Una mort mexicana

Cal comen?ar pel final. Tot pel final: les novel¡¤les pel final, les pel¡¤l¨ªcules pel final. Veure l¡¯¨²ltima escena i jutjar per l¡¯al?ada de la c¨²spide si val la pena comen?ar. S¨¦ que aix¨° t¨¦ un punt de ro¨ª, que a la vida no es poden fer aquesta mena de trampes.

Val a dir, per¨°, que el cinema t¨¦ un petit inconvenient que no tenen els llibres. I ¨¦s que si hi vas acompanyat, aix¨° de comen?ar pel final no es pot fer. B¨¦, de fet, s¨ª: podeu anar-hi una mica abans, despistar el nano de les entrades tot indicant-li que alguna cosa passa enll¨¤ de la taquilla. Si l¡¯arg¨²cia funciona, es pot passar a la zona de crispetes amb relativa facilitat, tenint en compte que la noia que les serveix sempre mira l¡¯infinit, en un punt imprec¨ªs entre els cartells de les pel¡¤l¨ªcules i el parad¨ªs de llaminadures. Es tracta d¡¯evitar el seu camp visual reptant per terra com un Rambo fent de serp (o com una serp fent de Rambo, com us agradi m¨¦s, no m¡¯acabo de decidir). Finalment, entreu a la sala just abans dels t¨ªtols de cr¨¨dit i asseieu-vos en un rac¨®, tirant cap enrere. Llavors ja ho sabreu. Quan arribi la vostra cita, tindreu la seguretat que no perdreu el temps. Per¨° (ah!) potser se us escapar¨¤, com se m¡¯escapa a mi: ¡°Es casen / En Jack s¡¯ofega / El del casc negre amb la veu de torradora ¨¦s el seu pare / L¡¯assass¨ª: el majordom / La rossa vestida de groc mata el tal Bill¡±.

No us podeu imaginar la intensitat de la mirada odiadora de l¡¯acompanyant que mai s¡¯acaba d¡¯acostumar a aquesta mania purament ecol¨°gica de saber el final de les pel¡¤l¨ªcules que aneu a veure junts. Com l¡¯altre dia, per exemple, que vam anar a veure Coco. D¡¯entrada, vaig explicar-li que l¡¯acabament b¨¦ mereixia el nostre temps. Aix¨ª que no es podia enfadar, que el final era signe d¡¯un desplegament magn¨ªfic. Li vaig dir, fluixet, a l¡¯orella: ¡°Una ¨¤via molt ¨¤via, de les que s¡¯assemblen m¨¦s a una tortuga que a una dona, seu en una cadira de balca. Sola, en silenci. Du la cabellera blanca, trenada amb amor per alg¨² altre. Un raig de llum li fa la viu-viu des de l¡¯altre m¨®n. De sobte, un nen entra rabent a la cambra (porta una guitarra i sembla que li vagi la vida per cantar-li una can?¨®). La lletra diu que recordi alg¨² que va marxar fa molt temps, alg¨² que va prometre que tornaria per¨° que no va poder-ho fer. Que, tot i el temps que fa que va perdent records, ¨¦s perqu¨¨ ella el t¨¦ en la mem¨°ria que podr¨¤ viure per sempre. Quin final! ¡°Sigueu bons perqu¨¨ us recordin generacions senceres i viureu, com a m¨ªnim, dues vegades¡±. O una cosa aix¨ª, tant se val.

El cas ¨¦s que vam plorar com unes magdalenes, el meu acompanyant i jo, havent apr¨¨s que bonic, que encoratjador, que ¨¦s morir a la mexicana.