La ciutat dels insults

En ocasi¨® d¡¯una entrevista pel seu llibre A?os felices, l¡¯escriptor barcelon¨ª Gonzalo Torn¨¦ va dir que les xarxes no es poden entendre com si fossin un canal de televisi¨®, a veure qu¨¨ hi fan. M¨¦s aviat ¡ªreblava¡ª, s¡¯haurien d¡¯analitzar com un mapa, com un pa¨ªs. La comparaci¨® ¨¦s afortunada.

Tamb¨¦ es pot equiparar la xarxa social amb la ciutat. Dep¨¨n de per quina zona ens moguem, segons la colla, l¡¯horari, el barri, segons l¡¯avinentesa ens trobarem una festa major, un carrer engalanat o tacat de sang, la sordidesa o la pau, amics i enemics, la policia, salvatges emmascarats, saltataulells i pescallunes, senyors, linxaments, escarnis, homenatges, boicots, l¡¯assetjament, l¡¯amor, odis multitudinaris, la conjura dels monstres col¡¤lectius, solituds, lasc¨ªvia, el tedi, la joia, lletjor, mal gust, eleg¨¤ncies, provocacions. Sembla mentida, doncs, que a les xarxes hi hagi tanta gent ofesa pel simple fet de no poder anar a tot arreu, tota l¡¯estona. A la ciutat ja se sap que ¨¦s impensable, malgrat que el desig de llibertat ens incumbeixi.

Hi ha un temps i un lloc per a cada cosa i canviar-los demana valentia.

Les xarxes, aviat es va veure que servirien de v¨¤lvula d¡¯escapament. Apuntalades per un calendari sense dates, no s¡¯hi respecten els morts dels altres, no es combrega amb l¡¯alegria dels altres, de recepta s¡¯escombra cap a casa, els uns es diuen bon dia i els de m¨¦s enll¨¤ diuen que ni bon dia ni roman?os ¡ªcom en una ciutat¡ª. I la preocupaci¨® m¨¦s estesa assegura que les xarxes s¡¯han convertit en pugilats de barriada. La n¨°mina d¡¯ofesos creix. Els tolits s¨®n legi¨®. La temperatura de les baralles, hi ha dies que el mercuri esquitxa tota la ciutat digital. Corre una brama, s¡¯instaura una moda, plana una por, voleia un esperit de conc¨°rdia, tant li fa, els internautes van d¡¯una banda a l¡¯altra i l¡¯efecte ¨¦s m¨¦s imaginat que no pas real ¡ªla qual cosa no vol pas dir que no sigui vivencial¡ª. La pregunta ¨¦s si tot plegat t¨¦ traducci¨®, conseq¨¹¨¨ncies, i quines, enll¨¤ de les xarxes.

L¡¯any 1729, Jonathan Swift va publicar Una proposici¨® modesta. Combinant la s¨¤tira m¨¦s ossuda amb el to seri¨®s de l¡¯informe informat, planteja que els irlandesos pobres esquivarien la pen¨²ria si venguessin els seus fills als senyors rics, perqu¨¨ se¡¯ls cruspissin. S¡¯equilibraria el pa¨ªs, i etc¨¨tera. El paper va ser rebut amb estupor. Despietat i de mal gust, va ofendre a l¡¯engr¨°s. Per¨° era tan hiperb¨°lic que els intel¡¤ligents hi van trobar la cr¨ªtica social, de fons, la sagacitat que sovint s¡¯amaga darrere l¡¯insult creatiu. El resultat ¨¦s que alguns arist¨°crates van prendre consci¨¨ncia i van abaixar els impostos, i una part de la ciutadania (pobres i rics) es va mostrar indignada, per¨° la majoria va ignorar l¡¯afer.