦s de l'¨¤rea de llibres d'assaig-, evoquen els aires fabrils. Aquests contrasten amb un mobiliari que t¨¦ lleugers tocs dom¨¨stics (especialment les zones de grup de treball i conversa, equipades amb materials absorbents per al soroll i uns llums estil anys 50 que senyalitzen aquests espais m¨¦s informals) i que en alguns casos s'ha ideat a posta per al centre, com uns expositors amb rodes per tenir m¨¦s llibres de cara en un centre que arrenca amb 45.000 documents i serveis d'autopr¨¦stec i de tornada de volums amb classificaci¨® autom¨¤tica. Tot aix¨° per facilitar la tasca de les 14 persones que hi treballaran per atendre les prop de 800 que, de mitjana, es calcula que en faran ¨²s di¨¤riament. L'abs¨¨ncia de canalitzacions d'aire (tota la refrigeraci¨® ¨¦s per un sistema radial al terra), la col¡¤locaci¨® de plaques fotovoltaiques o l'aprofitament de l'aigua de pluja per al reg de les plantes interiors converteixen, entre altres mesures, la biblioteca en el primer edifici p¨²blic de Barcelona amb un dels certificats de sostenibilitat internacional m¨¦s exigents, el BREEAM.

L'aire lleugerament n¨°rdic que despr¨¨n la intervenci¨® contrasta amb la c¨¤lida mem¨°ria del que va ser l'edifici. Entre les restaurades (i refor?ades) bigues de l'entrada principal de l'antiga nau, m¨¦s d'un centenar de dones reben el visitant: ¨¦s una gran fotografia de les treballadores de la f¨¤brica dels anys 50, per¨ªode de m¨¤xim esplendor d'una empresa sempre din¨¤mica (el 1932 va portar el seu concurs de cartells a les prestigioses Galeries Laietanes) i que despr¨¦s de la Guerra Civil es va trobar amb un mercat amb necessitats t¨¨xtils de tot tipus i poca compet¨¨ncia. Cintas Juventud, Bufandas Winter o Betina Poli¨¦ster es van anar imposant, com recull en un mural la mateixa biblioteca, per a satisfacci¨® de Benet Campabadal, tan emprenedor com a patr¨® a la manera antiga, conservador i paternalista: els seus treballadors (m¨¦s de dos centenars, el 80% dones, empleades en els telers, mai en llocs administratius o gerencials) van poder gaudir dels habitatges que va fer construir en tres edificis al proper encreuament dels carrers de Joan Gamper i Taqu¨ªgraf Garriga el 1958.

Amb la seva mort, el 1976, la signatura va entrar en una lenta per¨° inexorable crisi que va culminar el 1984 amb el seu tancament. Adquirida pel Consistori, la f¨¤brica va malviure com a magatzem municipal i el 1990 va acollir la Fundaci¨® Centre del Vidre de Barcelona sobre aquest ofici. Despr¨¦s d'una inversi¨® de 9,6 milions d'euros, la Montserrat Abell¨® recolzar¨¤ la ja existent Les Corts¨CMiquel Llongueras i ser¨¤ ara com ara una de les ¨²ltimes grans biblioteques que, en principi, es faran a Barcelona, el mapa del qual completaran en els propers anys les de barri previstes en la pla?a de Sarri¨¤, a Sant Mart¨ª (el trasllat de l'actual a un edifici proper la convertir¨¤ en biblioteca de districte sota el nom Biblioteca Garc¨ªa M¨¢rquez, al carrer Concili de Trento cantonada amb Selva de Mar) i a Sant Gervasi, aquesta al que va ser el palauet dels Mu?oz-Ramonet.